Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "baixa" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  faixa, n f
  • ca  banda, n f sin. compl.
  • es  faja, n f
  • es  franja, n f
  • fr  bande publicitaire, n f
  • en  advertising strip, n
  • en  book band, n

<Arts gràfiques. Edició > Parts del llibre>

Definición
Tira de paper amb què s'envolta un llibre per a posar-hi un text que en destaca algun aspecte rellevant.

Nota

  • El text sol fer referència a aspectes com ara premis literaris obtinguts, número de l'edició, nombre d'exemplars venuts, etc.
faixa faixa

<Arts gràfiques. Edició>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  faixa, n f
  • ca  banda, n f sin. compl.
  • es  faja, n f
  • es  franja, n f
  • fr  bande publicitaire, n f
  • en  advertising strip, n
  • en  book band, n

<Arts gràfiques. Edició > Parts del llibre>

Definición
Tira de paper amb què s'envolta un llibre per a posar-hi un text que en destaca algun aspecte rellevant.

Nota

  • El text sol fer referència a aspectes com ara premis literaris obtinguts, número de l'edició, nombre d'exemplars venuts, etc.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  faixa, n f
  • es  cintura, n f
  • fr  ceinture, n f
  • en  apron, n
  • en  skirt, n

<Mobles>

Definición
Part d'una taula o d'un seient on s'ajusten els petges.
gatvaire gatvaire

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatvaire, n m
  • ca  àngel, n m sin. compl.
  • ca  espursim, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gat verd, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  vaire, n m sin. compl.
  • ca  galó, n m var. ling.
  • ca  gat baïra, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gat vaire, n m var. ling.
  • ca  gat vairé, n m var. ling.
  • ca  gatvayra, n m var. ling.
  • ca  lija, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  vairé, n m var. ling.
  • nc  Scyliorhinus stellaris
  • nc  Galeus catalus var. ling.
  • nc  Scylium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium catalus var. ling.
  • nc  Scyllium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium stellare var. ling.
  • nc  Scyllum stellare var. ling.
  • nc  Squalus Catalus var. ling.
  • nc  Squalus catulus var. ling.
  • nc  Squalus stellaris var. ling.
  • es  alián
  • es  alitan
  • es  alitán
  • es  cazón
  • es  gata
  • es  lija
  • es  perro de mar
  • es  pintarroja
  • es  tollo
  • fr  grande roussette
  • fr  roussette
  • it  gattopardo
  • en  dog-fish
  • en  dogfish
  • en  nursehound
  • de  Gelverhai
  • de  Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

gatvaire gatvaire

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatvaire, n m
  • ca  àngel, n m sin. compl.
  • ca  espursim, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gat verd, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  vaire, n m sin. compl.
  • ca  galó, n m var. ling.
  • ca  gat baïra, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gat vaire, n m var. ling.
  • ca  gat vairé, n m var. ling.
  • ca  gatvayra, n m var. ling.
  • ca  lija, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  vairé, n m var. ling.
  • nc  Scyliorhinus stellaris
  • nc  Galeus catalus var. ling.
  • nc  Scylium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium catalus var. ling.
  • nc  Scyllium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium stellare var. ling.
  • nc  Scyllum stellare var. ling.
  • nc  Squalus Catalus var. ling.
  • nc  Squalus catulus var. ling.
  • nc  Squalus stellaris var. ling.
  • es  alián
  • es  alitan
  • es  alitán
  • es  cazón
  • es  gata
  • es  lija
  • es  perro de mar
  • es  pintarroja
  • es  tollo
  • fr  grande roussette
  • fr  roussette
  • it  gattopardo
  • en  dog-fish
  • en  dogfish
  • en  nursehound
  • de  Gelverhai
  • de  Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

imposta imposta

<Arts > Arts plàstiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  imposta, n f
  • ca  faixa, n f sin. compl.
  • es  cincho
  • es  imposta
  • en  belt course
  • en  cordon
  • en  stringcourse

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definición
Banda horitzontal disposada a la façana d'un edifici a l'altura de cadascun dels pisos.
llobarro llobarro

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobarro, n m
  • ca  baila, n f sin. compl.
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  baileta [jove], n f sin. compl.
  • ca  llobarret, n m sin. compl.
  • ca  llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
  • ca  llobarro de fang, n m sin. compl.
  • ca  llobarro formiguer, n m sin. compl.
  • ca  llobet, n m sin. compl.
  • ca  llobina, n f sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop de mar, n m sin. compl.
  • ca  llopell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  patoia [jove], n f sin. compl.
  • ca  pintadet, n m sin. compl.
  • ca  pintat [jove], n m sin. compl.
  • ca  reganyó, n m sin. compl.
  • ca  llabarro, n m var. ling.
  • ca  llibarro, n m var. ling.
  • ca  llubarro, n m var. ling.
  • ca  llubarru, n m var. ling.
  • ca  llubaru, n m var. ling.
  • ca  llubina, n f var. ling.
  • ca  lobarro, n m var. ling.
  • ca  lobato, n m var. ling.
  • ca  lobina, n f var. ling.
  • ca  lubarro, n m var. ling.
  • ca  lubina, n f var. ling.
  • ca  lupus, n m var. ling.
  • ca  róbal, n m var. ling.
  • ca  robaliça, n f var. ling.
  • ca  robaliza, n f var. ling.
  • ca  robalo, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sollo, n m var. ling.
  • nc  Dicentrarchus labrax
  • nc  Dicentrarchs labrax var. ling.
  • nc  Labrax lupus var. ling.
  • nc  Labrus lupus var. ling.
  • nc  Morone labrax var. ling.
  • nc  Perca labrax var. ling.
  • es  lobarro
  • es  lobina
  • es  lobo
  • es  lobo de mar
  • es  lubina
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar
  • fr  bar européen
  • fr  loup
  • it  spigola
  • en  bass
  • en  European seabass
  • en  seabass
  • de  Meerbarsch

<Peixos > Morònids>

llobarro llobarro

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobarro, n m
  • ca  baila, n f sin. compl.
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  baileta [jove], n f sin. compl.
  • ca  llobarret, n m sin. compl.
  • ca  llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
  • ca  llobarro de fang, n m sin. compl.
  • ca  llobarro formiguer, n m sin. compl.
  • ca  llobet, n m sin. compl.
  • ca  llobina, n f sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop de mar, n m sin. compl.
  • ca  llopell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  patoia [jove], n f sin. compl.
  • ca  pintadet, n m sin. compl.
  • ca  pintat [jove], n m sin. compl.
  • ca  reganyó, n m sin. compl.
  • ca  llabarro, n m var. ling.
  • ca  llibarro, n m var. ling.
  • ca  llubarro, n m var. ling.
  • ca  llubarru, n m var. ling.
  • ca  llubaru, n m var. ling.
  • ca  llubina, n f var. ling.
  • ca  lobarro, n m var. ling.
  • ca  lobato, n m var. ling.
  • ca  lobina, n f var. ling.
  • ca  lubarro, n m var. ling.
  • ca  lubina, n f var. ling.
  • ca  lupus, n m var. ling.
  • ca  róbal, n m var. ling.
  • ca  robaliça, n f var. ling.
  • ca  robaliza, n f var. ling.
  • ca  robalo, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sollo, n m var. ling.
  • nc  Dicentrarchus labrax
  • nc  Dicentrarchs labrax var. ling.
  • nc  Labrax lupus var. ling.
  • nc  Labrus lupus var. ling.
  • nc  Morone labrax var. ling.
  • nc  Perca labrax var. ling.
  • es  lobarro
  • es  lobina
  • es  lobo
  • es  lobo de mar
  • es  lubina
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar
  • fr  bar européen
  • fr  loup
  • it  spigola
  • en  bass
  • en  European seabass
  • en  seabass
  • de  Meerbarsch

<Peixos > Morònids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rodet, n m
  • ca  boixa, n f sin. compl.
  • es  buje, n m

<Ciclisme>

Definición
Peça central de la roda d'una bicicleta, de forma cilíndrica, per on passa l'eix de la roda i on convergeixen i es fixen els raigs.
truita truita

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  truita, n f
  • ca  truita arc iris, n f sin. compl.
  • ca  truita comuna, n f sin. compl.
  • ca  truita de mar, n f sin. compl.
  • ca  truita de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  truita de riu, n f sin. compl.
  • ca  truita marina, n f sin. compl.
  • ca  truita comú, n f var. ling.
  • ca  truyta, n f var. ling.
  • nc  Salmo trutta
  • nc  Salmo trutta fario
  • nc  Salmo trutta trutta var. ling.
  • es  baila
  • es  raño
  • es  reo
  • es  trucha
  • es  trucha marina
  • fr  truite de lac
  • fr  truite de mer
  • fr  truite fario
  • en  brown trout
  • en  sea trout

<Peixos > Salmònids>