Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "arxipreste" dentro de todas las áreas temáticas
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arxiprestat, n m
- es arciprestazgo
- fr archiprêtré
- en archpriesthood
- en archpriestship
<Geografia > Geografia humana>
Definición
<Catolicisme>, <Cristianisme ortodox>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca arxiprestat, n m
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>, <Religions > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
Definición
<Catolicisme>, <Cristianisme ortodox>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca arxiprestat, n m
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>, <Religions > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
Definición
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arxiprestat, n m
- es arciprestazgo, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arxiprestat, n m
- es arciprestazgo
<Dret canònic>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El cànon 374, § 2 del Codi de dret canònic (CDC), estableix que «per tal d'afavorir la cura pastoral per mitjà d'una acció comuna, diverses parròquies veïnes es poden unir en grups peculiars, com ara els arxiprestats».
Els arxiprestats són realitats supraparroquials i constitueixen el territori propi del vicari forà o degà. Sembla que «a partir del segle V es va anar consolidant paulatinament l'agregació d'esglésies menors -parròquies- al voltant d'esglésies digniores amb prerrogativa de tenir font baptismal -església baptismal-, de manera que formaren el que avui es coneix per arxiprestats. No es tracta, però, de l'única circumscripció menor que agrupa parròquies. Segons els països i les necessitats pastorals, les diverses parròquies o arxiprestats s'acostumaven a agrupar, al seu torn, en zones pastorals, sectors, etc., confiats a un vicari episcopal de zona, a un bisbe auxiliar, etc., en la forma establerta pel dret particular de la diòcesi».
Actualment, constitueix un punt de referència de nombroses activitats eclesiàstiques, com unitat pastoral bàsica. Aplega preveres, religiosos i laics, normalment a l'entorn d'un consell pastoral arxiprestal amb funcions merament consultives. Així i tot, com a ens territorial, està mancat de personalitat jurídica pròpia i apareix de manera indirecta com a districte jurisdiccional de l'arxipreste (càn. 553, § 1). El directori Ecclesiae Imago, amb data 22.2.1973, dona orientacions respecte de l'estatut general per als arxiprestats (núm. 186). Així mateix, assenyala el caràcter d'ofici pastoral que comporta aquesta funció (núm. 187); també la participació que té en el Consell Presbiterial i el Consell Pastoral (núm. 188). Aquest perfil pastoral i integrador de la vida diocesana entre les parròquies queda recollit al Concili Provincial Tarragoní, especialment a les resolucions 128-129. També s'esmenta l'arxiprestat a les conclusions 9a, 22a, 32a, 137a, 146a, 148a, 149a i 161a.
El Codi vigent, inspirat en el principi de la corresponsabilitat, exigeix un presbiteri representant pel sínode diocesà (càn. 463, § 1 i 8) i si estigués eventualment impedit se n'hauria d'escollir un altre mentre duri l'impediment. El cànon 358 del CDC-17 no fixava aquesta possibilitat, i tampoc no estenia l'elecció passiva a «presbíteros». Per contra, establia «unus saltem parrochus pro unoquoque vicariatu foraneo».