Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "acudir" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acudir en apel·lació
- ca impugnar en apel·lació sin. compl.
- ca recórrer en apel·lació sin. compl.
- es acudir en apelación
- es impugar en apelación
- es recurir en apelación
<Dret processal>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La demandada no va poder acudir en apel·lació la sentència dictada pel jutge d'instància.
Ex.: Desestimat el recurs pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'advocat de l'Estat va impugnar en apel·lació davant el Tribunal Suprem.
Ex.: Les resolucions del jutge de vigilància penitenciària en matèria d'execució de penes es poden recórrer en apel·lació i queixa davant el tribunal.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acudir en cassació
- ca impugnar en cassació sin. compl.
- ca recórrer en cassació sin. compl.
- es acudir en casación
- es impugnar en casación
- es recurrir en casación
<Dret processal>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La Generalitat acudirà en cassació davant el Tribunal Suprem contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Ex.: La Fiscalia Anticorrupció ha impugnat en cassació davant del Tribunal Suprem la decisió del Tribunal Superior de Justícia de València, que va decidir arxivar la causa.
Ex.: El lletrat va recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem la sentència de l'Audiència.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acudir en empara
- ca impugnar en empara sin. compl.
- ca recórrer en empara sin. compl.
- es acudir en amparo
- es impugnar en amparo
- es recurir en amparo
<Dret processal>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Va acudir en empara davant el Tribunal Constitucional, que va anul·lar la sentència condemnatòria.
Ex.: Els interessats han d'adjuntar, a l'escrit esmentat, una còpia de les resolucions judicials que pretenguin impugnar en empara.
Ex.: La violació dels drets dels treballadors permet recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acudir en queixa
- ca impugnar en queixa sin. compl.
- ca recórrer en queixa sin. compl.
- es acudir en queja
- es impugnar en queixa
- es recurrir en queja
<Dret processal>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Si el jutge no disposa la convocatòria de l'audiència preliminar, les parts poden acudir en queixa davant l'audiència provincial.
Ex.: A causa de la denegació del recurs de súplica, va impugnar en queixa davant la Sala de Justícia del Consell Suprem de Justícia Militar.
Ex.: Contra la interlocutòria, en la qual es denegava la preparació del recurs de cassació, la part interessada va recórrer en queixa, cosa que portà al dictat d'una nova interlocutòria.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pena de privació del dret a residir en determinats llocs o a anar-hi, n f
- es pena de privación del derecho a residir en determinados lugares o acudir a ellos
<Dret penal>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El Codi penal (CP) actual recull, d'una banda, la privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors, la privació del dret a la tinença i el portament d'armes i la prohibició d'estada i de residència en determinats llocs, com a penes privatives de drets específics, en els articles 39.d al 39.f. D'altra banda, les esmentades privacions també es fixen com a mesures de seguretat no privatives de llibertat en els article 96.3.1.a, 96.3.2.a, 96.3.3.a, 105.1.c, 105.1.d, 105.2.a i 105.2.b.
La pena de privació del dret de residir o d'acudir a determinats llocs (art. 39.f) impedeix a la persona condemnada retornar al lloc on ha comès el delicte, o allà on resideix la víctima o la seva família, si són llocs diferents (art. 48 CP). Es tracta de dues penes perquè afecten dos drets fonamentals diferents: el dret de fixar lliurement la pròpia residència i la llibertat ambulatòria. No obstant això, en realitat es tracta d'una sola pena perquè «impedeix a la persona condemnada retornar al lloc on ha comès el delicte» (com recull l'article 48, que no determina que s'impedeixi a la persona acusada fixar-hi la seva residència). La prohibició que la persona acusada acudeixi al lloc on resideix la víctima o la seva família, si aquests són diferents, la recull com a pena accessòria l'article 57 del CP -però no la privació del dret de residir el subjecte actiu del delicte, que no s'imposa en la part especial ni com a pena principal ni com a pena accessòria- en els delictes d'homicidi, d'avortament, de lesions, de tortures, contra la llibertat, contra la integritat moral, contra la llibertat i la indemnitat sexuals, contra la intimitat, contra el dret a la pròpia imatge, contra la inviolabilitat del domicili, contra l'honor, contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic. La Llei orgànica 14/1999, del 9 de juny, amplia l'article 39.f i hi afegeix la prohibició d'aproximar-se a la víctima, o als familiars o a altres persones que determini el jutge o el tribunal, o de comunicar-s'hi. I afegeix dos paràgrafs més a l'article 48 del CP. En el primer recull: «La prohibició d'aproximar-se a la víctima, o als familiars o a altres persones que determini el jutge o tribunal, impedeix a la persona condemnada apropar-s'hi en qualsevol lloc on siguin, així com apropar-se al seu domicilis llocs de treball i a qualsevol altre que freqüentin, etc.» En el paràgraf segon estableix: «La prohibició de comunicar-se amb la víctima, o amb els familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, impedeix a la persona acusada establir-hi contacte escrit, verbal o visual, per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic». Les prohibicions es recullen com a penes accessòries en l'article 57 del CP d'imposició facultativa.
La diferència entre les penes i les mesures de seguretat és, en principi, que les penes tenen com a pressupòsit «la culpabilitat» del subjecte actiu del delicte o la falta, mentre que les mesures de seguretat tenen com a pressupòsit «la perillositat» del subjecte.