Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca duodè, n m
ca budell primer, n m sin. compl.
ca intestí pancreàtic, n m sin. compl.
es duodeno
fr duodénum
en dodecadactylon
en duodenum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definición

Primera part de l'intestí prim, que s'estén del pílor a l'angle de Treitz, en forma de C ampla envoltant el cap del pàncrees. Hom el pot dividir en quatre porcions. La primera porció, immediatament postpilòrica, anomenada bulb duodenal per la seva forma dilatada, s'orienta cap a la dreta i a dalt fins a les proximitats del coll de la vesícula biliar. La segona porció, tubular, vertical i descendent, emmarca el cap del pàncrees fins a la seva vora inferior; hi desemboquen el colèdoc i els conductes de Wirsung i de Santorini, a través de la papil·la de Vater; forma un angle amb el bulb que rep el nom de genoll superior (genu superius) i un altre amb la tercera porció que s'anomena genoll inferior (genu inferius). La tercera porció, horitzontal, es dirigeix a l'esquerra i acaba en els vasos mesentèrics superiors. La quarta porció, ascendent, arriba fins a l'angle de Treitz, on comença el jejú. Rep la seva denominació del fet que la seva longitud havia estat avaluada erròniament en dotze travessos de dit.

Nota

La denominació duodè prové del llatí duodeni 'de dotze en dotze'.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fol·licle limfàtic del budell gros, n m
ca nòdul limfàtic solitari del còlon, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definición

Cadascun dels fol·licles limfàtics solitaris de la túnica mucosa del còlon.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fol·licle limfàtic del budell prim, n m
ca glàndula solitària del budell prim, n f sin. compl.
ca nòdul limfàtic solitari del budell prim, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definición

Cadascun dels fol·licles limfàtics solitaris de la mucosa i de la submucosa del budell prim.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ili, n m
ca budell llarg, n m sin. compl.
ca budell prim, n m sin. compl.
ca íleum, n m sin. compl.
ca ili terminal, n m sin. compl.
ca intestí ili, n m sin. compl.
es íleon
fr iléon
en ileum

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definición

Porció final de l'intestí prim, compresa entre el jejú i el cec.

Nota

En realitat, no hi ha cap demarcació natural que separi el jejú de l'ili i sovint es parla de jejuili.

La denominació íleum prové del grec eiléo 'cargolar'.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca intestí, n m
ca budell, n m sin. compl.
es intestino
fr intestin
en intestine

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definición

Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l'anus. Es divideix en intestí prim, que té una funció secretòria i d'absorció i al qual van a parar els sucs pancreàtic, biliar i del mateix intestí, i intestí gros, que té una funció defecadora i de reabsorció d'aigua.

Nota

La denominació intestí prové del llatí intestinus 'interior, intestí'.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca jejú, n m
ca budell dejú, n m sin. compl.
ca budell subtil, n m sin. compl.
ca intestí buit, n m sin. compl.
ca intestí jejú, n m sin. compl.
ca jejúnum, n m sin. compl.
ca nestis, n m sin. compl.
es yeyuno
fr jéjunum
en jejunum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definición

Segona porció de l'intestí prim, entre el duodè i l'ili.

Nota

La denominació nestis es considera obsoleta.
La denominació nestis prové del grec nestis 'dejuni'.

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca merlet ruderal, n m
es ajedrezada yunque, n f
fr hespérie des potentilles, n f
en Oberthür's grizzled skipper, n
nc Pyrgus armoricanus

<Zoologia > Insectes>

Definición

Taxonomia: Hespèrids > Pyrgus

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca messícola, adj
ca segetal, adj sin. compl.
es mesícola, adj
es segetal, adj
fr messicole, adj
en ruderal, adj
en segetal, adj

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morritort, n m
ca morritort de fulla estreta, n m alt. sin.
ca morritort ruderal, n m alt. sin.
nc Lepidium ruderale L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morritort, n m
ca morritort de fulla estreta, n m alt. sin.
ca morritort ruderal, n m alt. sin.
nc Lepidium ruderale L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "buderol" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición