Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bollet" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  bolles d'aladern (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Phillyrea L.

<Botànica > oleàcies>

aladern aladern

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  bolles d'aladern (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Phillyrea L.

<Botànica > oleàcies>

albereny albereny

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albereny, n m
  • es  boleto del abedúl, n m
  • fr  bolet rude, n m
  • en  birch bolete, n
  • en  scaber stalk, n
  • nc  Boletus scaber

<Enginyeria forestal>

apunt apunt

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  apunt, n m
  • es  artículo, n m
  • es  contribución, n f
  • es  entrada, n f
  • es  mensaje, n m
  • es  post, n m
  • fr  article, n m
  • fr  billet, n m
  • fr  publication, n f
  • en  post, n
  • en  posting, n

<Màrqueting digital > Eines i plataformes>

Definición
Publicació en forma de text feta en una xarxa social, un fòrum o un blog.

Nota

  • Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes publicació, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article.
apunt apunt

<TIC > Àmbit: Economia i empresa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de màrqueting digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/185/>

  • ca  apunt, n m
  • es  artículo, n m
  • es  contribución, n f
  • es  entrada, n f
  • es  mensaje, n m
  • es  post, n m
  • fr  article, n m
  • fr  billet, n m
  • fr  publication, n f
  • en  post, n
  • en  posting, n

<Màrqueting digital > Eines i plataformes>

Definición
Publicació en forma de text feta en una xarxa social, un fòrum o un blog.

Nota

  • Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altres, les formes publicació, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçalb, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  bolqueret, n m alt. sin.
  • ca  bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca  espinal ver, n m alt. sin.
  • ca  espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  espinall, n m alt. sin.
  • ca  espinàs, n m alt. sin.
  • ca  flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca  garboller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca  graüller, n m alt. sin.
  • ca  grenoller, n m alt. sin.
  • ca  iller, n m alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  pollera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  robeta, n f alt. sin.
  • ca  robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trualler, n m alt. sin.
  • ca  agraüller, n m var. ling.
  • ca  aguller, n m var. ling.
  • ca  angarguller, n m var. ling.
  • ca  argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca  arguller, n m var. ling.
  • ca  aspinal, n m var. ling.
  • ca  aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca  aspino blanc, n m var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barsal blanc, n m var. ling.
  • ca  baurré, n m var. ling.
  • ca  brabuller, n m var. ling.
  • ca  calarigue, n m var. ling.
  • ca  ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca  craüller, n m var. ling.
  • ca  engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca  engarguller, n m var. ling.
  • ca  espinau, n m var. ling.
  • ca  espinaubo, n m var. ling.
  • ca  espinaula, n f var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargaller, n m var. ling.
  • ca  garruer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca  grauller, n m var. ling.
  • ca  santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca  trueller, n m var. ling.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq.
  • nc  Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota


  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
arç blanc arç blanc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçalb, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  bolqueret, n m alt. sin.
  • ca  bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca  espinal ver, n m alt. sin.
  • ca  espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  espinall, n m alt. sin.
  • ca  espinàs, n m alt. sin.
  • ca  flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca  garboller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca  graüller, n m alt. sin.
  • ca  grenoller, n m alt. sin.
  • ca  iller, n m alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  pollera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  robeta, n f alt. sin.
  • ca  robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trualler, n m alt. sin.
  • ca  agraüller, n m var. ling.
  • ca  aguller, n m var. ling.
  • ca  angarguller, n m var. ling.
  • ca  argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca  arguller, n m var. ling.
  • ca  aspinal, n m var. ling.
  • ca  aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca  aspino blanc, n m var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barsal blanc, n m var. ling.
  • ca  baurré, n m var. ling.
  • ca  brabuller, n m var. ling.
  • ca  calarigue, n m var. ling.
  • ca  ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca  craüller, n m var. ling.
  • ca  engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca  engarguller, n m var. ling.
  • ca  espinau, n m var. ling.
  • ca  espinaubo, n m var. ling.
  • ca  espinaula, n f var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargaller, n m var. ling.
  • ca  garruer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca  grauller, n m var. ling.
  • ca  santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca  trueller, n m var. ling.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq.
  • nc  Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota


  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
argelaga negra argelaga negra

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga negra, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  argelac, n m alt. sin.
  • ca  argelacs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga argelaga, n f alt. sin.
  • ca  argelaga cambrona, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de forn, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bàlec, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cambrona, n f alt. sin.
  • ca  cambronera borda, n f alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  gatosa marina, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  punxa cambrona, n f alt. sin.
  • ca  alcabrona, n f var. ling.
  • ca  ancabrona, n f var. ling.
  • ca  ancanbrona, n f var. ling.
  • ca  angelarga, n f var. ling.
  • ca  angilaga cambrona, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga de forn, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  cabrona, n f var. ling.
  • ca  cabronera, n f var. ling.
  • ca  cambrono, n m var. ling.
  • ca  encambrona, n f var. ling.
  • ca  gatova negra, n f var. ling.
  • ca  gilaga-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cambrona, n f var. ling.
  • ca  tiria, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link
  • nc  Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
argelaga negra argelaga negra

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga negra, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  argelac, n m alt. sin.
  • ca  argelacs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga argelaga, n f alt. sin.
  • ca  argelaga cambrona, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de forn, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bàlec, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cambrona, n f alt. sin.
  • ca  cambronera borda, n f alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  gatosa marina, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  punxa cambrona, n f alt. sin.
  • ca  alcabrona, n f var. ling.
  • ca  ancabrona, n f var. ling.
  • ca  ancanbrona, n f var. ling.
  • ca  angelarga, n f var. ling.
  • ca  angilaga cambrona, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga de forn, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  cabrona, n f var. ling.
  • ca  cabronera, n f var. ling.
  • ca  cambrono, n m var. ling.
  • ca  encambrona, n f var. ling.
  • ca  gatova negra, n f var. ling.
  • ca  gilaga-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cambrona, n f var. ling.
  • ca  tiria, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link
  • nc  Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arròs, n m
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arròs de bruixes, n m alt. sin.
  • ca  arròs de paret, n m alt. sin.
  • ca  arròs de pollet, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  arrossets, n m pl alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell de cingle, n m alt. sin.
  • ca  crespinell glauc, n m alt. sin.
  • ca  pa de pollet, n m alt. sin.
  • ca  pa pollet, n m alt. sin.
  • ca  permanent, n f alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • nc  Sedum dasyphyllum L.

<Botànica > crassulàcies>