Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "amar" dentro de todas las áreas temáticas
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca àvar
- ca daguestànic sin. compl.
- cod Авар мацIцI (Awar mats'ts')
- cod МагIарул мацIцI (Ma'arul mats'ts')
- ar الأوارية
- cy Avar
- cy Dagestanig sin. compl.
- de Awarisch
- de Avarisch sin. compl.
- de Dagestanisch sin. compl.
- en Avar
- en Dagestani sin. compl.
- es avar
- eu avarera
- eu dagestanera sin. compl.
- fr avar
- fr daguestanien sin. compl.
- gn avar
- it avaro
- ja アヴァル語
- nl Avaars
- nl Dagestaans sin. compl.
- pt avar
- ru Аварский язык
- ru Дагестанский (устар) sin. compl.
- tmh tavaract
- zh 阿瓦尔语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Àvar>, <Àsia > Rússia>
Definición
En ser un dels grups ètnics dominants del Daguestan, el poble àvar ha tingut una influència important, tant en l'aspecte lingüístic com en el cultural, sobre els pobles del seu entorn. La població àvara és també la més nombrosa a la capital daguestànica, Makhatxkalà.
La llengua es divideix en tres blocs dialectals:
- el septentrional, un dialecte del qual, el khunzakh o khunz, és la base de la llengua escrita,
- el sud-occidental,
- el sud-oriental, que inclou el dialecte zaqatal parlat a l'Azerbaidjan.
Cadascun d'aquests blocs presenta diferències considerables que en dificulten la intel·ligibilitat mútua.
L'àvar és l'única llengua de la branca àvar-andi-dido que té forma estàndard i que trobem escrita ja des del segle XV. Els parlants de les altres llengües d'aquest grup l'han utilitzada tradicionalment com a llengua franca, especialment a la zona occidental.
Al Daguestan, l'àvar és objecte d'aprenentatge i, en alguns casos, es fa servir com a vehicle d'ensenyament. També té presència a l'àmbit universitari. A l'Azerbaidjan, l'àvar només s'ensenya en alguns centres d'educació primària.
Tot i el seu caràcter de llengua franca, l'àvar s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre les diferents comunitats lingüístiques daguestàniques. L'ensenyament en àvar pateix una manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha publicacions periòdiques, mitjans de comunicació i obres literàries en aquesta llengua.
Hi ha grups d'àvars a Turquia, fruit de la gran migració de 1860 cap a l'Imperi otomà, després de les guerres caucàsiques, així com al Kazakhstan, al nord-est de Geòrgia, al Kirguizistan i a Ucraïna.
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àvar -a, n m, f
- es ávaro
<Història>
Definición
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abar
- ca missong
- ca kinabe sin. compl.
- de Abar
- de Bejune sin. compl.
- de Mijong sin. compl.
- de Missong sin. compl.
- en Missong / abar
- en Kinabe sin. compl.
- es missong / abar
- es kinabe sin. compl.
- eu missong / abar
- eu kinabe sin. compl.
- fr abar
- fr mijong sin. compl.
- fr missong sin. compl.
- gl missong / abar
- gl kinabe sin. compl.
- it missong / abar
- it kinabe sin. compl.
- nl Missong-Abar
- nl Abar sin. compl.
- nl Mijong sin. compl.
- nl Missong sin. compl.
- pt missong / abar
- pt kinabe sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Beboide occidental>, <Àfrica > Camerun>
Definición
Alguns autors han proposat en els darrers anys classificar el naki dins el grup beboide oriental. També s'ha proposat incloure el fang (no confondre amb la llengua homònima del grup bantú parlada a diversos països de l'Àfrica occidental) i el mbu' dins el grup occidental. El terme beboide s'empra per primer cop en un estudi de 1980, el primer sobre tot el grup; anteriorment per a les llengües del subgrup occidental es feia servir el terme fungom.
<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca agar, n m
- ca agar-agar, n m
- es agar
- es agar-agar
- fr agar
- fr agar-agar
- en agar
- cod E 406
<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Espessidor>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Gelificant>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca agar, n m
- ca agar-agar, n m
- es agar
- es agar-agar
- fr agar
- fr agar-agar
- en agar
- cod E 406
<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Espessidor>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Gelificant>
<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca agar-agar, n m
- ca agar, n m sin. compl.
- ca gelosa, n f sin. compl.
- es agar
- es agar-agar
- es gelosa
- fr agar
- fr agar-agar
- fr gélose
- en agar
- en agar-agar
- en gelose
<Ciències de la salut > Equipament i material mèdic>
Definición
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agar-agar, n m
- ca agar, n m sin. compl.
- ca gelosa, n f sin. compl.
- es agar
- es agar-agar
- es gelosa
- en agar
- en agar-agar
- en gelose
<Biologia cel·lular > Tècniques i material de laboratori>
Definición
<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agar-agar, n m
- ca agar, n m sin. compl.
- ca gelosa, n f sin. compl.
- es agar
- es agar-agar
- es gelosa
- en agar
- en agar-agar
- en gelose
<Biologia cel·lular > Tècniques i material de laboratori>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca agar-agar, n m
- es agar-agar
- fr agar-agar
- en agar-agar
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca agar-agar, n m
- es agar-agar
- fr agar-agar
- en agar-agar
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Bacteriologia>
