realisme
realisme
- ca realisme, n m
- es realismo
- fr réalisme
- en realism
Aproximacions teòriques i doctrines
Definition
Paradigma de les relacions internacionals que concep els estats com la unitat d'anàlisi principal, els quals actuen sempre amb l'objectiu de protegir els seus interessos i garantir la seva supervivència i prioritzen, en conseqüència, la seguretat nacional i la recerca de la supremacia.
Note
- 1. La versió clàssica del realisme va ser formulada després de la Segona Guerra Mundial. El realisme clàssic té una concepció pessimista de la naturalesa humana, i entén el conflicte com un fet inevitable en la lluita pel poder.
- 2. Del realisme clàssic n'han derivat diverses teories i enfocaments. El realisme neoclàssic, per exemple, defuig l'enfocament estructural propi del realisme i les explicacions basades en pautes de conducta internacionals generals o explicacions sistèmiques genèriques i se centra en estudis de cas específics. Pel neorealisme, el poder és el factor més important de les relacions internacionals i concep l'estructura del sistema internacional com a factor que explica el canvi i la continuïtat del sistema. El realisme defensiu es basa principalment en les teories del dilema de seguretat i l'equilibri del poder, i defensa que l'anarquia fonamenta el comportament moderat dels estats. El realisme ofensiu, o realisme agressiu, en canvi, considera que l'anarquia fonamenta el comportament agressiu dels estats.
- 3. Els principals autors del realisme són Hans Morgenthau i Kenneth Waltz.
- 4. Els paradigmes principals de les relacions internacionals són el constructivisme, l'estructuralisme, el liberalisme i el realisme.
