Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "Polygonum aviculare" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de cent nusos, n f
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- nc Polygonum aviculare L. subsp. bellardii (All.) O. Bolòs et Vigo
- nc Polygonum bellardii All. var. ling.
- nc Polygonum patulum auct. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de cent nusos, n f
- ca passacamins, n m alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- nc Polygonum aviculare L. subsp. bellardii (All.) O. Bolòs et Vigo
- nc Polygonum bellardii All. var. ling.
- nc Polygonum patulum auct. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins, n m
- ca escanyavelles, n m sin. compl.
- ca estiravelles, n m sin. compl.
- ca herba caminadora, n f sin. compl.
- ca herba de cent nusos, n f sin. compl.
- ca herba llarga, n f sin. compl.
- ca llengua de moixó, n f sin. compl.
- ca tiravaques, n m sin. compl.
- ca traspassacamins, n m sin. compl.
- ca travacavalls, n m sin. compl.
- ca ametleret, n m alt. sin.
- ca ametleret bord, n m alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cairell, n m alt. sin.
- ca canyaret, n m alt. sin.
- ca cent nusos, n m alt. sin.
- ca centinòdia, n f alt. sin.
- ca cenyuc, n m alt. sin.
- ca cordó, n m alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corriols, n m pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca cua de lluert, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cua de vaca, n f alt. sin.
- ca destrompassacamins, n m alt. sin.
- ca entrebancacamins, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca estiravella, n m alt. sin.
- ca estisoreta, n f alt. sin.
- ca gata pelosa, n f alt. sin.
- ca herba caminaire, n f alt. sin.
- ca herba de cent nus, n f alt. sin.
- ca herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
- ca herba de corriola, n f alt. sin.
- ca herba de ferro, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca llengua d'ocell, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca tirabou, n m alt. sin.
- ca tirabous, n m alt. sin.
- ca tiravelles, n m alt. sin.
- ca traspassacamins comú, n m alt. sin.
- ca travabous, n m alt. sin.
- ca travacamins, n m alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca almetleret, n m var. ling.
- ca altamandria, n f var. ling.
- ca ammetleret bord, n m var. ling.
- ca centinodi, n m var. ling.
- ca cenyut, n m var. ling.
- ca corrihuela, n f var. ling.
- ca corrijoles, n f pl var. ling.
- ca herba de cent nussos, n f var. ling.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- ca herba de les calentures, n f var. ling.
- ca llengua de mixó, n f var. ling.
- ca sentinodi, n m var. ling.
- ca trababous, n m var. ling.
- nc Polygonum aviculare L.
- nc Polygonum monspeliense Pers. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins, n m
- ca escanyavelles, n m sin. compl.
- ca estiravelles, n m sin. compl.
- ca herba caminadora, n f sin. compl.
- ca herba de cent nusos, n f sin. compl.
- ca herba llarga, n f sin. compl.
- ca llengua de moixó, n f sin. compl.
- ca tiravaques, n m sin. compl.
- ca traspassacamins, n m sin. compl.
- ca travacavalls, n m sin. compl.
- ca ametleret, n m alt. sin.
- ca ametleret bord, n m alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cairell, n m alt. sin.
- ca canyaret, n m alt. sin.
- ca cent nusos, n m alt. sin.
- ca centinòdia, n f alt. sin.
- ca cenyuc, n m alt. sin.
- ca cordó, n m alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corriols, n m pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca cua de lluert, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cua de vaca, n f alt. sin.
- ca destrompassacamins, n m alt. sin.
- ca entrebancacamins, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca estiravella, n m alt. sin.
- ca estisoreta, n f alt. sin.
- ca gata pelosa, n f alt. sin.
- ca herba caminaire, n f alt. sin.
- ca herba de cent nus, n f alt. sin.
- ca herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
- ca herba de corriola, n f alt. sin.
- ca herba de ferro, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca llengua d'ocell, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca tirabou, n m alt. sin.
- ca tirabous, n m alt. sin.
- ca tiravelles, n m alt. sin.
- ca traspassacamins comú, n m alt. sin.
- ca travabous, n m alt. sin.
- ca travacamins, n m alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca almetleret, n m var. ling.
- ca altamandria, n f var. ling.
- ca ammetleret bord, n m var. ling.
- ca centinodi, n m var. ling.
- ca cenyut, n m var. ling.
- ca corrihuela, n f var. ling.
- ca corrijoles, n f pl var. ling.
- ca herba de cent nussos, n f var. ling.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- ca herba de les calentures, n f var. ling.
- ca llengua de mixó, n f var. ling.
- ca sentinodi, n m var. ling.
- ca trababous, n m var. ling.
- nc Polygonum aviculare L.
- nc Polygonum monspeliense Pers. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins equisetiforme, n m
- nc Polygonum equisetiforme Sm.
- nc Polygonum aviculare L. subsp. caesaraugustanum (Echeandía) Font Quer sin. compl.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins equisetiforme, n m
- nc Polygonum equisetiforme Sm.
- nc Polygonum aviculare L. subsp. caesaraugustanum (Echeandía) Font Quer sin. compl.
<Botànica > poligonàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca travabous, n m
- nc Polygonum aviculare L. subsp. rurivagum (Jord. ex Boreau) Berher
- nc Polygonum rurivagum Jord. ex Boreau sin. compl.
<Botànica > poligonàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca travabous, n m
- nc Polygonum aviculare L. subsp. rurivagum (Jord. ex Boreau) Berher
- nc Polygonum rurivagum Jord. ex Boreau sin. compl.
<Botànica > poligonàcies>
