Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bavera" dentro de todas las áreas temáticas

bonera bonera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  bonera, n f
  • ca  bononera, n f
  • es  sumidero, n m
  • fr  grille d'égout, n f
  • eu  estolda-zulo, n
  • eu  kainu-zulo, n

<Fusteria > Construccions>

bora bora

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bora
  • ca  boro sin. compl.
  • ca  miranha sin. compl.
  • ca  mirãnha sin. compl.
  • ca  miraña sin. compl.
  • cod  mïamuna
  • ar  بورية
  • cy  Bora
  • cy  Boro sin. compl.
  • cy  Miranha sin. compl.
  • cy  Mirãnha sin. compl.
  • cy  Miraña sin. compl.
  • de  Bora
  • de  Boro sin. compl.
  • de  Miranha sin. compl.
  • de  Mirãnha sin. compl.
  • de  Miraña sin. compl.
  • en  Bora
  • en  Boro sin. compl.
  • en  Mirana sin. compl.
  • en  Miranha sin. compl.
  • en  Mirãnia sin. compl.
  • en  Miranna sin. compl.
  • en  Miraña sin. compl.
  • es  bora
  • es  boro sin. compl.
  • es  miranha sin. compl.
  • es  mirãnha sin. compl.
  • es  miraña sin. compl.
  • eu  borera
  • eu  boro sin. compl.
  • eu  miranha sin. compl.
  • eu  mirãnha sin. compl.
  • eu  miraña sin. compl.
  • fr  bora
  • fr  boro sin. compl.
  • fr  miranha sin. compl.
  • fr  mirãnha sin. compl.
  • fr  miraña sin. compl.
  • gn  vora
  • gn  boro sin. compl.
  • gn  miranha sin. compl.
  • gn  mirãnha sin. compl.
  • gn  miraña sin. compl.
  • it  bora
  • it  boro sin. compl.
  • it  miranha sin. compl.
  • it  mirãnha sin. compl.
  • it  miraña sin. compl.
  • ja  ボラ語
  • ja  ボロ語 sin. compl.
  • ja  ミラニャ語 sin. compl.
  • nl  Bora
  • nl  Boro sin. compl.
  • nl  Miranha sin. compl.
  • nl  Mirãnha sin. compl.
  • nl  Miraña sin. compl.
  • pt  bora
  • pt  boro sin. compl.
  • pt  miranha sin. compl.
  • pt  mirãnha sin. compl.
  • pt  miraña sin. compl.
  • ru  Бора
  • ru  Боро sin. compl.
  • ru  Миранья sin. compl.
  • zh  博拉语
  • zh  博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Huitoto > Bora>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>

Definición
Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.

Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.

Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.

Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.

El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).

La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
botera botera

<Electrònica > Electrotècnia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  botera, n f
  • ca  passamurs, n m
  • es  pasamuros, n m

<Electrònica > Electrotècnia>

Definición
Maniguet aïllador que permet el pas d'un conductor elèctric a través d'un mur.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

boval boval

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  boval, n m/f
  • ca  boual, n m/f sin. compl.
  • ca  boveral, n m sin. compl.
  • es  boyera
  • es  boyeriza
  • fr  bouverie
  • en  ox stable
  • en  ox-stall

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Estable de bous.
boval boval

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  boval, n m/f
  • ca  boual, n m/f sin. compl.
  • ca  boveral, n m sin. compl.
  • es  boyera
  • es  boyeriza
  • fr  bouverie
  • en  ox stable
  • en  ox-stall

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Estable de bous.
bover | bovera bover | bovera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bover | bovera, n m, f
  • ca  bouer | bouera, n m, f sin. compl.
  • es  boyerizo
  • es  boyero
  • fr  bouvier
  • en  oxherd

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Pastor de bous.
bover | bovera bover | bovera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bover | bovera, n m, f
  • ca  bouer | bouera, n m, f sin. compl.
  • es  boyerizo
  • es  boyero
  • fr  bouvier
  • en  oxherd

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Pastor de bous.
bowling [en] bowling [en]

<Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bowling [en], n m
  • es  bolera
  • es  bowling
  • fr  boulodrome
  • fr  bowling
  • fr  salle de bowling
  • fr  salle de quilles
  • it  bowling
  • en  bowling alley
  • en  bowling centre
  • en  bowling lane

<Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling>

Definición
Establiment públic destinat a la pràctica del bowling, que generalment comprèn diverses pistes de joc.