Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bell" dentro de todas las áreas temáticas

brau brau

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brau, n m
  • ca  bou, n m sin. compl.
  • ca  toro, n m sin. compl.
  • es  toro
  • fr  taureau
  • en  bull

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Mascle de la vaca, que s'explota per la carn, el treball i com a reproductor.
brau brau

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brau, n m
  • ca  bou, n m sin. compl.
  • ca  toro, n m sin. compl.
  • es  toro
  • fr  taureau
  • en  bull

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Mascle de la vaca, que s'explota per la carn, el treball i com a reproductor.
bull bull

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bull, n m

<Pesca>

Definición
Part superior de l'ormeig de l'art.
bull bull

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bull, n m

<Pesca>

Definición
Tel de malla molt tupida d'una xarxa o ormeig, generalment col·locat entre uns altres dos de malla més clara anomenats armalls.
bull bull

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bull
  • es  bull (tipo de butifarra catalana)
  • fr  bull (sorte de boudin catalan)
  • it  bull (tipo d'insaccato catalano)
  • en  bull (kind of Catalan sausage)
  • de  Bull (katalanische Wurstsorte)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>

butlla butlla

<Ciències socials > Arqueologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  butlla, n f
  • es  bula
  • en  bull

<Arqueologia > Treball de laboratori > Orfebreria>

Definición
Bola de metall que els fills dels patricis romans portaven penjada al coll fins als disset anys.
butza butza

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  butza, n f
  • es  cascajos
  • fr  boyau
  • fr  tripes
  • en  belly
  • en  green offal

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definición
Conjunt de les vísceres abdominals d'un animal sacrificat que, un cop aplicat el tractament adequat, són destinades a consum humà.
butza butza

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  butza, n f
  • es  cascajos
  • fr  boyau
  • fr  tripes
  • en  belly
  • en  green offal

<Veterinària i ramaderia > Inspecció veterinària>

Definición
Conjunt de les vísceres abdominals d'un animal sacrificat que, un cop aplicat el tractament adequat, són destinades a consum humà.
campana tubular campana tubular

<Arts > Música>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  campana tubular, n f
  • es  campana tubular
  • en  chimes
  • en  tubular bells

<Música>

Definición
Instrument musical de percussió, consistent en una sèrie de tubs metàl·lics disposats en paral·lel, suspesos d'una barra horitzontal, que es colpegen amb una maça.
canonges bells canonges bells

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canonges bells, n m pl
  • ca  margaridetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Valerianella rimosa Bastard in Desv.
  • nc  Valerianella auricula DC. var. ling.

<Botànica > valerianàcies>