Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "amollonament" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca abandonament de l'estudi, n m
- es abandono del estudio, n m
- en patient dropout, n
<Bioètica > Recerca>
Definición
Nota
- 1. L'abandonament de l'estudi es pot produir perquè el participant se sent incapaç de continuar-lo, per cansament a l'hora de complir les condicions de l'estudi clínic, per canvi de domicili, per retirada del consentiment o per qualsevol altre motiu.
- 2. En cap cas, com és explícit en el full de consentiment informat, l'abandonament de l'estudi pot perjudicar l'atenció sanitària del participant.
<Medi ambient>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca abandonament de residus, n m
- es abandono de residuos, n m
- es basureo, n m
- fr abandon de détritus, n m
- en littering, n
<Medi ambient>
Definición
<Medi ambient>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca abandonament de residus, n m
- es abandono de residuos, n m
- es basureo, n m
- fr abandon de détritus, n m
- en littering, n
<Medi ambient>
Definición
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca abandonament del pacient, n m
- es abandono del paciente, n m
- en patient abandonment, n
<Bioètica > Atenció sanitària>
Definición
Nota
- 1. L'abandonament del pacient es pot produir perquè el professional de la salut prefereix defensar la seva seguretat o la seva tranquil·litat, sobretot en circumstàncies de relació personal difícil, com és davant de trastorns de la personalitat; per no acceptar el rebuig al tractament; per sentiments d'incapacitat o de cansament, o fins i tot per criteris d'eficiència. L'abandonament del pacient pot ser clar o bé més subtil, com poden ser certs casos de delegació o quan s'evita el tracte personalitzat en una institució.
- 2. En cap cas el pacient hauria de sentir-se abandonat, i el professional de la salut que té problemes per a atendre'l adequadament hauria d'assegurar-se que se'n fa càrrec un altre professional.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca abandonament escolar prematur, n m
- ca AEP, n m sigla
- es abandono escolar prematuro, n m
- es abandono escolar temprano, n m
- es AET, n m sigla
- fr abandon précoce des études, n m
- en early school leaving, n
- en education drop-out, n
<Educació > Crisi dels models educatius>
Definición
Nota
- 1. El terme abandonament escolar prematur s'utilitza per a fer comparatives a nivell internacional, ja que hi ha molts països que no tenen abandonament escolar durant l'escolarització obligatòria.
- 2. L'Eurostat utilitza el terme abandonament escolar prematur per a les persones joves que no arriben a assolir com a mínim un nivell 3 de la Classificació Internacional Normalitzada d'Educació (CINE) i no estan cursant estudis, ja siguin reglats o no reglats, durant les quatre setmanes prèvies al sondeig.
<Sociolingüística>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca abandonament lingüístic, n m
- fr transfert linguistique
- en language abandonment
- en language shift
- en language transfer
<Sociolingüística>
Definición
<Indústria > Indústria tèxtil > Teixits>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca aborrallonament, n m
- es frisado, n m
- es pildeo, n m
- es pilling, n m
- fr boulochage, n m
- fr pilling, n m
- it pilling, n m
- en pilling, n
<Indústria > Indústria tèxtil > Teixits>
Definición
<Indústria tèxtil i de la confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca aborrallonament, n m
- es pildeo
- es pilling
- fr boulochage
- fr pilling
- en pilling
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció>
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca acantonament, n m
- es cantonamiento, n m
- es cantonamiento de señales, n m
- fr cantonnement, n m
- fr système de cantonnement, n m
- en block signal system, n
- en block system, n
- en positioning of signals, n
<Transports > Transport ferroviari>
Definición
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acolliment en una quarta part dels milloraments, n m
- es acogida en una cuarta parte de las mejoras
- es acogimiento en una cuarta parte de las mejoras
<Dret civil>
Definición
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
L'acolliment és una institució històrica tradicional a les Pitiüses que, no obstant això, no apareix en la Compilació del dret civil especial de Balears del 1961, i només és objecte de menció en l'actual Compilació del dret civil de Balears del 1990, en l'article 66.5, quan tracta del possible contingut dels espòlits, i per a assenyalar que l'acolliment es regeix pel que s'ha pactat i s'interpreta d'acord amb el costum.
La doctrina n'ha relacionat l'origen amb l'associació a compres i millores, institució pròpia de la comarca del Camp de Tarragona; així, José Cerdá Gimeno ha recordat que els conqueridors de les Pitiüses van venir de la diòcesi de Tarragona. El pacte d'acolliment era atorgat sempre pel marit a favor de l'esposa; no hi ha precedents històrics d'un acolliment atorgat per l'esposa a favor del marit o de caràcter recíproc. Aquesta situació històrica concorda amb la realitat d'un altre temps, en què l'esposa no treballava fora de la casa, sinó que en tenia cura, de manera que l'acolliment era com un reconeixement del treball que la dona realitzava a la llar i a l'explotació agrària; a més a més, li assegurava uns drets successoris, ja que, quan es dissolia el règim, en morir l'espòs, l'esposa feia efectiu el seu crèdit. Aquesta situació també s'ha de relacionar amb el fet que el cònjuge vidu no tenia -ni té encara- dret a llegítima, segons la legislació de les Pitiüses.
Olga Cardona Guasch ha assenyalat que l'acolliment aniria contra el principi d'igualtat dels cònjuges imposat pels articles 14 i 32 de la Constitució espanyola, per la qual cosa s'hauria de pactar amb caràcter recíproc; és a dir, cadascun dels cònjuges hauria d'acollir l'altre en una quarta part dels increments de patrimoni respectius produïts durant el matrimoni. Probablement, però, el règim d'acolliment pot ser constitucionalment admissible, sempre que tingui una motivació lògica -com seria la compensació d'un treball realitzat per a la casa i la família- i no es pugui considerar que hi ha un abús de superioritat per part d'un cònjuge sobre l'altre. La igualtat jurídica dels cònjuges no implica que tots dos han d'assumir les mateixes prestacions i comportaments, sinó un equilibri entre els corresponents a cadascun dels cònjuges.
El terme milloraments no s'ha d'entendre com a millores produïdes en els béns del cònjuge que fa l'acolliment, sinó que tindria una significació semblant a increments de patrimoni, i comprendria tots el béns d'importància econòmica adquirits per l'espòs durant el matrimoni. L'acolliment no produeix efectes fins que no s'esdevé l'extinció del règim i, normalment, mentre dura hi ha separació de béns entre els cònjuges, de manera que el cònjuge que fa l'acolliment inscriu a nom seu els béns que va adquirint, mentre que l'acollit té un dret de crèdit expectant sobre una quarta part d'aquests béns. Tradicionalment, el percentatge de participació ha estat sempre d'una quarta part; són excepcionals els casos en què s'indica una participació diferent, però sembla perfectament possible establir-la.
Si bé la institució ha complert unes funcions històriques molt importants, com a element de compensació del treball que l'esposa duu a terme per a la família, és dubtós que concordi amb les noves realitats actuals, en què és normal que els dos cònjuges treballin fora de casa. En aquest cas, podria ser adequat un acolliment amb caràcter recíproc. - V. t.: espòlits n m pl
