Back to top

Diccionari de psiquiatria

Presentation
  • ca  afecte retret, n m
  • es  afecto constreñido
  • es  afecto embotado
  • es  afecto restringido
  • fr  affect émoussé
  • en  blunt affect
  • en  blunted affect
  • en  constricted affect
  • en  restricted affect
  • de  abgestumpfter Affekt
  • de  verminderter Affekt

Definition
Afecte caracteritzat per una minva més o menys important dels signes d'expressió emocional.

Note

  • Alguns autors distingeixen entre els individus que presenten una minva considerable dels signes d'expressió emocional (en anglès, blunted affect 'afecte esmussat') i aquells en què aquesta minva és més lleu (en anglès, constricted affect o restricted affect 'afecte restringit'). Generalment, però, aquesta distinció és irrellevant.
  • ca  afectivitat, n f
  • es  afectividad
  • fr  affectivité
  • en  affectivity
  • en  emotion
  • de  Affektivität

Definition
Capacitat natural de l'individu d'experimentar i manifestar afectes.

Note

  • L'afectivitat constitueix la vida emocional total d'un individu.
  • ca  aflicció, n f
  • es  aflicción
  • fr  affliction
  • fr  peine
  • en  affliction
  • en  bereavement
  • de  Kummer

Definition
Resposta emocional apropiada i normal a una pèrdua significativa i reconeguda conscientment per l'individu.
  • ca  afrontament, n m
  • es  afrontamiento
  • fr  affrontement
  • en  coping
  • de  coping

Definition
Procés mitjançant el qual un individu aborda les tensions internes o externes que amenacen o sobrepassen els seus recursos per adaptar-se a una situació, a través d'un conjunt d'esforços cognitius, emocionals o de comportament.
  • ca  agitació psicomotora, n f
  • ca  agitació, n f sin. compl.
  • es  agitación
  • es  agitación psicomotora
  • fr  agitation
  • fr  agitation psychomoteur
  • en  agitation
  • en  psychomotor agitation
  • de  Erregung
  • de  psychomotorische Erregung

Definition
Conjunt de moviments irreflexius, continuats i desordenats, d'inici generalment brusc, en resposta a impulsos instintius o afectius variables, que va acompanyat d'una simptomatologia psíquica àmplia i exigeix una intervenció terapèutica immediata.

Note

  • L'agitació psicomotora pot manifestar-se, per exemple, com a ansietat o com a tensió interna.
agitació psicomotora agitació psicomotora

  • ca  agitació psicomotora, n f
  • ca  agitació, n f sin. compl.
  • es  agitación
  • es  agitación psicomotora
  • fr  agitation
  • fr  agitation psychomoteur
  • en  agitation
  • en  psychomotor agitation
  • de  Erregung
  • de  psychomotorische Erregung

Definition
Conjunt de moviments irreflexius, continuats i desordenats, d'inici generalment brusc, en resposta a impulsos instintius o afectius variables, que va acompanyat d'una simptomatologia psíquica àmplia i exigeix una intervenció terapèutica immediata.

Note

  • L'agitació psicomotora pot manifestar-se, per exemple, com a ansietat o com a tensió interna.
  • ca  agnòsia, n f
  • es  agnosia
  • fr  agnosie
  • en  agnosia
  • de  Agnosie

Definition
Pèrdua de la capacitat de comprendre el significat dels estímuls o d'identificar-ne els diversos tipus a causa d'una alteració del procés de percepció.

Note

  • L'agnòsia pot afectar la percepció visual, tàctil, temporal o global.
  • ca  agonista, n m
  • es  agonista
  • fr  agoniste
  • en  agonist
  • de  Agonist

Definition
Fàrmac o agent que provoca en el receptor amb el qual entra en contacte un canvi que comporta una resposta biològica.

Note

  • Els fàrmacs poden ser agonistes directes o indirectes, segons si s'uneixen directament al receptor i l'activen (agonistes directes) o si utilitzen la terminació nerviosa per a augmentar la quantitat de neurotransmissor en l'espai sinàptic (agonistes indirectes).
agonista parcial agonista parcial

  • ca  agonista parcial, n m
  • es  agonista parcial
  • fr  agoniste partiel
  • en  partial agonist
  • de  Partialagonist

Definition
Agonista que no arriba a produir l'efecte màxim d'estimulació del receptor, independentment de la quantitat de substància que s'administri.
  • ca  agorafòbia, n f
  • es  agorafobia
  • fr  agoraphobie
  • en  agoraphobia
  • de  Agoraphobie

Definition
Trastorn d'ansietat caracteritzat per la fòbia als espais oberts o molt freqüentats.

Note

  • En l'agorafòbia s'eviten situacions en què pugui resultar difícil escapar o en què pugui aparèixer una crisi d'angoixa inesperada sense que es disposi d'ajut.