Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca barraca, n f
es barracón
fr abri de chantier
en site hut
en workmen's shelter
de Bauhütte

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca barraca, n f
ca cocó, n m
ca forat, n m
ca niu, n m
es coquera

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Definición

Buit que a vegades es forma en la massa del formigó.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca barraca, n f
es chabola
fr baraque
it baracca
en shack

<Construcció > Urbanisme>

Definición

Construcció suburbial destinada a ser habitada, feta amb materials aprofitats, d'una superfície reduïda, mancada de condicions per a l'habitabilitat i edificada generalment sobre terrenys d'altri.

Nota

Aquest terme rep diverses denominacions segons la zona: corea; favela, al Brasil; villa miseria, a l'Argentina, etc.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca barraca, n f
es barraca, n f
fr chaumière, n f
en thatched farmhouse, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca barraca, n f
es barracón, n m
fr abri de chantier, n m
fr baraque de chantier, n f
eu barraka handi, n
eu barrakoi, n
eu etxola handi, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

ca guingueta, n f
es barraca
fr baraque
fr baraque foraine
it baracca
en stall

<Circ > Espai escènic > Carrer>

Definición

Barraca d'una fira o d'un mercat on s'exhibeixen espectacles.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera, n f
ca barraca, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca capellans, n m pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca mòllera blanca, n f sin. compl.
ca mòlleres, n f pl sin. compl.
ca mollereta [juvenil], n f sin. compl.
ca mollerí [petit], n m sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca capalla, n m var. ling.
ca capellá, n m var. ling.
ca fàneca, n f var. ling.
ca molera, n f var. ling.
ca mòllara, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca molleres, n f pl var. ling.
nc Trisopterus capelanus
nc Gadus capelanus var. ling.
nc Gadus capellanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capelanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capellanus var. ling.
es barbada
es capellan
es capellán
es móllera
fr capelan
fr petit tacaud
en capelan
en poor cord

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera, n f
ca barraca, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca capellans, n m pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca mòllera blanca, n f sin. compl.
ca mòlleres, n f pl sin. compl.
ca mollereta [juvenil], n f sin. compl.
ca mollerí [petit], n m sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca capalla, n m var. ling.
ca capellá, n m var. ling.
ca fàneca, n f var. ling.
ca molera, n f var. ling.
ca mòllara, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca molleres, n f pl var. ling.
nc Trisopterus capelanus
nc Gadus capelanus var. ling.
nc Gadus capellanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capelanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capellanus var. ling.
es barbada
es capellan
es capellán
es móllera
fr capelan
fr petit tacaud
en capelan
en poor cord

<Peixos > Gàdids>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "barraca" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Nota

Definición