Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cabe��a" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Nota musical: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua 0 CRITERI Nota musical: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua

<Arts>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Nota musical: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua
  • es  (barra) barra, n f
  • es  (cap) cabeza, n f
  • es  (ganxo) corchete, n m
  • es  (ganxo) gancho, n m
  • es  (ganxo) rabillo, n m
  • es  (plica) plica, n f
  • fr  (barra) barre, n f
  • fr  (cap) tête, n f
  • fr  (ganxo) crochet, n m
  • fr  (plica) hampe, n f
  • en  (barra) beam, n
  • en  (barra) cross bar, n
  • en  (barra) cross-stroke, n
  • en  (cap) notehead, n
  • en  (ganxo) flag, n
  • en  (ganxo) hook, n
  • en  (ganxo) tail, n
  • en  (plica) stem, n

<Arts > Música>

Definición
Es considera que tant cap, com plica i pal, com barra i com ganxo i cua són formes adequades per a referir-se a les diverses parts del traç d'una nota musical, si bé tenen significats complementaris:

- El cap és la forma rodona o oval d'una nota musical que se situa sobre una de les línies del pentagrama o bé immediatament a sobre o a sota, per a establir-ne el valor.
. Es representa com una forma amb l'interior sense color (en la rodona i la blanca) o bé com una forma amb l'interior de color negre (en les notes de menys durada).
. En altres tradicions el cap pot prendre formes diferents; per exemple, un quadrat (en la notació aquitana), un triangle, un rombe o un diamant.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.

- La plica, o el sinònim complementari pal, és la línia vertical d'una nota musical que va unida al cap.
. Segons la posició de la nota en el pentagrama, la plica pot estar enganxada a la dreta del cap i anar cap amunt o bé pot estar enganxada a l'esquerra del cap i anar cap avall.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.

- La barra és la línia horitzontal o inclinada que uneix dues o més notes de valor igual o inferior a una corxera, habitualment amb la funció d'indicar una unitat mètrica determinada.
. L'equivalent castellà és barra; el francès, barre, i els anglesos, beam, cross bar i cross-stroke.

- El ganxo, o el sinònim complementari cua, és un llaç petit d'una nota musical enganxat a l'extrem de la plica, que indica un valor inferior a una negra.
. Els equivalents castellans són corchete, gancho i rabillo; el francès, crochet, i els anglesos, flag, hook i tail.

Nota

àrbitre de cap | àrbitra de cap àrbitre de cap | àrbitra de cap

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  àrbitre de cap | àrbitra de cap, n m, f
  • es  árbitro de cabeza | árbitra de cabeza, n m, f
  • fr  arbitre de tête, n m, f
  • it  arbitro guida | arbitra guida, n m, f
  • en  lead official, n

<Basquetbol > 06 Arbitratge > 02 Membres>

Definición
Àrbitre d'un equip de dos o tres àrbitres que se situa davant del joc d'atac desplaçant-se al llarg de la línia de fons, segons la situació de la pilota, per controlar el joc sota cistella, la línia de fons i la línia de banda situada a la seva esquerra.

Nota

  • L'àrbitre o l'àrbitra de cap es complementa amb l'àrbitre o l'àrbitra de cua, en un sistema de dos àrbitres, i amb l'àrbitre o l'àrbitra de cua i l'àrbitre o l'àrbitra central, en un sistema de tres àrbitres.
àrbitre de cap | àrbitra de cap àrbitre de cap | àrbitra de cap

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  àrbitre de cap | àrbitra de cap, n m, f
  • es  árbitro de cabeza | árbitra de cabeza, n m, f
  • fr  arbitre de tête, n m, f
  • it  arbitro guida | arbitra guida, n m, f
  • en  lead official, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definición
Àrbitre d'un equip de dos o tres àrbitres que se situa davant del joc d'atac desplaçant-se al llarg de la línia de fons, segons la situació de la pilota, per controlar el joc sota cistella, la línia de fons i la línia de banda situada a la seva esquerra.

Nota

  • L'àrbitre o l'àrbitra de cap es complementa amb l'àrbitre o l'àrbitra de cua, en un sistema de dos àrbitres, i amb l'àrbitre o l'àrbitra de cua i l'àrbitre o l'àrbitra central, en un sistema de tres àrbitres.
abaixar el cap abaixar el cap

<08 Esports de combat > 01 Boxa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  abaixar el cap, v intr
  • es  bajar la cabeza
  • fr  baisser la tête
  • en  duck, to

<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>

Definición
Cometre una falta consistent a acotar el cap avançant-lo al cos.
alicorn alicorn

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alicorn, n m
  • es  licornio, n m
  • es  puntero de cabeza, n m
  • fr  licorne, n m
  • fr  licorne frontale, n f
  • en  head pointer, n
  • en  head stick, n
  • en  head wand, n
  • en  headpointer, n

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definición
Casc amb una vara metàl·lica incorporada, a l'extrem de la qual es pot fixar un punter o llapis, que serveix per a utilitzar el teclat de l'ordinador.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all roig, n m alt. sin.
  • ca  alls, n m pl alt. sin.
  • ca  cabeça (bulb), n f alt. sin.
  • ca  gra (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grill (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grum bulbil), n m alt. sin.
  • nc  Allium sativum L.

<Botànica > liliàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all roig, n m alt. sin.
  • ca  alls, n m pl alt. sin.
  • ca  cabeça (bulb), n f alt. sin.
  • ca  gra (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grill (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grum bulbil), n m alt. sin.
  • nc  Allium sativum L.

<Botànica > liliàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de cabeça rodona, n m alt. sin.
  • ca  all vermell, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap rodó, n m alt. sin.
  • ca  ceba de serp, n f alt. sin.
  • nc  Allium sphaerocephalon L.

<Botànica > liliàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de cabeça rodona, n m alt. sin.
  • ca  all vermell, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap rodó, n m alt. sin.
  • ca  ceba de serp, n f alt. sin.
  • nc  Allium sphaerocephalon L.

<Botànica > liliàcies>

all de bruixa all de bruixa

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all de bruixa, n m
  • ca  all negre, n m alt. sin.
  • ca  cabeça grossa, n f alt. sin.
  • nc  Allium nigrum L.

<Botànica > liliàcies>