Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "botejar" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar? 0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar?
  • es  postear, v tr
  • fr  poster, v tr
  • it  postare, v tr
  • en  post, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>

Definición
Es considera que la forma més adequada de manera general és fer un apunt (verb intransitiu) i, segons els contextos, també penjar un apunt o publicar un apunt (també verbs intransitius), mentre que no es considera adequada la forma *postejar.

Els motius de la tria de fer un apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Pren com a base apunt, que és la forma triada pel Consell Supervisor per a substituir el nom *post (això descarta, doncs, *postejar).
(3) Ja té una certa difusió en català.
(4) Té el suport dels especialistes consultats.

A diferència de post, to (el verb original en anglès), fer un apunt inclou ja el complement directe. Això explica que els equivalents castellà postear, francès poster, italià postare i anglès post, to siguin transitius i que, per contra, fer un apunt sigui intransitiu.

Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes penjar un apunt i publicar un apunt.

El verb fer un apunt (i les alternatives penjar un apunt i publicar un apunt) fa referència a l'acció d'un internauta d'inserir un apunt en un fòrum o en un blog.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat apunt. (Vegeu la fitxa CRITERI Apunt, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge, article o post?)
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de fer un apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/apunt-post).
acarar acarar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  acarar, v tr
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • es  carear, v tr
  • es  confrontar, v tr
  • es  cotejar, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Nota

  • Vegeu la nota d'acarament.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acarar, v tr
  • ca  afrontar, v tr sin. compl.
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • ca  posar en confront sin. compl.
  • es  afrontar
  • es  confrontar
  • es  cotejar

<Dret públic>

Definición
Posar en presència {dos o més documents o textos} per comparar-los.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han acarat els dos documents per veure si la còpia era idèntica a l'original.

    Ex.: El notari ha encarat els testaments per comprovar-ne l'autenticitat.

    Ex.: Van confrontar els textos per veure si un dels dos era un plagi de l'altre.

    Ex.: Van afrontar els textos per veure quin era el document original i quin era una còpia d'aquest.

    Ex.: Li van demanar que posés en confront ambdós documents i fes un informe de les diferències.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afrontar, v intr
  • ca  confinar, v intr sin. compl.
  • ca  confrontar, v intr sin. compl.
  • ca  ésser contigu sin. compl.
  • ca  estar tocant sin. compl.
  • ca  fer partió sin. compl.
  • ca  fregar, v intr sin. compl.
  • ca  ser contigu sin. compl.
  • ca  vorejar, v tr sin. compl.
  • es  colindar
  • es  lindar
  • es  rayar

<Dret públic>

Definición
Un territori, una heretat o un camp, ser contigus a un altre.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La seva finca afronta amb el nostre camp.

    Ex.: Els terrenys de l'Ajuntament confinen amb els nostres.

    Ex.: Espanya confronta amb Portugal.

    Ex.: El carrer Major està tocant al poliesportiu municipal.

    Ex.: La riera de la Fontsanta fa partió amb Esplugues de Llobregat.

    Ex.: L'Ajuntament de Vic és contigu a la plaça Major.

    Ex.: La finca voreja els terrenys que se subhastaran.
  • [Si confinar, confrontar o afrontar porten un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]
agafar rebots agafar rebots

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  agafar rebots, v intr
  • ca  capturar rebots, v intr
  • ca  rebotar, v intr
  • ca  rebotejar, v intr sin. compl.
  • es  capturar rebotes, v intr
  • es  coger rebotes, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  prendre les rebonds, v intr
  • fr  récupérer les rebonds, v intr
  • it  catturare i rimbalzi, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 01 Conceptes generals>

Definición
Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
  • 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
agafar rebots agafar rebots

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  agafar rebots, v intr
  • ca  capturar rebots, v intr
  • ca  rebotar, v intr
  • ca  rebotejar, v intr sin. compl.
  • es  capturar rebotes, v intr
  • es  coger rebotes, v intr
  • es  rebotear, v intr
  • fr  prendre les rebonds, v intr
  • fr  récupérer les rebonds, v intr
  • it  catturare i rimbalzi, v intr
  • en  rebound, to, v intr

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definición
Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • 1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar i rebotar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
  • 2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
alquemil·la híbrida alquemil·la híbrida

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquemil·la híbrida, n f
  • ca  herba botera, n f alt. sin.
  • ca  herba del meligàs, n f alt. sin.
  • ca  meligó montès, n m alt. sin.
  • ca  peu de lleó, n m alt. sin.
  • ca  pota de lleó, n f alt. sin.
  • nc  Alchemilla gr. hybrida (L.) L.

<Botànica > rosàcies>

alquemil·la híbrida alquemil·la híbrida

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquemil·la híbrida, n f
  • ca  herba botera, n f alt. sin.
  • ca  herba del meligàs, n f alt. sin.
  • ca  meligó montès, n m alt. sin.
  • ca  peu de lleó, n m alt. sin.
  • ca  pota de lleó, n f alt. sin.
  • nc  Alchemilla gr. hybrida (L.) L.

<Botànica > rosàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.