cassola - Argot culinari i gastronòmic

Vas rodó més ample que alt, de fang o de metall, per a coccions lentes i amb poc líquid. Els plats a la cassola demanen gairebé sempre un primer daurat, enrossit a foc viu, abans de passar a la cocció lenta: cal, doncs, que el material, sigui el que sigui, resisteixi les variacions de temperatura i no s'enganxi. En les cassoles de fang s'hi ha de fer bullir aigua abans d'estrenar-les. Si es disposa de cendra de carbó o de llenya, cal posar-ne una quantitat regular a l'aigua. D'aquesta manera es treu el gust desagradable que deixen quan són noves. El foc directe de la flama de gas les esquerda; per tant, és millor posar la cassola de fang sobre la planxa o un difusor de flama. Segons quins plats es fan molt bé posant la cassola de fang al forn. Quan l'envernissat interior de la cassola comença a fer-se malbé, convé retirar-les. La paraula cassola s'aplica, així mateix, als guisats que es cuinen en aquests recipients: cassola o cassolada de carn, de peix, de llegums, etc.