Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "bullanga" dentro de todas las áreas temáticas

albó de muntanya

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albó de muntanya, n m
ca gamó, n m sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albó blanc, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa, n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassera, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca alberó, n m var. ling.
ca arbassons, n m pl var. ling.
ca arbessó, n m var. ling.
ca armuto, n m var. ling.
ca asfodel, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca aubons, n m pl var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
nc Asphodelus albus Mill.
nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.

albó de muntanya

<Ciències de la vida>

ca albó de muntanya, n m
ca gamó, n m sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albó blanc, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa, n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassera, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca alberó, n m var. ling.
ca arbassons, n m pl var. ling.
ca arbessó, n m var. ling.
ca armuto, n m var. ling.
ca asfodel, n m var. ling.
ca aubó, n m var. ling.
ca aubons, n m pl var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
nc Asphodelus albus Mill.
nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.

balante

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca balante
ca balanda sin. compl.
ca balant sin. compl.
ca balanta sin. compl.
ca ballante sin. compl.
ca belante sin. compl.
ca blante sin. compl.
ca brase sin. compl.
ca brassa sin. compl.
ca bulanda sin. compl.
ar بالانتي
cy Balante
cy Balanda sin. compl.
cy Balant sin. compl.
cy Balanta sin. compl.
cy Ballante sin. compl.
cy Belante sin. compl.
cy Blante sin. compl.
cy Brase sin. compl.
cy Brassa sin. compl.
cy Bulanda sin. compl.
de Balante
de Balanda sin. compl.
de Balant sin. compl.
de Balanta sin. compl.
de Ballante sin. compl.
de Belante sin. compl.
de Blante sin. compl.
de Brase sin. compl.
de Brassa sin. compl.
de Bulanda sin. compl.
en Balanta
en Alante sin. compl.
en Balanda sin. compl.
en Balant sin. compl.
en Balante sin. compl.
en Ballante sin. compl.
en Belante sin. compl.
en Brassa sin. compl.
en Bulanda sin. compl.
en Frase sin. compl.
es balanta
es balanda sin. compl.
es balant sin. compl.
es balante sin. compl.
es ballante sin. compl.
es belante sin. compl.
es blante sin. compl.
es brase sin. compl.
es brassa sin. compl.
es bulanda sin. compl.
eu balantera
eu balanda sin. compl.
eu balant sin. compl.
eu balanta sin. compl.
eu ballante sin. compl.
eu belante sin. compl.
eu blante sin. compl.
eu brase sin. compl.
eu brassa sin. compl.
eu bulanda sin. compl.
fr balante
fr balanda sin. compl.
fr balant sin. compl.
fr balanta sin. compl.
fr ballante sin. compl.
fr belante sin. compl.
fr blante sin. compl.
fr brase sin. compl.
fr brassa sin. compl.
fr bulanda sin. compl.
gl balanta
gl balanda sin. compl.
gl balant sin. compl.
gl ballante sin. compl.
gl belante sin. compl.
gl brante sin. compl.
gl brase sin. compl.
gl brassa sin. compl.
gl bulanda sin. compl.
gn valánta
gn balánta sin. compl.
gn valánda sin. compl.
gn valánt sin. compl.
gn vallánte sin. compl.
gn velánte sin. compl.
gn vlante sin. compl.
gn vrase sin. compl.
gn vrassa sin. compl.
gn vulánda sin. compl.
it balante
it balanda sin. compl.
it balant sin. compl.
it balanta sin. compl.
it ballante sin. compl.
it belante sin. compl.
it blante sin. compl.
it brase sin. compl.
it brassa sin. compl.
it bulanda sin. compl.
ja バランタ語
nl Balante
nl Balanda sin. compl.
nl Balant sin. compl.
nl Balanta sin. compl.
nl Balante sin. compl.
nl Ballante sin. compl.
nl Blante sin. compl.
nl Brase sin. compl.
nl Brassa sin. compl.
nl Bulanda sin. compl.
pt balanta
pt balanda sin. compl.
pt balant sin. compl.
pt balante sin. compl.
pt ballante sin. compl.
pt belante sin. compl.
pt blante sin. compl.
pt brase sin. compl.
pt brassa sin. compl.
pt bulanda sin. compl.
ru Баланте
ru Брасе sin. compl.
ru Балант sin. compl.
ru Бланте sin. compl.
ru Брасса sin. compl.
ru Баланта sin. compl.
ru Баланда sin. compl.
ru Беланте sin. compl.
ru Буланда sin. compl.
ru Балланте sin. compl.
zh 巴兰特语
zh 巴兰塔、巴兰、巴兰达、巴利安特、贝兰特、布兰达、布拉萨、布兰特、布拉塞 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Senegal>

Definición

També hi ha comunitats de parlants de balante a Gàmbia.

El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.

borbolleig

<Física>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca borbolleig, n m
es borboteo
fr bouillonnement
fr bullage
en bubbling

<Física>

Definición

Agitació produïda a la superfície d'un líquid.

bubinga

<Botànica>

ca bubinga, n f
ca bulinga, n f var. ling.
nc Guibourtia sp. pl.

<Botànica > cesalpiniàcies>

Nota

La denominació bubinga s'aplica preferentment a les espècies Guibourtia demeusei, G. pellegriniana i G. tessmannii.

bubinga

<Ciències de la vida>

ca bubinga, n f
ca bulinga, n f var. ling.
nc Guibourtia sp. pl.

<Botànica > cesalpiniàcies>

Nota

La denominació bubinga s'aplica preferentment a les espècies Guibourtia demeusei, G. pellegriniana i G. tessmannii.

caramuixes

<Botànica>

ca caramuixes, n f pl
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
nc Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

caramuixes

<Ciències de la vida>

ca caramuixes, n f pl
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
nc Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

cebollí

<Botànica>

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca argènic, n m var. ling.
ca argènit, n m var. ling.
ca arsènit, n m var. ling.
ca canamuixa, n f var. ling.
ca canamuïxa, n f var. ling.
ca canamuixes, n f pl var. ling.
ca canimuixera, n f var. ling.
ca ceba bollina, n f var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca ceba-bollina, n f var. ling.
ca ceballó, n m var. ling.
ca cebolla, n f var. ling.
ca cebullí, n m var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
ca gamoncillo, n m var. ling.
ca gamoneta, n f var. ling.
ca gamonita, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca obeons, n m pl var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

cebollí

<Ciències de la vida>

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca argènic, n m var. ling.
ca argènit, n m var. ling.
ca arsènit, n m var. ling.
ca canamuixa, n f var. ling.
ca canamuïxa, n f var. ling.
ca canamuixes, n f pl var. ling.
ca canimuixera, n f var. ling.
ca ceba bollina, n f var. ling.
ca ceba bullina, n f var. ling.
ca ceba-bollina, n f var. ling.
ca ceballó, n m var. ling.
ca cebolla, n f var. ling.
ca cebullí, n m var. ling.
ca gamonca, n f var. ling.
ca gamoncillo, n m var. ling.
ca gamoneta, n f var. ling.
ca gamonita, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca obeons, n m pl var. ling.
nc Asphodelus fistulosus L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.