Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "babeca" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all roig, n m alt. sin.
  • ca  alls, n m pl alt. sin.
  • ca  cabeça (bulb), n f alt. sin.
  • ca  gra (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grill (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grum bulbil), n m alt. sin.
  • nc  Allium sativum L.

<Botànica > liliàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de cabeça rodona, n m alt. sin.
  • ca  all vermell, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap rodó, n m alt. sin.
  • ca  ceba de serp, n f alt. sin.
  • nc  Allium sphaerocephalon L.

<Botànica > liliàcies>

all de bruixa all de bruixa

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all de bruixa, n m
  • ca  all negre, n m alt. sin.
  • ca  cabeça grossa, n f alt. sin.
  • nc  Allium nigrum L.

<Botànica > liliàcies>

al·lèrgia a l'all al·lèrgia a l'all

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a l'all, n f
  • ca  al·lèrgia a la cabeça de l'all (Allium sativum), n f sin. compl.
  • es  alergia a ajo (Allium sativum), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 88551000135108
base múltiple amb protector de sobretensions base múltiple amb protector de sobretensions

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  base múltiple amb protector de sobretensions, n f
  • es  base múltiple con protector de sobretensiones, n f
  • fr  bloc multiprise avec protecteur de surtension, n m
  • en  multi socket surge protector power bar, n
  • en  surge protected power strip, n
  • eu  gaintentsioen kontrako babesa duen hargune anitzeko entxufe, n
  • eu  gaintentsioen kontrako babesa duen hargune anitzeko oinarri, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espadanya, n f
  • ca  gínjol de cabeça, n m alt. sin.
  • ca  hispànics, n m pl alt. sin.
  • ca  iris d'Espanya, n m alt. sin.
  • ca  lliri blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri ciprià, n m alt. sin.
  • ca  lliri de ceba, n m alt. sin.
  • ca  lliri de cebeta, n m alt. sin.
  • ca  lliri de la Concepció, n m alt. sin.
  • ca  lliri de marjal, n m alt. sin.
  • ca  lliri de prat, n m alt. sin.
  • ca  lliri gínjol, n m alt. sin.
  • ca  lliri xifi, n m alt. sin.
  • ca  lliris celestes blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri-gínjol, n m var. ling.
  • nc  Iris xiphium L.

<Botànica > iridàcies>

estai de cabeça estai de cabeça

<11 Esports nàutics > Vela>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  estai de cabeça, n m
  • es  estay de tope
  • fr  étai de tête
  • en  topmast stay

<Esport > 11 Esports nàutics > Vela>

Definición
Estai subjectat al topall del pal.
nota de cap nota de cap

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  nota de cap, n f
  • ca  nota de sortida, n f
  • es  nota alta
  • es  nota de cabeza
  • es  nota de salida
  • fr  note de tête
  • fr  note de tête
  • it  nota capitale
  • it  nota di testa
  • pt  nota de cabeça
  • pt  nota de saída
  • en  head note
  • en  top note
  • de  Ausgangsnote
  • de  Kopfnote

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definición
Cadascuna de les notes que desprenen els components més volàtils d'un perfum, que es perceben en el moment que s'aplica i es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.
protector de matalàs protector de matalàs

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  protector de matalàs, n m
  • es  protector de colchón, n m
  • es  protector de colchones, n m
  • fr  protège-matelas, n m
  • eu  koltxoi-babesa, n
  • eu  lastaira-babesa, n

<Fusteria > Mobles>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sindriera, n f
  • ca  meló d'aigua (fruit), n m sin. compl.
  • ca  meló d'Alger (fruit), n m sin. compl.
  • ca  meló de moro (fruit), n m sin. compl.
  • ca  síndria, n f sin. compl.
  • ca  síndria (fruit), n f sin. compl.
  • ca  xíndria, n f sin. compl.
  • ca  xíndria (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albudeca, n f alt. sin.
  • ca  fanalets de síndria, n m pl alt. sin.
  • ca  meló d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  meló d'Alger, n m alt. sin.
  • ca  meló de l'aigua, n m alt. sin.
  • ca  meló de moro, n m alt. sin.
  • ca  meló de sang de bou (fruit), n m alt. sin.
  • ca  meloner, n m alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  melonera d'Alger, n f alt. sin.
  • ca  síndria silvestre (fruit), n f alt. sin.
  • ca  sindriera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  xindriera, n f alt. sin.
  • ca  albudera, n f var. ling.
  • ca  bateca, n f var. ling.
  • ca  meló d'auia (fruit), n m var. ling.
  • ca  melons de l'Alguer, n m pl var. ling.
  • ca  pasteca, n f var. ling.
  • ca  pastega, n f var. ling.
  • nc  Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. et Nakai var. lanatus
  • nc  Citrullus pasteca Sageret var. ling.
  • nc  Citrullus vulgaris Schrad. var. ling.
  • nc  Cucumis citrullus (L.) Ser. var. ling.
  • nc  Cucurbita citrullus L. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • Respecte a la denominació melona, DIEC2-E la recull per a la «síndria llargaruda», NPBAL per a la «varietat de fruits llargs i grossos» i PELL2000-3 per a la «varietat el·lipsoidal, llarga i gruixuda».