Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "administratiu" dentro de todas las áreas temáticas

òrgan administratiu òrgan administratiu

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  òrgan administratiu, n m
  • es  órgano administrativo, n m

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definición
Unitat administrativa que té atribuïdes funcions amb efectes jurídics davant de terceres persones o que duu a terme activitats de caràcter preceptiu.
òrgan administratiu òrgan administratiu

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  òrgan administratiu, n m
  • es  órgano administrativo
  • fr  entité administrative
  • fr  organe administratif
  • it  organo amministrativo
  • en  administrative body
  • ar  هيئة إدارية

<Actors internacionals > Organitzacions internacionals>

Definición
Òrgan d'una organització internacional encarregat d'executar les decisions i d'administrar l'organització.
acord administratiu acord administratiu

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  acord administratiu, n m
  • es  acuerdo administrativo, n m

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definición
Decisió de l'Administració pública adoptada, preferentment, per un òrgan col·legiat.
acord administratiu acord administratiu

<Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord administratiu, n m
  • es  acuerdo administrativo, n m

<Dret administratiu>

acord internacional administratiu acord internacional administratiu

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  acord internacional administratiu, n m
  • es  acuerdo administrativo
  • es  acuerdo internacional administrativo
  • fr  accord administratif
  • it  accordo amministrativo
  • en  administrative agreement
  • en  international administrative agreement
  • ar  اتفاقية إدارية

<Dret internacional públic > Fonts>

Definición
Acord complementari de caràcter internacional, regit pel dret internacional públic, que concreta o desenvolupa aspectes tècnics d'un tractat internacional.
acte administratiu acte administratiu

<Protecció civil > Policia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acte administratiu, n m
  • es  acto administrativo
  • en  administrative action

<Policia > Funcions i tècnica > Policia administrativa>

Definición
Acció o declaració unilateral de voluntat, de desig o coneixement d'un òrgan de l'administració pública en l'exercici de les seves funcions.
acte administratiu acte administratiu

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  acte administratiu, n m
  • es  acto administrativo, n m

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definición
Acte jurídic emès per una administració pública en l'exercici d'una potestat administrativa, com a mesura d'aplicació de l'ordenament jurídic que s'exhaureix en el seu compliment.

Nota

  • Un sector rellevant dels autors utilitzen un concepte ampli d'acte administratiu, que té l'origen en la definició de Guido Zanobini, complementada per Eduardo García de Enterría i Tomás Ramón Fernández, segons la qual l'acte administratiu consisteix en una declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig d'una administració pública en exercici d'una potestat administrativa diferent de la reglamentària. Per altres autors, la declaració només pot ser de voluntat.
acte administratiu acte administratiu

<Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acte administratiu, n m
  • es  acto administrativo, n m

<Dret administratiu>

acte administratiu acte administratiu

<Dret públic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acte administratiu, n m
  • es  acto administrativo

<Dret públic>

Definición
Acte pel qual l'Administració pública expressa els acords que adopta en exercici de les seves funcions.

Nota

  • Per acte administratiu es coneix la declaració jurídica que efectua una administració pública per manifestar una determinada voluntat, judici, coneixement o desig, en l'exercici de les seves potestats i funcions. Per mitjà dels actes administratius, les administracions duen a terme les seves actuacions, en aplicació de l'ordenament jurídic, i generen situacions jurídiques subjectives. Les característiques principals dels actes administratius són les següents: a) procedeixen d'una administració pública, incloent-hi els òrgans constitucionals quan exerceixen tasques administratives; b) tenen per regla general contingut normatiu (si bé s'esgoten en el moment en què es compleixen; són recurribles per via administrativa; no es publiquen sinó que es notifiquen; les sentències judicials que els afecten es limiten al cas tractat i no són aplicables a d'altres; poden ser emesos de manera oral, i hi ha actes administratius que revesteixen forma de disposició general i se sotmeten, aleshores, a les vies d'elaboració reglamentària); c) són singulars (fins i tot en els casos d'actes múltiples, que afecten una gran quantitat de persones) i aplicadors de potestats administratives al cas concret; d) són unilaterals (no cal un consentiment recíproc del destinatari), i e) són executius i executoris (es presumeixen vàlids i certs des del moment en què es produeixen —art. 56 i 93 al 100 Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú [LRJAP]—, executivitat que només venç davant la suspensió cautelar, acordada administrativament o jurisdiccionalment).
    Els actes han de ser produïts per l'administració pública competent per mitjà del procediment establert legalment, sota pena de nul·litat o anul·labilitat (art. 62.1 i 63 LRJAP). Es diferencien dels actes merament administratius per l'absència de les característiques esmentades (especialment, llur voluntat resolutòria), si bé poden generar responsabilitat de l'Administració pública o tenir altres conseqüències de dret públic. També s'exclou del concepte de acte administratiu l'acte polític (emanat d'òrgans de l'Administració pública), els actes de dret privat duts a terme per les administracions públiques (que se sotmeten al règim comú), els dictàmens, els informes i, finalment, les qualificacions registrals, encara que eventualment entrin en qüestions de dret administratiu.
    Als actes administratius s'aplica, entre d'altres, el principi de conservació, segons el qual un acte viciat de nul·litat pot ser separat d'altres actes administratius independents no viciats, sempre que no hi hagi relació de causalitat. Les causes de nul·litat que els afecten s'han d'interpretar des de la perspectiva de la màxima conservació de l'acte possible. Les tècniques concretes d'aquest principi es materialitzen en la intransmissibilitat (els vicis d'un acte no impliquen els dels actes posteriors en el mateix procediment i independents del primer, de la mateixa manera que la nul·litat o l'anul·labilitat d'un acte no afecta les parts independents de la part viciada, llevat que sigui de tanta transcendència que sense ella l'acte no s'hauria dictat); en la conversió d'actes viciats (els actes nuls o anul·lables que contenen elements constitutius d'un altre acte produeixen els efectes d'aquest); en la conservació d'actes (en cas que es declari la nul·litat o l'anul·labilitat, s'ha d'acordar la conservació dels actes i els tràmits el contingut dels quals es mantindria igual si no s'hagués comès la infracció, de la mateixa manera que els tràmits d'un procediment acabat es poden aplicar al nou expedient que s'incoï), i en la convalidació d'actes anul·lables, esmenant-ne els vicis.
    Els actes administratius poden ser objecte d'enjudiciament per l'ordre contenciós administratiu (art. 9.4 i 24 Llei orgànica del poder judicial i art. 1 Llei 29/1998, del 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, de l'Estat). Existeixen actes administratius exclosos d'impugnació jurisdiccional, com els de mer tràmit, les respostes a consultes dels ciutadans, els actes de naturalesa informativa o les certificacions, entre d'altres.
    L'objecte d'un acte administratiu és l'efecte pràctic que l'Administració pretén obtenir, que ha de ser lícit (sota pena de nul·litat), possible (la impossibilitat pot ser material o real), determinat o susceptible de determinació i adequat a les finalitats que tingui, i ha de ser manifestació d'una potestat o funció pública. Quant a la finalitat, l'acte administratiu crea, modifica o extingeix situacions jurídiques d'acord amb les normes que aplica, en una subjecció estricta que es guia pel principi de congruència (en cas de vulneració d'aquest principi, s'esdevé una desviació de poder, o exercici de potestats administratives per aconseguir finalitats diferents de les fixades en l'ordenament). L'acte administratiu ha de respondre, també, com a requisit essencial, a una causa específica d'interès general fixada en les normes. En aquesta causa s'inscriuen els motius que han donat lloc a l'acte; si aquests falten —o la causa cessa—, cessen els efectes de l'acte (com succeeix amb la reversió expropiatòria, la revocació de llicències i la devolució de subvencions i ajudes per frau en l'activitat subvencionada).
    Els actes administratius s'han d'exterioritzar, de manera verbal o escrita, depenent del contingut i de la naturalesa de l'acte de què es tracti, tot i que cal deixar constància dels primers en document escrit. Igualment, és vàlida la forma informàtica per als actes, sempre que hi hagi constància electrònica fidedigna de l'autor o autora i del destinatari o destinatària. Hi ha actes administratius definitius i de tràmit; actes que esgoten i que no esgoten la via administrativa; actes administratius favorables, desfavorables i de doble efecte; actes expressos, presumptes i tàcits i, finalment, actes discrecionals i reglats.
    Els actes administratius poden ser contraris a dret si hi concorren les causes que estableixen els articles 62 i 63 de la LRJAP, defecte que deriva en una nul·litat radical, una anul·labilitat o una irregularitat no invalidant. Els actes han de ser comunicats als interessats, i tenen eficàcia a partir d'aquest moment. Aquesta comunicació pot adoptar forma de notificació o de publicació, aquesta segona subsidiària de la primera.
acte administratiu anul·lable acte administratiu anul·lable

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  acte administratiu anul·lable, n m
  • es  acto administrativo anulable, n m

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definición
Acte administratiu que incorre en una infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot en la desviació de poder.

Nota

  • La infracció de l'ordenament jurídic que fa que un acte administratiu sigui anul·lable és diferent de la infracció que fa que un acte administratiu sigui nul de ple dret.