Back to top
  • ca  anticresi, n f
  • es  anticresis
  • fr  antichrèse
  • it  anticresi
  • en  antichresis

Definition
Dret real sobre un immoble fructífer constituït en garantia del pagament d'una obligació, que faculta el creditor a posseir-lo i a percebre'n els fruits per a aplicar-los al pagament dels interessos i a l'amortització del capital de l'obligació garantida.
  • ca  anul·labilitat, n f
  • es  anulabilidad

Definition
Condició d'un acte jurídic afectat per un vici o un defecte legal al qual l'ordenament no aplica la sanció de nul·litat, ans es limita a concedir a determinats subjectes la possibilitat d'impugnar-lo o convalidar-lo durant un termini establert, i té mentrestant o una vegada finalitzat el termini plens efectes jurídics.
  • ca  àpoca, n f
  • ca  carta de pagament, n f
  • es  carta de pago

Definition
Document on el creditor declara haver rebut del deutor allò que aquest li devia.
àpoca d'hipoteca àpoca d'hipoteca

  • ca  cancel·lació d'hipoteca, n f
  • ca  àpoca d'hipoteca, n f sin. compl.
  • es  cancelación de hipoteca
  • fr  radiation d'hypothèque

Definition
Escriptura en la qual el creditor hipotecari consent l'extinció d'una hipoteca i, generalment, extingeix l'obligació principal garantida.
apoderat | apoderada apoderat | apoderada

  • ca  apoderat | apoderada, n m, f
  • es  apoderado
  • fr  fondé de pouvoirs

Definition
Persona que s'encarrega de representar-ne voluntàriament una altra i, per mandat d'aquesta, pot actuar legalment en el seu nom i interès.
  • ca  aranzel, n m
  • es  arancel
  • fr  tarif

Definition
Forma de retribució d'algunes funcions públiques, com la de notari o registrador, o semipúbliques, com la de procurador de tribunals, que estableix l'autoritat competent.
  • ca  arrambatge, n m
  • ca  mitgeria, n f
  • es  medianería

Definition
Condomini d'una paret que separa dues finques que pertanyen a propietaris diferents, cadascun dels quals n'ha de pagar les despeses.
arrendador | arrendadora arrendador | arrendadora

  • ca  arrendador | arrendadora, n m, f
  • es  arrendador

Definition
Persona que, a canvi d'una renda o d'un preu, cedeix l'aprofitament d'alguna cosa o bé contracta la realització d'una obra d'altri o la prestació de determinats serveis.
  • ca  arrendament, n m
  • es  arrendamiento
  • fr  bail
  • fr  location
  • en  lease
  • en  rental

Definition
Contracte pel qual una persona s'obliga a cedir a una altra una cosa perquè en faci ús per un temps determinat, o bé s'obliga a realitzar-li una activitat, un servei o una obra, a canvi del pagament d'una renda o un preu.
arrendament financer arrendament financer

  • ca  arrendament financer, n m
  • ca  lísing, n m
  • es  arrendamiento financiero
  • es  leasing
  • fr  crédit-bail
  • fr  leasing
  • en  leasing

Definition
Combinació de l'arrendament amb l'opció de compra mitjançant la qual s'arrenda un bé, de manera que, un cop finalitzat el termini d'arrendament, l'arrendatari pot optar entre prorrogar el contracte, proveir-se d'un nou bé que substitueixi l'anterior, o adquirir-lo en propietat a un preu equivalent al valor residual.