aleatoritzador - Diccionari de telecomunicacions

Dispositiu que encripta la informació provinent de les telecomunicacions digitals segons una regla fixa o unes regles que varien al cap d'un temps preestablert. S'utilitza generalment a la sortida de la font de bits, per a aconseguir que les dades que s'envien siguin independents, i així evitar llargues seqüències de zeros o uns seguits que podrien fer que el receptor perdés la ^sincronització de bit^. L'esquema clàssic d'un aleatoritzador es basa en un ^registre de desplaçament^ amb ^retroacció^ que produeix una ^seqüència pseudoaleatòria^ que es combina amb les dades d'entrada per a generar els bits de sortida. Per a recuperar els bits originals a la recepció és necessari un ^desaleatoritzador^.