Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "arrossegar" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abassegar, v tr
  • es  acaparar

<Dret públic>

Definición
Algú, apropiar-se {de tot el que pot o de tot el que hi ha} o retenir-ho.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Va abassegar tantes peces com va poder de la subhasta.
alfabegueta alfabegueta

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

<Botànica > litràcies>

alfabegueta alfabegueta

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfabegueta, n f
  • ca  alfabegueta de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega, n f alt. sin.
  • ca  alfàbrega d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  ammània, n f alt. sin.
  • ca  presseguera, n f alt. sin.
  • ca  presseguera d'arrossar, n f alt. sin.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega d'arrossar, n f var. ling.
  • nc  Ammannia coccinea Rottb.

<Botànica > litràcies>

amarant deflex amarant deflex

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amarant deflex, n m
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet arrossegadís, n m alt. sin.
  • ca  blet corbat, n m alt. sin.
  • ca  blet verd, n m alt. sin.
  • ca  clet, n m alt. sin.
  • nc  Amaranthus deflexus L.

<Botànica > amarantàcies>

amarant deflex amarant deflex

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amarant deflex, n m
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet arrossegadís, n m alt. sin.
  • ca  blet corbat, n m alt. sin.
  • ca  blet verd, n m alt. sin.
  • ca  clet, n m alt. sin.
  • nc  Amaranthus deflexus L.

<Botànica > amarantàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
arboç arboç

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arboç, n m
  • ca  arboça (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arbocer, n m sin. compl.
  • ca  arbocera, n f sin. compl.
  • ca  cirera d'arboç (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer d'arboç, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de llop, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  llipota (fruit), n f sin. compl.
  • ca  llipoter, n m sin. compl.
  • ca  albuixec, n m alt. sin.
  • ca  arboç mediterrani, n m alt. sin.
  • ca  arboces (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  arboçó, n m alt. sin.
  • ca  arboços, n m pl alt. sin.
  • ca  cirera d'arbocer, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer dels llops, n m alt. sin.
  • ca  cireres d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cirereta d'arboç (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'arboç (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  llipotet, n m alt. sin.
  • ca  aborcé, n m var. ling.
  • ca  aborcer, n m var. ling.
  • ca  abrocé, n m var. ling.
  • ca  alberconer, n m var. ling.
  • ca  alberçoner, n m var. ling.
  • ca  alboç (fruit), n m var. ling.
  • ca  albocer, n m var. ling.
  • ca  albocera, n f var. ling.
  • ca  alborç, n m var. ling.
  • ca  alborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborcer, n m var. ling.
  • ca  alborcera, n f var. ling.
  • ca  alborço, n m var. ling.
  • ca  alborçó, n m var. ling.
  • ca  alborocera, n f var. ling.
  • ca  albors (fruit), n m var. ling.
  • ca  alborsé, n m var. ling.
  • ca  alborser, n m var. ling.
  • ca  alborsera, n f var. ling.
  • ca  alborso, n m var. ling.
  • ca  albrocé, n m var. ling.
  • ca  albrocer, n m var. ling.
  • ca  alidoni, n m var. ling.
  • ca  ambrocer, n m var. ling.
  • ca  arboço, n m var. ling.
  • ca  arboix, n m var. ling.
  • ca  arborcer, n m var. ling.
  • ca  arborer, n m var. ling.
  • ca  arborèr, n m var. ling.
  • ca  arborser, n m var. ling.
  • ca  arborsos, n m pl var. ling.
  • ca  arbós, n m var. ling.
  • ca  arboser, n m var. ling.
  • ca  arbosera, n f var. ling.
  • ca  arbosser, n m var. ling.
  • ca  arbossera, n f var. ling.
  • ca  asborcé, n m var. ling.
  • ca  asborcer, n m var. ling.
  • ca  auborç (fruit), n m var. ling.
  • ca  auborcer, n m var. ling.
  • ca  aubrocé, n m var. ling.
  • ca  boç (fruit), n m var. ling.
  • ca  bocer, n m var. ling.
  • ca  bolsos, n m pl var. ling.
  • ca  borç (fruit), n m var. ling.
  • ca  borser, n m var. ling.
  • ca  borzer, n m var. ling.
  • ca  bosser, n m var. ling.
  • ca  cirerer d'aubó, n m var. ling.
  • ca  cireres d'aubó (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  esbrosser, n m var. ling.
  • ca  llicotet, n m var. ling.
  • ca  llicutell, n m var. ling.
  • ca  llicutet, n m var. ling.
  • ca  madronyer, n m var. ling.
  • ca  madronyo, n m var. ling.
  • ca  madronyo (fruit), n m var. ling.
  • ca  modronyo, n m var. ling.
  • nc  Arbutus unedo L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Alidoni (pron. "arironi") és un nom alguerès provinent del sard alidone/alidoni.
arbust ajagut arbust ajagut

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arbust ajagut, n m
  • ca  arbust arrossegadís, n m

<Jardineria>

Definición
Arbust que, quan arriba a un metre d'alçària aproximadament, s'ajeu al terra i s'estén horitzontalment superant el metre d'amplària.
arbust ajagut arbust ajagut

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arbust ajagut, n m
  • ca  arbust arrossegadís, n m

<Botànica>

Definición
Arbust que, quan arriba a un metre d'alçària aproximadament, s'ajeu al terra i s'estén horitzontalment superant el metre d'amplària.
arbust ajagut arbust ajagut

<Jardineria. Paisatgisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  arbust ajagut, n m
  • ca  arbust arrossegadís, n m sin. compl.
  • es  arbusto rastrero, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definición
Vegetal llenyós que s'estén sobre el terra més o menys horitzontalment i que supera el metre d'amplària sense excedir normalment mig metre d'alçària.

Nota

  • Els arbusts ajaguts tant es poden considerar dins del grup dels arbusts com del de les plantes entapissants.