iconoclàstia
iconoclàstia
- ca iconoclàstia, n f
Cristianisme ortodox
Definition
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que donà lloc a les anomenades lluites iconoclastes.
Note
- Les lluites iconoclastes es divideixen en dos períodes, tots dos amb grans defensors i amb persecucions contra els iconoduls. El primer període va començar l'any 730, amb l'emperador Lleó III l'Isàuric, i es va acabar l'any 787, amb el II concili de Nicea (VII ecumènic), promogut per l'emperadriu Irene, que va restaurar el culte a les icones. El segon període va començar el 813, amb Lleó V l'Armeni, i va finalitzar l'any 843 amb el triomf definitiu sobre la iconoclàstia i el restabliment del culte a les icones, en un sínode a Constantinoble promogut per l'emperadriu Teodora. Era el primer diumenge de Quaresma i, des d'aleshores, l'Església ortodoxa celebra en aquest dia la festa de l'Ortodòxia. La iconoclàstia es va estendre sobretot per les regions més orientals de l'imperi, on la influència de l'islam -que considerava idolatria l'adoració d'imatges- era més forta. Els iconoclastes basaven el seu posicionament també en un passatge de l'Antic Testament en el qual es condemna la idolatria (Èxode 20:4-5).
