Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "aterrir" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart? 0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?

<Transports>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?

<Transports > Astronàutica>

Definición
Tant allunar i amartar com aterrar a la Lluna i aterrar a Mart (tots, verbs intransitius) són formes adequades per a designar l'acció d'una aeronau d'arribar a la Lluna o a Mart, respectivament.

Els motius d'aquesta tria són els següents:

- Pel que fa a allunar i amartar:
. Allunar és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, creada sobre el nom propi Lluna per a indicar que es tracta de prendre contacte amb la Lluna.
. Amartar és una forma creada sobre el nom propi Mart que segueix l'estructura de allunar.
. Totes dues són formes similars a aterrar, que indica l'acció de prendre contacte amb la superfície de la Terra.

- Pel que fa a aterrar a la Lluna i aterrar a Mart:
. Són formes descriptives, que utilitzen el sentit genèric de aterrar i el completen amb el nom del cos celeste amb què es pren contacte.
. Aquest sentit genèric de aterrar es justifica pel fet que el nucli de aterrar és terra (el terra, és a dir la part sòlida de la Terra) i no Terra (la Terra, és a dir, el planeta en què vivim). Així, diem que els avions aterren sense que hagin abandonat la Terra, i ho oposem a l'acció dels hidroavions d'amarar (prendre contacte amb la superfície de l'aigua).

L'equivalent castellà de allunar o aterrar a la Lluna és alunizar, el francès alunir i l'anglès to land on the moon; l'equivalent castellà de amartar o aterrar a Mart és amartizar i l'anglès to land on Mars.

L'acció d'allunar fa referència a l'acció d'una aeronau de prendre contacte amb la superfície de la Lluna, i l'acció d'amartar, de prendre contacte amb la superfície de Mart.

Nota

  • 1. Els noms corresponents a les accions d'allunar o aterrar a la Lluna i d'amartar o aterrar a Mart són allunatge i aterratge a la Lluna, i amartatge o aterratge a Mart.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de allunar i amartar al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: amartatge, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-amartatge).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
  • ca  Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats

<Zoologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats
  • ca  Denominació d'una sola unitat autòctona: uacari (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació d'una sola unitat basada en nom científic: foca (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació d'una sola unitat patrimonial: mostela (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base de família o gènere: escurçó pirinenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base per semblança morfològica: rata cellarda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb base popular: granota verda (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement adjectiu: territ menut sicilià (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement de nom en aposició: grua damisel·la (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement del nom: cargol de punxes (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb complement variat: colom antàrtic de bec gros (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a l'hàbitat: àguila marina (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la freqüència de distribució: gripau comú (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a la morfologia: territ becllarg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a un nom propi: ratapinyada de Natterer (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència a zona geogràfica: mallerenga de Lapònia (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació de més d'una unitat amb referència als costums: escarabat de la patata (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions d'animals al català:

A. SITUACIÓ ACTUAL

En biologia hi ha un sistema binomial de nomenclatura científica internacional fixat per Linné al s. XVIII que identifica les espècies sense ambigüitat per mitjà d'un nom genèric i un nom específic adaptats a la gramàtica llatina. En usos divulgatius, però, es procura que cada llengua tingui una nomenclatura pròpia inequívoca per als tàxons animals fins al nivell de gènere o espècie. (Per a categories inferiors, com ara subespècies, races o varietats, s'ha d'estudiar si cal una denominació pròpia, ja que sovint són útils només en àmbits d'especialitat.)

B. DENOMINACIONS D'ANIMALS EN CATALÀ

Segons el nombre d'unitats lingüístiques, es classifiquen en dos grups:

B1.Denominacions formades per una sola unitat lingüística
(1) Denominacions patrimonials: Són denominacions amb una tradició de segles, sovint aplicades a espècies autòctones però de vegades també a espècies exòtiques (ex.: mostela; lleó).
(2) Noms científics adaptats: Són denominacions que adapten el nom científic (ex.: foca, a partir del llatí phoca (antigament, en català, s'anomenava vedell marí).
(3) Denominacions autòctones: Són denominacions que adapten el nom que rep una espècie en la seva zona de distribució, sovint a través d'una llengua vehicular (ex.: uacari, a partir de la llengua tupí de l'Amazònia).

B2. Denominacions formades per més d'una unitat lingüística
Es tracta de noms formats bàsicament per dos components, amb característiques diferents.
1. Característiques del primer component
El primer component d'un nom de dues unitats sol ser:
(a) El nom popular del gènere (ex.: granota verda (Rana perezi); granota roja (Rana temporaria))
(b) El nom de la família o gènere (ex.: escurçó pirinenc (Vipera aspis); escurçó bufador (Bitis arietans), etc., perquè escurçó s'aplica als gèneres Bitis, Causus, Cerastes, Echis i Vipera.
(c) El nom d'espècies de famílies diverses però amb alguna semblança morfològica (ex.: rata cellarda, de la família dels glírids, i rata d'aigua, de la família dels micròtids).
2. Característiques del segon component
- Pel que fa a la funció gramatical, el segon component d'una denominació de més d'una unitat sol ser un adjectiu o més (ex.: territ menut sicilià), un nom introduït amb la preposició de (ex.: cargol de punxes), un nom en aposició (ex.: grua damisel·la) o bé una combinació de les possibilitats anteriors (ex.: colom antàrtic de bec gros).
- Pel que fa al significat, el segon component d'una denominació de més d'una unitat pot indicar, respecte de l'espècie, la morfologia (ex.: territ becllarg); l'hàbitat (ex.: àguila marina); els costums alimentaris, de creixement, etc., inclosa la planta o animal que parasita (ex.: àguila pescadora, escarabat de la patata); la zona geogràfica on habita o de la qual és originària (ex.: mallerenga de Lapònia), i la freqüència de distribució quan el primer component és comú a dues o més espècies i no hi ha altres elements definidors (comú -una, vulgar, o, si és pertinent, ibèric -a, europeu -a, etc.) (ex.: gripau comú; talpó europeu); finalment, de vegades el segon component és una adaptació d'un nom propi, generalment inclòs en el nom científic (ex.: ratapinyada de Natterer, a partir de Selysius (Myotis) nattereri).

C. NOMBRE DE FORMES DE LES DENOMINACIONS D'ANIMALS

Segons el nombre de denominacions existents per a cada espècie, es poden distingir els casos següents:

C1. Animals autòctons
(1) Animals amb una sola denominació preferent Hi ha una sola denominació en tot el domini lingüístic o bé n'hi ha una de clarament preferent (ex.: llop).
(2) Animals amb més d'una denominació La diversitat de denominacions es deu a l'existència de bases diferents segons el dialecte (ex.: guilla / guineu / rabosa), segons els parlars locals (ex.: besuc de la piga / boga-ravell / calet de la piga / pitxell), segons el registre lingüístic (ex.: ase / burro / ruc) o segons la fase de creixement, el sexe, la casta en animals socials, etc. (ex. ovella / be / xai / anyell / marrà / moltó); igualment, també hi poden haver diferències fonètiques i ortogràfiques menors, també per qüestions dialectals (ex.: cargol / caragol).

C2. Animals exòtics
(1) Animals amb denominació catalana S'hi poden distingir dos casos:
(a) Amb denominació consolidada: Tenen una denominació tradicional o bé una de clarament preferent (ex.: girafa)
(b) Amb denominació provisional: Hi ha una denominació improvisada o diverses de vacil·lants (ex.: ai-ai / aie-aie / ei-ei)
(2) Animals sense denominació catalana Són espècies que es coneixen amb el nom científic o bé amb un nom estranger (generalment, castellà o anglès) (ex.: Morelia spilotes variegata, en anglès carpet python, no té denominació en català).

D. PROBLEMES POSSIBLES DE LES DENOMINACIONS EXISTENTS

(1) Manca de precisió: En animals autòctons, una denominació es pot referir a dues espècies o més que els parlants confonen; en animals exòtics, una descripció més precisa pot obligar a diferenciar espècies abans agrupades sota una de sola.
Ex. animals autòctons: pagre (correspon a Sparus pagrus i a Sparus caeruleostictus)
Ex. animals exòtics: búfal ha donat lloc a búfal indi i búfal cafre o búfal africà
(2) Sinonímia: La tria d'una forma preferent és difícil en casos de sinonímia, que en espècies autòctones es pot deure a raons dialectals i en espècies exòtiques a adaptacions o creacions d'autors diferents.
Ex. animals autòctons: reineta / regina
Ex. animals exòtics: ocapi / okapi
(3) Homonímia: En animals autòctons, dialectes o parlars diferents poden fer servir una mateixa denominació per a espècies que els parlants distingeixen; en animals exòtics, es pot donar el mateix nom a espècies diferents que habiten zones diverses.
Ex. animals autòctons: palaia misèries correspon a Arnoglossus laterna a Tarragona i a Phrynorhombus regius en altres llocs;
Ex. animals exòtics: castor (posteriorment, castor americà i castor europeu)
(4) Manca de coherència amb el grup taxonòmic: En animals autòctons, hi ha denominacions d'espècies creades sense tenir en compte l'existència d'espècies exòtiques en el mateix grup taxonòmic.
Ex.: musaranya nana (Suncus etruscus) i musaranya menuda (Sorex minutus) com a espècies autòctones, tot i que Sorex minutissimus, espècie exòtica, té una mida encara més reduïda.

E. PROPOSTA DE DENOMINACIÓ CATALANA PREFERENT O NOVA

Per a proposar una denominació catalana, s'han de seguir dos passos:
(1) Estudiar si ja hi ha denominacions catalanes existents (i, llavors, triar-ne una com a preferent). [Vegeu la fitxa sobre la selecció de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]
(2) En cas que no es documentin formes catalanes existents, crear-ne una de nova a partir de criteris precisos. [Vegeu la fitxa sobre la creació de formes en les denominacions catalanes d'espècies.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació 0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (2): Traducció, grafia i ordenació
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: cavall paso fino (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gat bobtail japonès (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: gos bullmastiff (EXEMPLE), n m
  • ca  A1. Formes descriptives d'ús internacional: porc lampinyo (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: gos schnauzer gegant (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Formes descriptives que delimiten variants: vaca shorthon de llet (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: cavall Camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Majúscula en nom propi de complement: gallina Prat (EXEMPLE), n f
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: camarga (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Minúscula en nom propi de base: prat (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ordenació en manlleus no adaptats: gordon setter (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que s'adapten: setter irlandès (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Ordenació en manlleus que tenen nom propi: terrier de Yorkshire (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definición
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació dels noms de les diverses races d'animals domèstics al català, pel que fa al tractament dels manlleus descriptius, la utilització de majúscules i minúscules i l'ordenació interna dels noms:

A. TRADUCCIÓ DE FORMES DESCRIPTIVES

A.1 Formes d'ús internacional

En general es mantenen les formes de les denominacions que descriuen característiques de la raça quan són d'ús internacional. (Per al cas dels gentilicis, vegeu la fitxa CRITERI Denominació de races domèstiques (1).)
Ex.: (ànec) kaki Campbell; (ase) americà Mammoth Jack; (cavall) paso fino; (conill) chamois de Turíngia; (gat) bobtail japonès; (gos) bullmastiff; (haca) acchetta sarda; (ovella) milchschaf; (porc) edelschwein alemany; (vaca) retinta andalusa
Excepció: porc lampinyo (en comptes de porc lampiño); porc entrepelat (en comptes de porc entrepelado); porc camús vitorià (en comptes de porc chato vitorià)
[Per l'absència d'algunes grafies en català, per la proximitat entre català i castellà i per tradició.]

Tots aquests manlleus mantenen la grafia original, excepte si estan recollits en les obres lexicogràfiques i enciclopèdiques catalanes de referència.
Ex.: pòinter (en anglès, pointer)

A2. Delimitació de variant

En canvi, es tradueixen els sintagmes que delimiten una variant d'una raça per mitjà d'una característica física.
Ex.: gos schnauzer gegant - gos schnauzer nan (variants de la raça schnauzer); vaca shorthon de llet (en anglès, Milking Shorthorn); vaca Hereford escornada (en anglès, Polled Hereford)

En cas de coexistència d'una forma amb manlleu descriptiu i una forma adaptada al català, es dona prioritat a la forma adaptada.
Ex.: Welsh poni / poni gal·lès --> poni gal·lès; Kentucky Saddlebred / cavall de sella americà --> cavall de sella americà; Missouri Fox Trotting / trotador de Missouri --> trotador de Missouri

B. MAJÚSCULES I MINÚSCULES

Les denominacions completes de races s'escriuen amb minúscula inicial.

Pel que fa als noms propis, tenen un tractament singular:
- S'escriuen amb majúscula inicial quan no funcionen sols sinó que tenen davant el nom referit al tipus d'animal, una característica de la raça, etc.
Ex.: ànec Orpington; cavall Camarga; conill Beveren; gallina Prat; ovella Hampshire; porc Berkshire; vaca Durham
- S'escriuen amb minúscula inicial quan funcionen tots sols en el discurs.
Ex.: un orpington; un camarga; un beveren; una prat; una hampshire; un berkshire; una durham

C. ORDENACIÓ INTERNA DE PARAULES

L'ordenació interna de les diverses paraules que componen una denominació de raça domèstica depèn del grau d'adaptació de la denominació:

(1) Quan s'agafa una denominació estrangera sense adaptar, es manté l'ordre de la llengua original.
Ex.: gordon setter (anglès, Gordon Setter)

(2) Quan se'n tradueix un gentilici o una característica al català, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: setter anglès (anglès, English Setter); setter irlandès (anglès, Irish Setter)

(3) Quan contenen un nom propi, s'adapten a l'ordre propi del català.
Ex.: terrier de Yorkshire (anglès, Yorkshire Terrier)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de races domèstiques (1): Noms propis i gentilicis.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació de races d'animals domèstics en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-races-animals-domestics.pdf).
advertir advertir

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  advertir, v tr
  • es  advertir
  • fr  avertir
  • en  warn, to

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definición
Fer, l'àrbitre, un avís a un jugador o a una parella.
advertir advertir

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  advertir, v tr
  • es  advertir
  • fr  avertir
  • eu  abisatu

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definición
Avisar, un pilotari, el jugador o equip contrari abans de servir.
advertir advertir

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 12)
ISBN 84-7739-230-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  advertir, v tr
  • ca  amonestar, v tr sin. compl.
  • es  advertir
  • es  amonestar
  • fr  avertir
  • en  warn, to

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Definición
Avisar, el jutge, un arquer o un equip en cas d'infracció lleu del reglament.
advertir advertir

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  advertir, v tr
  • es  advertir
  • fr  avertir
  • eu  abisatu

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definición
Avisar, un servidor, el jugador o equip adversari que es disposa a servir.
aferrar aferrar

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aferrar, v tr
  • es  aferrar
  • fr  ferler
  • en  furl, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definición
Recollir una vela plegant-la al voltant de la botavara sense deslligar-la.