Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "balbejar" dentro de todas las áreas temáticas
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca lluerna, n f
- ca cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
- ca cuca de llum, n f sin. compl.
- ca cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
- ca llanterna (balear), n f sin. compl.
- es candelilla, n f
- es gusano de luz, n m
- es luciérnaga, n f
- es noctiluca, n f
- fr luciole, n f
- fr mouch à feu, n f
- en firefly, n
- en glow-worm, n
- enUS lightning bug, n
<Zoologia > Insectes>
Definición
Nota
- 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
- 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca lluerna balear, n f
- ca cuca de llum balear, n f sin. compl.
- es luciérnaga balear, n f
- en Balearic firefly, n
- nc Nyctophila heydeni
<Zoologia > Insectes>
Definición
Nota
- La lluerna balear és, potser, una espècie endèmica de les Illes Balears.
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mànega, n f
- ca tornado, n m
- ca cap de fibló (balear), n m sin. compl.
- ca fibló (balear), n m sin. compl.
- ca tromba, n f sin. compl.
- es tornado, n m
- fr tornade, n f
- fr trombe, n f
- en landspout, n
- en tornado, n
- enUS twister, n
<Física > Meteorologia>
Definición
Nota
- 1. Les mànegues es classifiquen, seguint l'escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació.
- 2. La denominació mànega s'utilitza especialment quan el fenomen té lloc sobre la superfície del mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània. La denominació tornado se sol utilitzar quan el remolí de vent és especialment violent i provoca danys. La forma tromba, si bé té ús amb aquest sentit genèric, s'utilitza més habitualment referida de manera específica a les mànegues que tenen lloc sobre el mar, amb la forma tromba marina.
- 3. L'equivalent anglès landspout no té un valor genèric, sinó que s'aplica a mànegues terrestres més aviat febles o, segons algunes fonts, no associades a un mesocicló.
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mànega, n f
- ca tornado, n m
- ca cap de fibló (balear), n m sin. compl.
- ca fibló (balear), n m sin. compl.
- ca tromba, n f sin. compl.
- es tornado, n m
- fr tornade, n f
- fr trombe, n f
- en landspout, n
- en tornado, n
- enUS twister, n
<Física > Meteorologia>
Definición
Nota
- 1. Les mànegues es classifiquen, seguint l'escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació.
- 2. La denominació mànega s'utilitza especialment quan el fenomen té lloc sobre la superfície del mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània. La denominació tornado se sol utilitzar quan el remolí de vent és especialment violent i provoca danys. La forma tromba, si bé té ús amb aquest sentit genèric, s'utilitza més habitualment referida de manera específica a les mànegues que tenen lloc sobre el mar, amb la forma tromba marina.
- 3. L'equivalent anglès landspout no té un valor genèric, sinó que s'aplica a mànegues terrestres més aviat febles o, segons algunes fonts, no associades a un mesocicló.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca màquina d'afaitar, n f
- es maquinilla de afeitar, n f
- fr rasoir électrique, n m
- pt máquina de barbear, n f
- en electric shaver, n
<Grans Magatzems > Seccions > Electrodomèstics>
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca núvol, n m
- ca nigul (balear), n m sin. compl.
- es nube, n f
- fr nuage, n m
- fr nuage informatique, n m
- it cloud, n m/f
- it nuvola, n f
- en cloud, n
<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definición
Nota
- 1. Constitueixen el núvol, entre d'altres, servidors, sistemes operatius, bases de dades, programari, etc.
- 2. El sistema d'organització basat en aquest tipus de recursos i serveis és la informàtica al núvol.
<Esport > Esports nàutics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca palejar, v intr
- ca vogar, v intr sin. compl.
- es palear
- fr pagayer
- en paddle, to
<Esport > Esports nàutics>
Definición
<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca palejar, v intr
- es palear
- fr pagayer
- en paddle, to
<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>
Definición
<11 Esports nàutics>, <11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca palejar, v intr
- ca vogar, v intr sin. compl.
- es palear
- fr pagayer
- en paddle, to
<Esport > 11 Esports nàutics>, <Esport > 11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>
Definición
Nota
- Són maneres de palejar les accions de palejar per l'esquerra i palejar per la dreta.
<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca palejar per l'esquerra, v intr
- es palear por la izquierda
- fr pagayer à gauche
- en paddle to left side, to
<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>
