Back to top

balotatge - Neoloteca

Presentation
  • ca  balotatge, n m
  • es  ballottage, n m
  • es  balotaje, n m
  • fr  ballottage, n m

Política

Definition
Resultat de la primera volta d'un sistema de dues voltes en què cap de les candidatures assoleix la majoria requerida per a ser elegida, generalment més del cinquanta per cent dels vots vàlids.

Note

  • El balotatge comporta la convocatòria d'una segona volta.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme balotatge:

    El Consell Supervisor accepta la proposta dels especialistes d'incorporar el manlleu francès d'origen italià ballottage(1) (adaptat al català amb la forma balotatge), tenint en compte la dificultat de trobar una designació catalana inequívoca que pugui substituir-lo en tots els contextos en què té ús. Es remarca que el manlleu no s'incorpora amb el sentit de 'segona volta', amb què es fa servir en altres llengües com ara el castellà o l'anglès, sinó amb el sentit estricte que té en francès, que és el d'un resultat electoral que mena a una segona volta.

    Formes com ara absència de guanyador, elecció no concloent, elecció no decisiva, votació no concloent, votació no decisiva o primera volta no decisiva, que s'han valorat, no s'han considerat prou satisfactòries.

    El Consell Supervisor valora especialment en l'acceptació d'aquesta denominació el fet que ja es documenta en algunes obres enciclopèdiques catalanes (la forma francesa original: ballottage)(2) i que no és un concepte allunyat de la realitat catalana, atès que és plenament vigent a la Catalunya del Nord. Actualment, de fet, una situació d'aquest tipus ja es pot produir al Parlament quan s'escull president de la Generalitat.

    Pel que fa, concretament, a l'adaptació balotatge, amb canvi del sufix francès -age en -atge i reducció de les dobles consonants franceses ll i tt, respon als arguments següents:

    ·la denominació balotatge ja és viva en occità, tal com recull, per exemple, el diccionari occità-francès de Loís Alibèrt;(3)

    ·el sufix francès -age correspon en català a -atge i és, doncs, l'adaptació morfològicament més directa, igual que ha passat en formes com ara bagatge o cupatge, també d'origen francès;

    ·també és habitual la reducció en català de la doble ela i de la doble te franceses, tal com mostren exemples com ara alemanda (del francès allemande), aliança (de alliance) o bala (de balle), i bateria (de batterie), gavota (de gavotte) o mascota (de mascotte), respectivament; la doble ela francesa sol passar a ela geminada en català en el cas de la terminació francesa -elle (damisel·la, de demoiselle; franel·la, de flanelle; ombrel·la, de ombrelle; parcel·la, de parcelle), mentre que en la resta de casos, per bé que no sempre és així (installer ha donat instal·lar), és habitual la reducció a ela simple.(4)

    (1) El substantiu ballottage és un derivat del verb ballotter, derivat al seu torn de ballotte, de l'italià ballotta 'bola per votar'.

    (2) Se'n parla, concretament, a la Gran enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.enciclopedia.cat/&gt;).

    (3)ALIBERT, L. Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens. Toulouse: Institut d'Études Occitanes, 1988.

    (4)Vegeu per a més informació sobre aquesta qüestió BARRI i MASATS, M. Aportació a l'estudi dels gal·licismes del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999. 623 p. (Biblioteca filològica; 39).