Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "amargor" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maleïda, n f
- ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca flor de Senyora, n f sin. compl.
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca glopdeneu, n m sin. compl.
- ca herba santjoanera, n f sin. compl.
- ca herba sense virtut, n f sin. compl.
- ca blancafina, n f alt. sin.
- ca botgeta blanca, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja amarga, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
- ca cabrera, n f alt. sin.
- ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli armat, n m alt. sin.
- ca lli blanc, n m alt. sin.
- ca lli cabrer, n m alt. sin.
- ca lli de cabrera, n m alt. sin.
- ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lli de mont, n m alt. sin.
- ca lli maleït, n m alt. sin.
- ca lli sufruticós, n m alt. sin.
- ca mantell de flors, n m alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
- ca verge blanca, n f alt. sin.
- ca enganya pastors, n m/f var. ling.
- ca glop-de-neu, n m var. ling.
- ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
- nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
- nc Linum suffruticosum L. sin. compl.
<Botànica > linàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maleïda, n f
- ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca flor de Senyora, n f sin. compl.
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca glopdeneu, n m sin. compl.
- ca herba santjoanera, n f sin. compl.
- ca herba sense virtut, n f sin. compl.
- ca blancafina, n f alt. sin.
- ca botgeta blanca, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja amarga, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
- ca cabrera, n f alt. sin.
- ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli armat, n m alt. sin.
- ca lli blanc, n m alt. sin.
- ca lli cabrer, n m alt. sin.
- ca lli de cabrera, n m alt. sin.
- ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lli de mont, n m alt. sin.
- ca lli maleït, n m alt. sin.
- ca lli sufruticós, n m alt. sin.
- ca mantell de flors, n m alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
- ca verge blanca, n f alt. sin.
- ca enganya pastors, n m/f var. ling.
- ca glop-de-neu, n m var. ling.
- ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
- nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
- nc Linum suffruticosum L. sin. compl.
<Botànica > linàcies>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marbre, n m
- es mármol
- fr marbre
- en marble
- de Marmor
<Construcció>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marbre, n m
- es mármol, n m
- fr marbre, n m
- en surface plate, n
- de Marmor, n m
<Enginyeria>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca marbre, n m
- es mármol
- fr marbre
- it marmo
- en marble
- de Marmor
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Carbonats>
Definición
Nota
- Pot ser de diversos colors, si bé hi domina el blanc o el gris. S'utilitza per a fabricar objectes ornamentals. El nom prové del mot llatí marmor, 'pedra brillant'.
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marbre artificial, n m
- es mármol artificial
- fr marbre artificiel
- en artificial marble
- de künstlicher Marmor
<Construcció>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marbre blanc, n m
- es mármol blanco
- fr marbre blanc
- en white marble
- de weißer Marmor
<Construcció>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca marger | margera, n m, f
- es bancalero
- fr maçon spécialiste en murs de pierre
- en dry-stone-wall maker
- de Trockenmauerbauer
<Construcció>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca marjor, n m
- es marjor
- es markhor
- fr markhor
- en markhor
- nc Capra falconeri
<Zoologia > Mamífers>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca markhor, n m
- es marjor, n m
- fr markhor, n m
- en markhor, n
- de Markhor, n m
- nc Capra falconeri
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
