Back to top
  • ca  taoisme, n m
  • ca  daoisme, n m sin. compl.

Religions de la Xina i el Japó

Definition
Religió i corrent del pensament xinès tradicional fonamentats en el Tao, principi de l'univers.

Note

  • El taoisme és un dels tres grans corrents del pensament religiós, espiritual i ètic xinès, juntament amb el confucianisme i el budisme. Està basat en el Daodejing, 'El llibre del camí i la seva virtut', uns escrits atribuïts a Laozi (o Lao Tse). La paraula tao (o dao, depenent de la romanització que s'utilitzi), sol traduir-se per 'camí' o 'direcció', però enclou diversos matisos en la filosofia i les religions populars xineses. Té sobretot una dimensió filosòfica, que es formula en el mateix Daodejing, redactat al segle VI aC, d'acord amb la qual el Tao és un principi misteriós present arreu de l'univers, que és la font de tot i transcendeix qualsevol oposició i dualitat. Els taoistes cerquen la unió amb el Tao, viure en harmonia amb l'univers sense forçar amb l'acció el curs natural de les coses. D'altra banda, el taoisme incorpora elements de la religió tradicional, com ara pràctiques màgiques i alquímiques, i s'organitza com a religió, amb formes aparentment politeistes, a partir del segle II dC.