benigne -a
benigne -a
- ca benigne -a, adj
- es benigno -na, adj
- fr bénin | bénigne, adj
- en benign, adj
Definition
Dit del mal, la malaltia, el tumor, etc., que no és maligne i acostuma a ser una patologia de bon pronòstic.
Note
- En el cas dels tumors, acostumen a ser benignes les lesions de proliferació cel·lular lenta que tenen els marges ben delimitats, no envaeixen els teixits veïns, presenten un patró histològic i citològic normal, no mostren recidiva i no formen metàstasis.
