Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "bateria" dentro de todas las áreas temáticas
<Imatge personal > Perruqueria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barberia, n f
- es barbería
- en barber's
- en barber's shop
<Imatge personal > Perruqueria>
Definición
<Imatge personal > Perruqueria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barberia, n f
- es barbería
<Imatge personal > Perruqueria>
Definición
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bartèria, n f
- nc Barteria sp.
<Botànica>
<Neteja > Equip de neteja>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bateia, n f
<Neteja > Equip de neteja>
Definición
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bats
- ca batsbi sin. compl.
- ca tsova-tush sin. compl.
- cod batsbur mott'
- ar الباتسية
- cy Bats
- cy Batsbi sin. compl.
- cy Tsova-tush sin. compl.
- de Batsisch
- de Batsbi sin. compl.
- de Tsova-Tusch sin. compl.
- de Zowatusch sin. compl.
- en Bats
- en Batsbi sin. compl.
- en Tsova-Tush sin. compl.
- es bats
- eu batsera
- fr bats
- fr batsbi sin. compl.
- fr tsova-tush sin. compl.
- gn vats
- gn tsova-tuch sin. compl.
- gn vatsvi sin. compl.
- it bats
- it batsbi sin. compl.
- it tsova tush sin. compl.
- ja バツ語
- ja バツビ語、ツォヴァ・トゥシ語 sin. compl.
- nl Bats
- nl Batsbi sin. compl.
- nl Tsova-Tush sin. compl.
- pt bácico
- ru Бацбийский язык
- ru Цова-тушанский sin. compl.
- tmh Tabatsact
- zh 贝特语
- zh 贝兹比语 sin. compl.
- zh 托瓦－图什语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Bats>, <Àsia > Geòrgia>
Definición
La llengua bats forma part de la branca lingüística nakh, com l'ingúix i el txetxè. Es considera que el bats original només és parlat per una vintena de persones, ja que la resta parlen una versió de la llengua molt influïda pel georgià.
El bats és una llengua oral, no té dialectes i no té norma estàndard. El georgià és la llengua d'ús literari.
La llengua bats es troba seriosament amenaçada d'extinció. Tots els seus parlants són bilingües en georgià. Fins fa trenta anys, la llengua es mantenia viva gràcies a l'ús domèstic i perquè la tradició, ja desapareguda, de casaments convinguts pels pares feia que la majoria de matrimonis fossin entre parlants de bats.
Actualment, només les persones de més de 50 anys són plenament competents en la llengua. Els adults joves l'entenen però generalment no la parlen perquè els falta lèxic. Probablement ja no hi ha nens que l'entenguin o la parlin, perquè la llengua que es transmet als fills sol ser el georgià (l'any 2006, el 43% de les parelles registrades a Zemo Alvani eren mixtes) i tota l'educació a Zemo Alvani és en aquesta llengua.
Els únics escrits que hi ha en llengua bats són diccionaris i transcripcions de converses i contes orals fets per lingüistes estrangers. Fins a l'any 2002, que la UNESCO va engegar el projecte Biblioteca Sonora de les llengües caucàsiques, dins de la Iniciativa Babel, quasi no hi havia enregistraments sonors de la llengua. Hi ha un centenar de textos publicats sobre el bats i un diccionari bats-georgià-rus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blatària, n f
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba de les arnes, n f alt. sin.
- nc Verbascum blattaria L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blatària, n f
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba de les arnes, n f alt. sin.
- nc Verbascum blattaria L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boteria, n f
- es tonelería, n f
- fr tonnellerie, n f
- en barrel making, n
<Enginyeria forestal>
<Restauració>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca braseria, n f
- es brasería
- es grill
- es parrilla
- fr grill
- fr grill-room
- en grillroom
<Restauració>
Definición
<Música>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca buleria, n f
- es bulería, n f
<Música>
Definición
Nota
- El terme buleria s'utilitza molt en plural.
