Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "brossenc" dentro de todas las áreas temáticas

moll de fang moll de fang

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moll de fang, n m
  • ca  gaboc, n m sin. compl.
  • ca  moll, n m sin. compl.
  • ca  moll cranquer, n m sin. compl.
  • ca  moll de platja, n m sin. compl.
  • ca  moll de port, n m sin. compl.
  • ca  moll de roca, n m sin. compl.
  • ca  moll fanguer, n m sin. compl.
  • ca  moll jueu, n m sin. compl.
  • ca  moll roquer, n m sin. compl.
  • ca  moll ver, n m sin. compl.
  • ca  mollet, n m sin. compl.
  • ca  mollet [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  raballona, n f sin. compl.
  • ca  roger, n m sin. compl.
  • ca  roger de fang, n m sin. compl.
  • ca  rogeret, n m sin. compl.
  • ca  rogeró [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  mòll, n m var. ling.
  • ca  moll cranqué, n m var. ling.
  • ca  moll de fanch, n m var. ling.
  • ca  moll roqué, n m var. ling.
  • ca  moll-jueu, n m var. ling.
  • ca  rujet de fang, n m var. ling.
  • nc  Mullus barbatus
  • es  salmonete
  • es  salmonete de fango
  • fr  rouget
  • fr  rouget barbet
  • fr  rouget de vase
  • fr  rouget-barbet de vase
  • fr  surmulet
  • it  triglia
  • en  red mullet
  • en  striped mullet
  • en  surmullet
  • de  Rote Meerbarbe
  • de  Roter Sack-brassen

<Peixos > Múl·lids>

netejadora de raspalls netejadora de raspalls

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  netejadora de raspalls, n f
  • es  limpiadora de cepillos
  • fr  nettoyeuse à brosses
  • it  pulitrice a spazzole
  • en  brush cleaner
  • en  brushing machine
  • de  Bürstenreinigungsmaschine

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Màquina agrícola proveïda d'uns raspalls cilíndrics que s'utilitza per a netejar les hortalisses en sec.
oblada oblada

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oblada, n f
  • ca  aurada, n f sin. compl.
  • ca  beat, n m sin. compl.
  • ca  beata, n f sin. compl.
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dobladeta, n f sin. compl.
  • ca  obladell [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladell [petit], n m sin. compl.
  • ca  oblades, n f pl sin. compl.
  • ca  obladinyol, n m sin. compl.
  • ca  obladinyol [petit], n m sin. compl.
  • ca  obladinyola, n f sin. compl.
  • ca  obladó [jove], n m sin. compl.
  • ca  obladó [petit], n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  raballa, n f sin. compl.
  • ca  sarg, n m sin. compl.
  • ca  saupa, n f sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  xopa, n f sin. compl.
  • ca  xopeta, n f sin. compl.
  • ca  chopa, n f var. ling.
  • ca  chopeta, n f var. ling.
  • ca  obláda, n f var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  sarch, n m var. ling.
  • nc  Oblada melanura
  • nc  Oblata melanura var. ling.
  • nc  Sparus melanurus var. ling.
  • es  chopa
  • es  chopeta
  • es  oblada
  • es  rodaballo
  • es  rodavallo
  • es  virador
  • fr  oblade
  • it  occhiata
  • en  black tall
  • en  saddled bream
  • en  saddled seabream
  • de  Brand Brosse

<Peixos > Espàrids>

pilota liftada pilota liftada

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pilota liftada, n f
  • es  pelota liftada
  • fr  balle brossée
  • fr  balle liftée

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definición
Pilota que surt projectada amb un efecte liftat.
poliol poliol

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol, n m
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  poliol d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  brosseta de riu, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba de menta, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la bassa, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta legítima, n f alt. sin.
  • ca  menta marina, n f alt. sin.
  • ca  menta natural, n f alt. sin.
  • ca  menta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  mentastre, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de jardí, n m alt. sin.
  • ca  poliol de riera, n m alt. sin.
  • ca  poliol de riu, n m alt. sin.
  • ca  poliol menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  poliol salvatge, n m alt. sin.
  • ca  poniol d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  poniol de ribera, n m alt. sin.
  • ca  poniol negre, n m alt. sin.
  • ca  pulegi, n m alt. sin.
  • ca  menta poleo, n f var. ling.
  • ca  mentraste, n m var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  poleu, n m var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol d'aigua, n m var. ling.
  • ca  poriol de jardí, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliot, n m var. ling.
  • ca  puniol, n m var. ling.
  • ca  puriol, n m var. ling.
  • nc  Mentha pulegium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  poliol, n m
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  poliol d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  brosseta de riu, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  herba de menta, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la bassa, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta legítima, n f alt. sin.
  • ca  menta marina, n f alt. sin.
  • ca  menta natural, n f alt. sin.
  • ca  menta salvatge, n f alt. sin.
  • ca  mentastre, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de jardí, n m alt. sin.
  • ca  poliol de riera, n m alt. sin.
  • ca  poliol de riu, n m alt. sin.
  • ca  poliol menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol negre, n m alt. sin.
  • ca  poliol salvatge, n m alt. sin.
  • ca  poniol d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  poniol de ribera, n m alt. sin.
  • ca  poniol negre, n m alt. sin.
  • ca  pulegi, n m alt. sin.
  • ca  menta poleo, n f var. ling.
  • ca  mentraste, n m var. ling.
  • ca  poleo, n m var. ling.
  • ca  poleu, n m var. ling.
  • ca  poriol, n m var. ling.
  • ca  poriol d'aigua, n m var. ling.
  • ca  poriol de jardí, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliot, n m var. ling.
  • ca  puniol, n m var. ling.
  • ca  puriol, n m var. ling.
  • nc  Mentha pulegium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ròssec, n m
  • ca  transport, n m
  • es  acarreo
  • en  carry

<Matemàtiques>

Definición
Xifra o senyal que la representa que apareix en una addicció o una multiplicació quan la suma de dues xifres és igual o més gran que la base utilitzada.
ròssec ròssec

<Empresa > Comptabilitat>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ròssec, n m
  • es  suma y sigue
  • en  carried forward

<Empresa > Comptabilitat>

Definición
Suma de les partides que figuren en una columna que passa a figurar com a sumand de la següent.
ròssec ròssec

<Empresa > Comptabilitat>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ròssec, n m
  • es  atraso
  • en  arrear

<Empresa > Comptabilitat>

Definición
Paga o renda vençuda i no cobrada.