Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura

Presentation
aiguavés aiguavés

Arquitectura i urbanisme

  • ca  aiguavés, n m
  • es  crujía
  • en  bay

Arquitectura i urbanisme

Definition
Crugia d'una casa mallorquina, generalment paral·lela a la façana.

Note

  • 1. Segons la situació de l'aiguavés a la casa s'anomena aiguavés de davant o primer aiguavés, aiguavés d'enmig o segon aiguavés o aiguavés de darrere o aiguavés posterior. 2. El plural d'aiguavés és aiguavessos.
aiguavés aiguavés

Arquitectura i urbanisme

  • ca  aiguavés, n m
  • ca  aigua, n f sin. compl.
  • ca  vessant, n m/f sin. compl.
  • es  vertiente
  • en  slope

Arquitectura i urbanisme

Definition
Declivitat d'una teulada per on s'escorre l'aigua de pluja.

Note

  • El plural d'aiguavés és aiguavessos.
  • ca  ràfec, n m
  • ca  ala, n f sin. compl.
  • ca  visera, n f sin. compl.
  • es  ala
  • es  alero
  • es  visera
  • en  eave

Arquitectura i urbanisme

Definition
Part d'una teulada que sobresurt del pla de la façana.
  • ca  ala, n f
  • es  ala
  • en  wing

Arquitectura i urbanisme

Definition
Part d'un edifici que destaca lateralment del cos principal.
  • ca  alabastre, n m
  • es  alabastro
  • es  alabastron
  • en  alabastron

Ceràmica

Definition
Vas grec d'origen egipci amb forma de petita ampolla afusada, de fons rodó i de boca ampla, que servia per a contenir oli perfumat.
alabastrí alabastrí

Arquitectura i urbanisme

  • ca  alabastrí, n m
  • es  alabastrina
  • en  alabaster glass

Arquitectura i urbanisme

Definition
Làmina d'alabastre emprada sovint en lloc del vidre en les claraboies o els finestrals de temples.
alambor alambor

Arquitectura i urbanisme

  • ca  alambor, n m
  • ca  escarpa, n f
  • ca  talús, n m
  • es  alambor
  • es  escarpa
  • es  talud
  • en  batter

Arquitectura i urbanisme

Definition
Inclinació cap enrere del parament d'un mur, a mesura que guanya alçada.
albacar albacar

Arquitectura i urbanisme

  • ca  albacar, n m
  • es  albacara
  • en  bailey

Arquitectura i urbanisme

Definition
Recinte emmurallat a cel obert que envolta una fortificació.
albarrana albarrana

Arquitectura i urbanisme

  • ca  torre albarrana, n f
  • ca  albarrana, n f sin. compl.
  • ca  torre barrana, n f sin. compl.
  • es  albarrana
  • es  cabeza de puente
  • es  torre albarrana
  • es  torre-fuerte
  • en  watchtower

Arquitectura i urbanisme

Definition
Torre situada extramurs d'una fortificació, amb funció defensiva i de talaia.
alcassaba alcassaba

Arquitectura i urbanisme

  • ca  alcassaba, n f
  • es  alcazaba
  • en  alcazaba

Arquitectura i urbanisme

Definition
Recinte fortificat a l'interior d'una població emmurallada, per a refugi dels habitants i de l'exèrcit.