Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "adoloriment" dentro de todas las áreas temáticas
acolliment de les parts
acolliment de les parts
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca acolliment de les parts, n m
- ca acollida de les parts, n f sin. compl.
- es acogida de las partes, n f
<02.Procés de mediació > 04.Fases. Resultats>
Definición
Acció del mediador d'establir un primer contacte amb les parts per informar-les del procés de mediació i proposar-ne el començament.
acolliment de menors
acolliment de menors
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acolliment de menors, n m
- es acogida de menores
- es acogimiento de menores
<Dret civil > Dret de família>
Definición
Mesura que comporta confiar temporalment la guarda d'un menor a una persona o a una família, o internar-lo en una institució per procurar-li benestar moral i material.
acolliment de menors
acolliment de menors
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca acolliment de menors, n m
- es acogida de menores
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definición
Mesura de protecció de menors que es troben en situació de possible desemparament o de risc social que consisteix a confiar-los provisionalment a una persona, una família o un centre d'acolliment.
acolliment de persones grans
acolliment de persones grans
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogida de personas mayores
- es acogimiento de personas mayores
<Dret civil > Dret de família>
Definición
Pacte en virtut del qual una persona o una parella casada o unida de manera estable es compromet a tenir cura d'una persona o una parella casada o unida de manera estable, o una família monoparental, de més edat o amb una discapacitat, a conviure-hi i a prestar-li assistència en sentit ampli, en condicions semblants a les relacions de parentiu, a canvi d'una contraprestació econòmica.
acolliment de persones grans
acolliment de persones grans
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogida de personas mayores
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definición
Vinculació d'una persona o una parella a una altra persona o parella més jove, la qual es compromet a tenir-ne cura, a conviure-hi i a prestar-li assistència en sentit ampli, en condicions semblants a les relacions de parentiu.
Nota
- L'acolliment de persones grans es regula mitjançant un contracte civil que s'anomena pacte d'acolliment.
acolliment de persones grans
acolliment de persones grans
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acolliment de persones grans, n m
- es acogimiento de personas mayores
<Dret civil>
Definición
Acolliment d'una parella casada o unida de manera estable, o una família monoparental, per raó de l'edat o bé d'una discapacitat, per part d'una persona o a una parella casada o unida de manera estable, que ha de ser més jove si l'acolliment és per raó de l'edat, que l'accepta en condicions semblants a les relacions de parentiu i a canvi d'una contraprestació consistent en la cessió de béns mobles o immobles, o en diners.
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La Llei 22/2000, del 29 de desembre, d'acolliment de persones grans (LAPG) regula l'acolliment de persones grans. El pacte d'acolliment només permet acollir una persona, llevat dels casos en què els acollits són una parella casada o estable, o bé quan entre acollidor o acollidors i acollit o acollits hi ha una relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o adopció.
L'acolliment comporta la convivència d'acollidors i acollits en un mateix habitatge habitual, que pot ser el dels primers o el dels segons, i que en qualsevol cas ha de tenir condicions d'habitabilitat i d'accessibilitat tant infraestructurals com de serveis. El deure de convivència en una mateixa llar té per objecte la cura dels acollits per part dels acollidors, que els procurin aliments, els prestin assistència i benestar general, i els atenguin en situacions de malaltia. No comporta, però, l'assumpció de l'administració legal de béns ni la representació legal dels acollits. El pacte comprèn l'obligació recíproca de prestar-se ajuda mútua i de compartir les despeses de la llar i del treball domèstic de la manera pactada, que ha de respondre a les possibilitats reals de cada part. En darrer terme, els acollidors sempre han d'actuar en benefici de l'acollit o acollits durant el temps que s'estableixi el pacte, que no pot ser inferior a tres anys i, si és el cas, tenen l'obligació de promoure la constitució de la tutela.
Perquè es pugui perfeccionar l'acolliment, cal que entre els acollidors i els acollits no hi hagi relació de parentiu fins al segon grau, que tots siguin majors d'edat i tinguin plena capacitat d'obrar o que aquesta capacitat, pel que fa als acollits, sigui suplerta o complementada pel consentiment de llurs representants legals, de la persona que exerceix la curatela o de les persones designades en document de nomenament tutelar no testamentari. En aquest darrer cas, cal l'autorització judicial i s'ha d'escoltar la persona o parella acollida, si és que té prou discerniment. Pel que fa a l'edat, els acollits no poden ser menors de seixanta-cinc anys, i el de menys edat ha de tenir, com a mínim, quinze anys més que la persona acollidora de més edat. Aquest darrer requisit es pot dispensar si un dels acollits és discapacitat físic o psíquic o requereix atencions especials.
Des del punt de vista formal, l'acolliment s'ha de constituir en escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el Registre d'acolliment de persones grans, creat per la disposició addicional única de la LAPG i dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En l'escriptura, s'hi han de fer constar les contraprestacions, els drets i les obligacions de cada part com també, si és el cas, les donacions en vida o per causa de mort que hagin pogut fer els acollits als acollidors o a terceres persones en interès d'aquests. Aquestes donacions són revocables quan l'acollidor deixa de complir alguna de les condicions imposades per l'acollit.
L'acolliment s'extingeix per les causes que s'enumeren en l'article 5 de la LAPG, que són les que es puguin pactar en l'escriptura de formalització; el comú acord d'acollidors i acollits, manifestat en escriptura pública; la voluntat d'una de les parts, manifestada en escriptura pública i prèvia notificació fefaent a l'altra part amb sis mesos d'antelació, per tal que abandoni l'habitatge en els tres mesos següents; la voluntat d'una de les parts, si l'altra incompleix les obligacions que li corresponen o li és imputable alguna causa que faci difícil la convivència, cas en què la notificació resolutòria en què s'han d'expressar les causes té efectes immediats i obliga els acollidors que no són titulars de l'habitatge a abandonar-lo en quinze dies, i els acollits que no en són titulars a fer-ho en dos mesos; la mort o declaració de defunció de la persona acollida única o dels dos membres de la parella acollida, i la mort o declaració de defunció de la persona acollidora única o dels dos membres si es tracta d'una parella. En el cas de mort d'un dels membres de la parella, es pot produir la revisió de la contraprestació establerta pel pacte d'acolliment o, fins i tot, l'extinció del pacte, si el supervivent justifica que no pot complir les obligacions assumides, i sempre que ho notifiqui a l'acollit amb tres mesos d'antelació. L'extinció del pacte comporta la revocació dels poders que s'hagin pogut atorgar entre les parts. Quan la causa d'extinció del pacte és la voluntat d'una de les parts i s'ha produït un enriquiment injust per raó del temps i les condicions de l'acolliment, la part perjudicada pot reclamar a l'altra la indemnització corresponent.
El pacte pot ser modificat en cas de matrimoni o constitució de parella estable per part de l'acollit, a instància de qualsevol de les dues parts.
L'extinció del pacte per mort desplega alguns efectes pel que fa a l'habitatge i a la successió. En el cas de mort de l'acollit o de l'últim dels acollits, com també en cas de mort de l'acollidor o acollidors, si aquests eren propietaris de l'habitatge, l'altra part té dret a viure-hi i a utilitzar el parament de la casa durant un any. En cas d'arrendament, s'haurà d'acollir al que disposa la legislació específica. A més, en cas de mort dels acollits, els articles 8 i 9 de la LAPG atorguen una sèrie de drets als acollidors en la successió testada i intestada, sempre que la convivència hagi durat un mínim de quatre anys.
acolliment de protecció jurídica
acolliment de protecció jurídica
<Sociologia > Serveis socials>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acolliment de protecció jurídica, n m
- es acogimiento de protección jurídica
<Sociologia > Serveis socials>
Definición
Acolliment familiar formalitzat jurídicament mitjançant la intervenció de l'autoritat administrativa o judicial.
acolliment en centre
acolliment en centre
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acolliment en centre, n m
- ca acolliment simple institucional, n m sin. compl.
- es acogida en centro
- es acogida simple en centros de atención a menores
<Dret civil>
Definición
Mesura de protecció dels menors desemparats que consisteix a confiar-los provisionalment a una institució perquè aquesta en tingui cura temporalment.
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La finalitat de l'acolliment en centre és que els menors rebin l'atenció i l'educació necessàries per al desenvolupament de llur personalitat mentre dura la situació que ha motivat l'adopció de la mesura i, si és factible, llur retorn a la família biològica. No obstant això, també es pot constituir aquest acolliment en el cas que, malgrat que sigui previsible el retorn a la família originària, no s'hagi pogut constituir l'acolliment preadoptiu. L'acolliment en una institució és la mesura de protecció idònia per als casos en els quals no és possible ni recomanable l'atenció del menor en la seva pròpia família, mitjançant ajuts de suport psicosocial, ateses les circumstàncies personals i familiars del menor, ni tampoc l'acolliment per una persona o família. L'internament de menors en centres com a mesura de protecció ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història per a fer front al problema dels infants orfes, abandonats o amb certes dificultats socials. Des dels anys cinquanta del segle XX fins al moment present, s'han analitzat els efectes negatius a llarg termini que té el fet d'haver passat els primers anys de la infància en institucions, especialment si l'estada es perllonga i, particularment, si les institucions no responen a les necessitats infantils d'estimulació i d'afecte ja que, especialment en la primera infància, és convenient que els menors tinguin una experiència de vida familiar. Aquests efectes es relacionen fins i tot amb institucions ben organitzades i de qualitat, atès que difícilment poden oferir als menors les relacions emocionals estretes i personalitzades pròpies del context familiar. Per aquest motiu, la llei disposa que cal procurar que els menors romanguin internats en centres durant el menor temps possible.
L'acolliment simple institucional té lloc en els centres residencials d'acció educativa, que són institucions on resideixen temporalment els menors als quals s'aplica la mesura d'acolliment simple en institució, d'acord amb la proposta que consti en l'informe previ dels equips tècnics competents. Aquests centres ofereixen atenció integral als menors, tenen cura de llur salut física i psíquica i dissenyen un projecte educatiu individual per tal d'aconseguir-ne el desenvolupament personal. L'acolliment simple en un centre és compatible amb la continuació de les relacions dels menors amb la família natural, que s'han de facilitar per tal d'afavorir-ne la reinserció, llevat prohibició expressa quan això no sigui convenient per a llur desenvolupament. Aquestes visites s'han de modular tenint en compte l'interès dels menors i de les circumstàncies que en van provocar el desemparament. La llei exigeix que aquests centres tinguin una organització que mitigui els efectes negatius de la carència familiar, de manera que s'hi reprodueixi al màxim possible les condicions de vida d'una família a fi de permetre que els menors creixin en un entorn harmònic i estable. Les institucions d'acolliment han de ser totalment obertes, de manera que les úniques limitacions d'entrada i sortida s'han de fixar d'acord amb les necessitats educatives i de protecció dels menors. Han d'estar integrades en un barri o una comunitat i s'han d'organitzar en unitats que permetin un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats.
Els centres d'atenció a menors es poden classificar segons les franges d'edat dels menors que s'hi atenen i inclouen els pisos assistits, que són habitatges que ofereixen assistència i educació a joves entre els setze i els divuit anys per tal de facilitar-los el procés de desinternament; i les llars funcionals, en les quals conviuen un màxim de vuit menors i que estan regits per una persona o una família acollidora amb el suport d'un educador o una educadora social. L'Administració ha creat i gestiona directament alguns d'aquests centres, i té acords de col·laboració amb institucions a les quals pertanyen altres centres. Es tracta d'entitats públiques o privades (fundacions, associacions o entitats), sense ànim de lucre, legalment constituïdes, en els estatuts de les quals hi ha de constar com a finalitat la protecció de menors.
L'acolliment en un centre es constitueix per resolució de l'organisme competent, que ha de ser motivada i ha d'especificar la manera en què s'ha d'exercir i el temps que ha de durar. Com totes les mesures de protecció de menors, s'ha d'acordar per escrit i s'ha de comunicar al Ministeri Fiscal, que pot instar l'autoritat judicial a modificar o a suspendre la mesura. També cal notificar l'adopció, les finalitats i l'abast de la mesura als pares, als tutors, als guardadors o als familiars que han conviscut amb els menors, que poden impugnar davant l'autoritat judicial l'adopció de la mesura, sens perjudici de la seva eficàcia immediata. El director o la directora de la institució exerceix les obligacions inherents a la guarda per delegació de l'entitat pública que exerceix la tutela, sota la vigilància de l'Administració i del Ministeri Fiscal.
Els infants o els adolescents, mentre són acollits en centres, tenen, respecte de les persones que els guarden, els mateixos drets i deures que els corresponen en la relació amb els tutors establerts per la legislació civil, el que comprèn el deure d'obediència, amb els límits que fixa l'article 222-36.2 del Codi civil de Catalunya (CCCat). En especial, els menors acollits en centres tenen el dret de ser respectats en llur intimitat personal i en llurs pertinences individuals en el context educatiu que regeix el centre; el dret de ser informats pels responsables del centre de llur situació legal i de participar en l'elaboració de llur projecte individual; el dret de ser escoltats en les decisions que els afecten, si tenen prou enteniment; el dret de participar d'una manera activa en l'elaboració de la programació d'activitats internes o externes del centre i en el desenvolupament d'aquestes activitats; el dret de ser escoltats en cas de queixa i ser informats de tots els sistemes d'atenció i reclamació que tenen a l'abast; i el dret de mantenir relacions amb llurs familiars i rebre'n les visites en el centre, segons el marc establert per la legislació vigent (art. 134 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència [LDOIA]). Durant l'estada als centres d'acolliment o residencials, els infants o els adolescents han de complir les normes de funcionament i convivència dels centres; respectar la dignitat i les funcions del personal del centre i dels altres residents; i desenvolupar amb dedicació i aprofitament les activitats educatives, laborals i de formació, organitzades, dirigides i coordinades pel mateix centre d'acolliment o residencial, que formin part del seu projecte educatiu (art. 135 LDOIA).
Entre d'altres, la llei garanteix als menors acollits el dret a ser escoltats; la protecció contra qualsevol forma de maltractament; i el dret a ser atesos sense discriminació per qualsevol raó, condició o circumstància personal o social, cosa que obliga els poders públics a introduir la perspectiva de gènere en el desenvolupament i l'avaluació de les mesures que adopten en relació amb els infants i adolescents (art. 7 al 10 LDOIA). Com qualsevol altra mesura de protecció, l'acolliment s'extingeix quan els acollits assoleixen la majoria d'edat, emancipació o habilitació d'edat, quan són adoptats, o també per resolució judicial ferma o per acord de l'organisme competent quan hagin desaparegut les circumstàncies que van donar lloc a l'adopció de la mesura i per mort o declaració de defunció de l'infant o l'adolescent (art. 124 LDOIA).
La regulació general de l'acolliment en centre es troba als articles del 132 al 145 de la LDOIA. - V. t.: acolliment preadoptiu n m
acolliment en una quarta part dels milloraments
acolliment en una quarta part dels milloraments
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acolliment en una quarta part dels milloraments, n m
- es acogida en una cuarta parte de las mejoras
- es acogimiento en una cuarta parte de las mejoras
<Dret civil>
Definición
A les Pitiüses, règim econòmic matrimonial tradicional, pactat en espòlits, en què l'esposa tenia dret, a l'extinció del règim, a una quarta part dels béns adquirits per l'espòs durant el matrimoni.
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
L'acolliment és una institució històrica tradicional a les Pitiüses que, no obstant això, no apareix en la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961, i només és objecte de menció en l'actual Compilació del dret civil de Balears del 1990, en l'article 66.5, quan tracta del possible contingut dels espòlits, i per a assenyalar que l'acolliment es regeix pel que s'ha pactat i s'interpreta d'acord amb el costum.
La doctrina n'ha relacionat l'origen amb l'associació a compres i millores, institució pròpia de la comarca del Camp de Tarragona; així, José Cerdá Gimeno ha recordat que els conqueridors de les Pitiüses van venir de la diòcesi de Tarragona. El pacte d'acolliment era atorgat sempre pel marit a favor de l'esposa; no hi ha precedents històrics d'un acolliment atorgat per l'esposa a favor del marit o de caràcter recíproc. Aquesta situació històrica concorda amb la realitat d'un altre temps, en què l'esposa no treballava fora de la casa, sinó que en tenia cura, de manera que l'acolliment era com un reconeixement del treball que la dona realitzava a la llar i a l'explotació agrària; a més a més, li assegurava uns drets successoris, ja que, quan es dissolia el règim, en morir l'espòs, l'esposa feia efectiu el seu crèdit. Aquesta situació també s'ha de relacionar amb el fet que el cònjuge vidu no tenia -ni té encara- dret a llegítima, segons la legislació de les Pitiüses.
Olga Cardona Guasch ha assenyalat que l'acolliment aniria contra el principi d'igualtat dels cònjuges imposat pels articles 14 i 32 de la Constitució espanyola, per la qual cosa s'hauria de pactar amb caràcter recíproc; és a dir, cadascun dels cònjuges hauria d'acollir l'altre en una quarta part dels increments de patrimoni respectius produïts durant el matrimoni. Probablement, però, el règim d'acolliment pot ser constitucionalment admissible, sempre que tingui una motivació lògica -com seria la compensació d'un treball realitzat per a la casa i la família- i no es pugui considerar que hi ha un abús de superioritat per part d'un cònjuge sobre l'altre. La igualtat jurídica dels cònjuges no implica que tots dos han d'assumir les mateixes prestacions i comportaments, sinó un equilibri entre els corresponents a cadascun dels cònjuges.
El terme milloraments no s'ha d'entendre com a millores produïdes en els béns del cònjuge que fa l'acolliment, sinó que tindria una significació semblant a increments de patrimoni, i comprendria tots el béns d'importància econòmica adquirits per l'espòs durant el matrimoni. L'acolliment no produeix efectes fins que no s'esdevé l'extinció del règim i, normalment, mentre dura hi ha separació de béns entre els cònjuges, de manera que el cònjuge que fa l'acolliment inscriu a nom seu els béns que va adquirint, mentre que l'acollit té un dret de crèdit expectant sobre una quarta part d'aquests béns. Tradicionalment, el percentatge de participació ha estat sempre d'una quarta part; són excepcionals els casos en què s'indica una participació diferent, però sembla perfectament possible establir-la.
Si bé la institució ha complert unes funcions històriques molt importants, com a element de compensació del treball que l'esposa duu a terme per a la família, és dubtós que concordi amb les noves realitats actuals, en què és normal que els dos cònjuges treballin fora de casa. En aquest cas, podria ser adequat un acolliment amb caràcter recíproc. - V. t.: espòlits n m pl
acolliment en unitat convivencial d'acció educativa
acolliment en unitat convivencial d'acció educativa
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca acolliment en unitat convivencial d'acció educativa, n m
- ca acolliment familiar especialitzat, n m sin. compl.
- ca acolliment professional, n m sin. compl.
- es acogida en unidad convivencial de acción educativa
- es acogida profesional
- es acogimiento familiar especializado
<Serveis socials > Serveis i prestacions>
Definición
Acolliment familiar, com a protecció d'infants i adolescents tutelats que requereixen una atenció especialitzada, que duu a terme una unitat convivencial d'acció educativa.
Nota
- Els destinataris d'un acolliment en unitat convivencial d'acció educativa són infants i adolescents en règim de guarda o tutela de l'Administració amb proposta d'acolliment familiar simple.
