Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "amarg" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agram amarg, n m
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca gram d'aigua, n m alt. sin.
- ca mill bord, n m alt. sin.
- ca mill de riu, n m alt. sin.
- ca mill rèptil, n m alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca panissola repent, n f alt. sin.
- ca pedrenca, n f alt. sin.
- ca sescall, n m alt. sin.
- ca cescall, n m var. ling.
- nc Panicum repens L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agram amarg, n m
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca gram d'aigua, n m alt. sin.
- ca mill bord, n m alt. sin.
- ca mill de riu, n m alt. sin.
- ca mill rèptil, n m alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca panissola repent, n f alt. sin.
- ca pedrenca, n f alt. sin.
- ca sescall, n m alt. sin.
- ca cescall, n m var. ling.
- nc Panicum repens L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bolet amarg, n m
- es lepista amarga, n f
- fr leucopaxille amer, n m
- en bitter false funnel cap, n
- nc Leucopaxillus gentianeus
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer de guineu, n m
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
- ca macaleu, n m sin. compl.
- ca cirer amarg, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca cirer de guilla, n m alt. sin.
- ca cirer de guineu, n m alt. sin.
- ca cirerer bord, n m alt. sin.
- ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
- ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
- ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
- ca cornera, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca peu del cirerer, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca verprú, n m alt. sin.
- ca aviprú, n m var. ling.
- ca macaleba, n f var. ling.
- ca micaleu, n m var. ling.
- ca varprú, n m var. ling.
- ca velprú, n m var. ling.
- ca vemprú, n m var. ling.
- ca verdprú, n m var. ling.
- ca vèrprú, n m var. ling.
- ca verprun, n m var. ling.
- ca viprú, n m var. ling.
- nc Prunus mahaleb L.
- nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer de guineu, n m
- ca cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
- ca macaleu, n m sin. compl.
- ca cirer amarg, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca cirer de guilla, n m alt. sin.
- ca cirer de guineu, n m alt. sin.
- ca cirerer bord, n m alt. sin.
- ca cirerer de moixó, n m alt. sin.
- ca cireres de moixó, n f pl alt. sin.
- ca cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
- ca cornera, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca peu del cirerer, n m alt. sin.
- ca prunera borda, n f alt. sin.
- ca verprú, n m alt. sin.
- ca aviprú, n m var. ling.
- ca macaleba, n f var. ling.
- ca micaleu, n m var. ling.
- ca varprú, n m var. ling.
- ca velprú, n m var. ling.
- ca vemprú, n m var. ling.
- ca verdprú, n m var. ling.
- ca vèrprú, n m var. ling.
- ca verprun, n m var. ling.
- ca viprú, n m var. ling.
- nc Prunus mahaleb L.
- nc Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca carabasser bord, n m sin. compl.
- ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
- ca cogombret, n m sin. compl.
- ca xeringa, n f sin. compl.
- ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
- ca brixadors, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
- ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carabassí, n m alt. sin.
- ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassó bord, n m alt. sin.
- ca cogombre, n m alt. sin.
- ca cogombre amargant, n m alt. sin.
- ca cogombre boig, n m alt. sin.
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre de marge, n m alt. sin.
- ca cogombre del diable, n m alt. sin.
- ca cogombre marí, n m alt. sin.
- ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
- ca cogombres, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cogombret amarg, n m alt. sin.
- ca cogombrets, n m pl alt. sin.
- ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
- ca elateri, n m alt. sin.
- ca escarritxagossos, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca esquitxagós, n m alt. sin.
- ca esquitxagossos, n m alt. sin.
- ca herba carbassina, n f alt. sin.
- ca meló bord, n m alt. sin.
- ca meló salvatge, n m alt. sin.
- ca melonar bord, n m alt. sin.
- ca melonaret bord, n m alt. sin.
- ca melonets, n m pl alt. sin.
- ca melonets bords, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
- ca cobrombe bord, n m var. ling.
- ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombo bord, n m var. ling.
- ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombolets, n m pl var. ling.
- ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
- ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
- ca cobronbo, n m var. ling.
- ca cocombre bord, n m var. ling.
- ca cocombre salvatge, n m var. ling.
- ca cogombro, n m var. ling.
- ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
- ca cogumbro, n m var. ling.
- ca cogumbros, n m pl var. ling.
- ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
- ca cohombro, n m var. ling.
- ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
- ca escaritjagossos, n m var. ling.
- ca esquitxa gossos, n m var. ling.
- ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
- ca pepinera, n f var. ling.
- ca pepinet, n m var. ling.
- ca pepinillo bord, n m var. ling.
- ca pepinillos, n m pl var. ling.
- ca pepinos, n m pl var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
- nc Momordica elaterium L. sin. compl.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca carabasser bord, n m sin. compl.
- ca cogombre salvatge, n m sin. compl.
- ca cogombret, n m sin. compl.
- ca xeringa, n f sin. compl.
- ca bombetes escarritxagossos, n f pl alt. sin.
- ca brixadors, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudent, n f alt. sin.
- ca carabasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carabassí, n m alt. sin.
- ca carabassons bords, n m pl alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbasser bord, n m alt. sin.
- ca carbassera borda, n f alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxosa, n f alt. sin.
- ca carbasseta punxoseta, n f alt. sin.
- ca carbassí, n m alt. sin.
- ca carbassina, n f alt. sin.
- ca carbassó bord, n m alt. sin.
- ca cogombre, n m alt. sin.
- ca cogombre amargant, n m alt. sin.
- ca cogombre boig, n m alt. sin.
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre de marge, n m alt. sin.
- ca cogombre del diable, n m alt. sin.
- ca cogombre marí, n m alt. sin.
- ca cogombre silvestre, n m alt. sin.
- ca cogombres, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargants, n m pl alt. sin.
- ca cogombres amargs, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords, n m pl alt. sin.
- ca cogombres bords (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cogombret amarg, n m alt. sin.
- ca cogombrets, n m pl alt. sin.
- ca cogombrets amargs, n m pl alt. sin.
- ca elateri, n m alt. sin.
- ca escarritxagossos, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca esquitxagós, n m alt. sin.
- ca esquitxagossos, n m alt. sin.
- ca herba carbassina, n f alt. sin.
- ca meló bord, n m alt. sin.
- ca meló salvatge, n m alt. sin.
- ca melonar bord, n m alt. sin.
- ca melonaret bord, n m alt. sin.
- ca melonets, n m pl alt. sin.
- ca melonets bords, n m pl alt. sin.
- ca carabasseta pudenta, n f var. ling.
- ca cobrombe bord, n m var. ling.
- ca cobrombe salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombo bord, n m var. ling.
- ca cobrombo salvatge, n m var. ling.
- ca cobrombolets, n m pl var. ling.
- ca cobrómbols amargs, n m pl var. ling.
- ca cobrombos amargs, n m pl var. ling.
- ca cobronbo, n m var. ling.
- ca cocombre bord, n m var. ling.
- ca cocombre salvatge, n m var. ling.
- ca cogombro, n m var. ling.
- ca cogombros amargs, n m pl var. ling.
- ca cogumbro, n m var. ling.
- ca cogumbros, n m pl var. ling.
- ca cohombres amarcs, n m pl var. ling.
- ca cohombro, n m var. ling.
- ca coombrets amargs, n m pl var. ling.
- ca escaritjagossos, n m var. ling.
- ca esquitxa gossos, n m var. ling.
- ca melonets colòndrios, n m pl var. ling.
- ca pepinera, n f var. ling.
- ca pepinet, n m var. ling.
- ca pepinillo bord, n m var. ling.
- ca pepinillos, n m pl var. ling.
- ca pepinos, n m pl var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory
- nc Momordica elaterium L. sin. compl.
<Botànica > cucurbitàcies>
Nota
- La denominació elateri s'aplica més estrictament a la "substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge" (DIEC2-E).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre del dimoni, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca cobrómbol amarg, n m var. ling.
- ca cobrómbol bord, n m var. ling.
- ca cobrómbol del dimoni, n m var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory subsp. elaterium
<Botànica > cucurbitàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cogombre amarg, n m
- ca cogombre bord, n m alt. sin.
- ca cogombre del dimoni, n m alt. sin.
- ca esquitxadors, n m pl alt. sin.
- ca cobrómbol amarg, n m var. ling.
- ca cobrómbol bord, n m var. ling.
- ca cobrómbol del dimoni, n m var. ling.
- nc Ecballium elaterium (L.) A. Rich. in Bory subsp. elaterium
<Botànica > cucurbitàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzell arbustiu, n m
- ca donzell bord, n m sin. compl.
- ca absenta, n f alt. sin.
- ca cogombre amarg, n m alt. sin.
- ca donzell, n m alt. sin.
- ca donzell de muntanya, n m alt. sin.
- ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca mata del donzell, n f alt. sin.
- ca albrótano, n m var. ling.
- ca cobrombo amarg, n m var. ling.
- nc Artemisia arborescens L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
