Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "antoni" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca antoní -ina, adj
- es antonino
- en Antoninian
<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja peluda, n f
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja abellera, n f alt. sin.
- ca cantamissa, n f alt. sin.
- ca cantamisses, n f pl alt. sin.
- ca coronella, n f alt. sin.
- ca cruixidor, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del pastor, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba pastoral, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pastoral, n f alt. sin.
- ca poteta de gat, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca socarells, n m pl alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca trèvol pelut, n m alt. sin.
- ca cornel·la, n f var. ling.
- ca coronela, n f var. ling.
- ca coronel·la, n f var. ling.
- ca hierba de la sang, n f var. ling.
- ca hierba de setge, n f var. ling.
- nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
- nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja peluda, n f
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja abellera, n f alt. sin.
- ca cantamissa, n f alt. sin.
- ca cantamisses, n f pl alt. sin.
- ca coronella, n f alt. sin.
- ca cruixidor, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del pastor, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba pastoral, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pastoral, n f alt. sin.
- ca poteta de gat, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca socarells, n m pl alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca trèvol pelut, n m alt. sin.
- ca cornel·la, n f var. ling.
- ca coronela, n f var. ling.
- ca coronel·la, n f var. ling.
- ca hierba de la sang, n f var. ling.
- ca hierba de setge, n f var. ling.
- nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
- nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca botja peluda, n f
- ca coronella, n f sin. compl.
- ca gafarró, n m sin. compl.
- ca guixola, n f sin. compl.
- ca herba de les morenes, n f sin. compl.
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba de setge, n f sin. compl.
- ca herba del pastor, n f sin. compl.
- ca herba negre, n f sin. compl.
- ca trèvol pelut, n m sin. compl.
- nc Dorycnium hirsutum
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definición
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca botons de plata, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla amargant, n f alt. sin.
- ca camamilla basta, n f alt. sin.
- ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
- ca camamilla de mula, n f alt. sin.
- ca camamilla de parets, n f alt. sin.
- ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
- ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
- ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla negra, n f alt. sin.
- ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
- ca camamilla purgant, n f alt. sin.
- ca camamilla segura, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca herba de la mare, n f alt. sin.
- ca herba de la matriu, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba del remuc, n f alt. sin.
- ca herba tanarida, n f alt. sin.
- ca marerba, n f alt. sin.
- ca matricària, n f alt. sin.
- ca segura, n f alt. sin.
- ca tanarida, n f alt. sin.
- ca camamila d'hort, n f var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
- ca camamilla purganta, n f var. ling.
- ca camamirla basta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla d'hort, n f var. ling.
- ca camamirla negra, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca danarida, n f var. ling.
- ca herba danarida, n f var. ling.
- ca matronària, n f var. ling.
- ca sagura, n f var. ling.
- nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
- nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
- nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
- nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca botons de plata, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla amargant, n f alt. sin.
- ca camamilla basta, n f alt. sin.
- ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
- ca camamilla de mula, n f alt. sin.
- ca camamilla de parets, n f alt. sin.
- ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
- ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
- ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla negra, n f alt. sin.
- ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
- ca camamilla purgant, n f alt. sin.
- ca camamilla segura, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca herba de la mare, n f alt. sin.
- ca herba de la matriu, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba del remuc, n f alt. sin.
- ca herba tanarida, n f alt. sin.
- ca marerba, n f alt. sin.
- ca matricària, n f alt. sin.
- ca segura, n f alt. sin.
- ca tanarida, n f alt. sin.
- ca camamila d'hort, n f var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
- ca camamilla purganta, n f var. ling.
- ca camamirla basta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla d'hort, n f var. ling.
- ca camamirla negra, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca danarida, n f var. ling.
- ca herba danarida, n f var. ling.
- ca matronària, n f var. ling.
- ca sagura, n f var. ling.
- nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
- nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
- nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
- nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cameneri, n m
- ca epilobi, n m alt. sin.
- ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
- ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
- nc Epilobium angustifolium L.
- nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
- nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.
<Botànica > onagràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cameneri, n m
- ca epilobi, n m alt. sin.
- ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
- ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
- nc Epilobium angustifolium L.
- nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
- nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.
<Botànica > onagràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de gat, n f
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca coa de gat, n f alt. sin.
- ca cua de gat bona, n f alt. sin.
- ca cua de gat punxosa, n f alt. sin.
- ca cua de gat vera, n f alt. sin.
- ca esparbonella angustifòlia, n f alt. sin.
- ca herba de gat, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca herba de la almorrana, n f var. ling.
- ca rab de gat, n m var. ling.
- ca rabet de gat, n m var. ling.
- ca rabet de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca rabo de gato, n m var. ling.
- nc Sideritis tragorigamum Lag.
- nc Sideritis angustifolia auct. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de gat, n f
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca coa de gat, n f alt. sin.
- ca cua de gat bona, n f alt. sin.
- ca cua de gat punxosa, n f alt. sin.
- ca cua de gat vera, n f alt. sin.
- ca esparbonella angustifòlia, n f alt. sin.
- ca herba de gat, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca herba de la almorrana, n f var. ling.
- ca rab de gat, n m var. ling.
- ca rabet de gat, n m var. ling.
- ca rabet de gat bord, n m var. ling.
- ca rabo de gat, n m var. ling.
- ca rabo de gato, n m var. ling.
- nc Sideritis tragorigamum Lag.
- nc Sideritis angustifolia auct. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
