radiòmetre - Diccionari de telecomunicacions

Instrument bàsic utilitzat en ^radiometria^. La seva versió més senzilla, el radiòmetre de potència total, consta d'una antena directiva connectada a un receptor de ràdio molt sensible que inclou una cadena d'amplificadors, filtres, opcionalment una o més conversions de freqüència, i finalment un detector de potència seguit d'un filtre integrador. La principal limitació d'un radiòmetre de potència total és la fluctuació aleatòria del guany de la cadena, que es pot reduir o fins i tot anul·lar utilitzant tècniques de commutació d'una font de soroll a l'entrada, com ara un radiòmetre de Dike o un radiòmetre d'injecció de soroll. Els radiòmetres operen sovint en dues polaritzacions ortogonals i tenen mecanismes de moviment que permeten d'escombrar una zona àmplia de terreny que es vol mesurar. El mecanisme d'escombratge més habitual és el cònic.