Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "bordell" dentro de todas las áreas temáticas

bloc d'oclusió bloc d'oclusió

<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bloc d'oclusió, n m
  • ca  rodell, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'enregistrament, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'oclusió, n m sin. compl.
  • en  bite block
  • en  bite rim
  • en  occlusion rim
  • en  record rim

<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definición
Massa de cera que recobreix ambdues cares d'una planxa acrílica que fa de base, i que és utilitzada en odontologia per a enregistrar les relacions intermaxil·lars. També la peça o massa de material plàstic que, en odontologia, és emprada per a fer motlles.
borboll borboll

<Protecció civil > Bombers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  borboll, n m
  • ca  sobreebullició, n f sin. compl.
  • es  borbollón

<Bombers > Teoria del foc>

Definición
Erupció violenta causada per una vaporització instantània de líquid inflamable originada per un escalfament accelerat.
borboll borboll

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  borboll, n m
  • ca  grifó, n m sin. compl.
  • es  grifón
  • en  griffon

<Hidrologia subterrània>

borboll borboll

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  borboll, n m
  • es  borbotón

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definición
Porció d'un líquid que impulsada de baix a dalt fa un inflament a la seva superfície lliure, com els produïts a la superfície d'un líquid en ebullició.
bordèrea pirinenca bordèrea pirinenca

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bordèrea pirinenca, n f
  • ca  dioscòria pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  borderea pirinenca, n f var. ling.
  • nc  Borderea pyrenaica (Bubani et Bordère) Miégev.
  • nc  Dioscorea pyrenaica Gren. et Duch. sin. compl.

<Botànica > dioscoreàcies>

bordèrea pirinenca bordèrea pirinenca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bordèrea pirinenca, n f
  • ca  dioscòria pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  borderea pirinenca, n f var. ling.
  • nc  Borderea pyrenaica (Bubani et Bordère) Miégev.
  • nc  Dioscorea pyrenaica Gren. et Duch. sin. compl.

<Botànica > dioscoreàcies>

bordada bordada

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bordada, n f
  • ca  bord, n m sin. compl.
  • es  bordada
  • es  bordo
  • fr  bordée
  • en  tack

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definición
Camí recorregut per un veler entre dues virades en cenyir.
bordelès bordelès

<Indústria del suro>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bordelès, n m
  • es  bordelés

<Indústria > Indústria del suro>

borderó borderó

<Economia > Finances > Assegurances>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  borderó, n m
  • es  borderó
  • fr  bordereau
  • en  bordereau

<Economia > Finances > Assegurances>

Definición
Llista sistemàtica d'un conjunt d'operacions d'assegurança per a ús intern d'una entitat asseguradora.

Nota

  • Si aquestes operacions tenen relació amb els ingressos de producció de l'entitat, s'anomena borderó de primes i, si fan referència a les despeses de liquidació de sinistres, borderó de sinistres.
  • En català el plural és borderós.
borderó borderó

<Economia > Finances > Assegurances>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  borderó, n m
  • es  borderó
  • en  bordereau

<Assegurances > Entitat asseguradora > Comptabilitat>

Definición
Llista sistemàtica d'un conjunt d'operacions d'assegurança per a ús intern d'una entitat asseguradora.

Nota

  • 1. Si aquestes operacions tenen relació amb els ingressos de producció de l'entitat, s'anomena borderó de primes, i si fan referència a les despeses de liquidació de sinistres, borderó de sinistres. 2. El plural de borderó és borderós.