Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "banyut" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavallosa, n f sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa roja, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roig, n m sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de roca, n f sin. compl.
- ca gall faver, n m sin. compl.
- ca gallerbo, n m sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca capcigrany, n m var. ling.
- ca capsegall, n m var. ling.
- ca capserigany, n m var. ling.
- ca capxeribote, n m var. ling.
- ca dormilega roija, n f var. ling.
- ca gall fabé, n m var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius gattorugine
- nc Blennius gattorugine var. ling.
- nc Blennius gattorungine var. ling.
- es baboso
- es cabruza
- fr cabot
- en tompot blenny
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavallosa, n f sin. compl.
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa roja, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega de fang, n f sin. compl.
- ca dormilega roig, n m sin. compl.
- ca dormilega roja, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca futarra de roca, n f sin. compl.
- ca gall faver, n m sin. compl.
- ca gallerbo, n m sin. compl.
- ca llepissós, n m sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babaiosa, n f var. ling.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca capcigrany, n m var. ling.
- ca capsegall, n m var. ling.
- ca capserigany, n m var. ling.
- ca capxeribote, n m var. ling.
- ca dormilega roija, n f var. ling.
- ca gall fabé, n m var. ling.
- ca gallerbu, n m var. ling.
- ca raboa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius gattorugine
- nc Blennius gattorugine var. ling.
- nc Blennius gattorungine var. ling.
- es baboso
- es cabruza
- fr cabot
- en tompot blenny
<Peixos > Blènnids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa d'alga, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius tentacularis
- nc Blennius tentacularis var. ling.
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banyut, n m
- ca bavosa, n f sin. compl.
- ca bavosa d'alga, n f sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca capsigrany, n m sin. compl.
- ca dormilega, n f sin. compl.
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca rabosa, n f sin. compl.
- ca babosa, n f var. ling.
- ca rabose, n f var. ling.
- nc Parablennius tentacularis
- nc Blennius tentacularis var. ling.
<Peixos > Blènnids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cascall marí, n m
- ca glauci, n m sin. compl.
- ca rosella marina, n f sin. compl.
- ca babol bord, n m alt. sin.
- ca banyut, n m alt. sin.
- ca carxofera de prat, n f alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall banyut, n m alt. sin.
- ca cascall cornut, n m alt. sin.
- ca cascall de mar, n m alt. sin.
- ca cascall de marina, n m alt. sin.
- ca cascall de riera, n m alt. sin.
- ca cascall groc, n m alt. sin.
- ca ciuró bord, n m alt. sin.
- ca guixó bord, n m alt. sin.
- ca guixó de platja, n m alt. sin.
- ca herba de morenes, n f alt. sin.
- ca paramà, n m alt. sin.
- ca rosella de corns, n f alt. sin.
- ca rosella groga, n f alt. sin.
- ca rosellot, n m alt. sin.
- ca trepó marí, n m alt. sin.
- ca ababol bort, n m var. ling.
- ca roella groga, n f var. ling.
- nc Glaucium flavum Crantz
- nc Glaucium luteum Scop. var. ling.
<Botànica > papaveràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cascall marí, n m
- ca glauci, n m sin. compl.
- ca rosella marina, n f sin. compl.
- ca babol bord, n m alt. sin.
- ca banyut, n m alt. sin.
- ca carxofera de prat, n f alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall banyut, n m alt. sin.
- ca cascall cornut, n m alt. sin.
- ca cascall de mar, n m alt. sin.
- ca cascall de marina, n m alt. sin.
- ca cascall de riera, n m alt. sin.
- ca cascall groc, n m alt. sin.
- ca ciuró bord, n m alt. sin.
- ca guixó bord, n m alt. sin.
- ca guixó de platja, n m alt. sin.
- ca herba de morenes, n f alt. sin.
- ca paramà, n m alt. sin.
- ca rosella de corns, n f alt. sin.
- ca rosella groga, n f alt. sin.
- ca rosellot, n m alt. sin.
- ca trepó marí, n m alt. sin.
- ca ababol bort, n m var. ling.
- ca roella groga, n f var. ling.
- nc Glaucium flavum Crantz
- nc Glaucium luteum Scop. var. ling.
<Botànica > papaveràcies>