Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "caca" dentro de todas las áreas temáticas

àcid aminocaproic àcid aminocaproic

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Hematologia i hemoteràpia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid aminocaproic, n m
  • ca  EACA, n m sigla
  • es  ácido aminocaproico, n m
  • es  ácido épsilon-aminocaproico, n m
  • es  EACA, n m sigla
  • fr  acide aminocaproïque, n m
  • fr  EACA, n m sigla
  • en  aminocaproic acid, n
  • en  epsilon-aminocaproic acid, n
  • en  EACA, n sigla
  • CAS  60-32-2

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definición
Fàrmac hemostàtic antifibrinolític que inhibeix l'activació del plasminogen.

Nota

  • L'àcid aminocaproic és emprat en la prevenció de les hemorràgies de l'hemofília, i després de les intervencions de pròstata i de cor. És d'origen sintètic.

    La denominació àcid aminocaproic és la forma catalana corresponent a la DCI.

    La sigla EACA correspon a l'equivalent anglès epsilon aminocaproic acid ('àcid aminocapropic èpsilon').
agullat agullat

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat, n m
  • ca  agulladell, n m sin. compl.
  • ca  agulladol, n m sin. compl.
  • ca  agullat jove, n m sin. compl.
  • ca  agullat ver, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  ferró, n m sin. compl.
  • ca  peix de tall, n m sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  quissona de barra, n f sin. compl.
  • ca  quissona de fora, n f sin. compl.
  • ca  quissona vera, n f sin. compl.
  • ca  agullats, n m pl var. ling.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aüllat, n m var. ling.
  • ca  casfo, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  guissona, n f var. ling.
  • ca  gullat, n m var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus acanthias
  • nc  Acanthias vulgaris var. ling.
  • nc  Galeus acanthias var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  mielga, n f
  • es  pinta roxa
  • es  pintarroja, n m
  • fr  aiguillat commun
  • en  picked dog-fish
  • en  picked dogfish
  • en  spiny dogfish
  • en  spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulladol (AGUILO): València

    - agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agullat (FAUNAICT): Tarragona

    - ahullát (TMDM): Llevant

    - aüllat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - cassó (RPCE3): Balears

    - guissona (RPCE3): Mallorca

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullat (DCVB): Vinaròs
agullat agullat

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat, n m
  • ca  agulladell, n m sin. compl.
  • ca  agulladol, n m sin. compl.
  • ca  agullat jove, n m sin. compl.
  • ca  agullat ver, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  ferró, n m sin. compl.
  • ca  peix de tall, n m sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  quissona de barra, n f sin. compl.
  • ca  quissona de fora, n f sin. compl.
  • ca  quissona vera, n f sin. compl.
  • ca  agullats, n m pl var. ling.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aüllat, n m var. ling.
  • ca  casfo, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  guissona, n f var. ling.
  • ca  gullat, n m var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus acanthias
  • nc  Acanthias vulgaris var. ling.
  • nc  Galeus acanthias var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  mielga, n f
  • es  pinta roxa
  • es  pintarroja, n m
  • fr  aiguillat commun
  • en  picked dog-fish
  • en  picked dogfish
  • en  spiny dogfish
  • en  spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulladol (AGUILO): València

    - agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agullat (FAUNAICT): Tarragona

    - ahullát (TMDM): Llevant

    - aüllat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - cassó (RPCE3): Balears

    - guissona (RPCE3): Mallorca

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullat (DCVB): Vinaròs
agullat xato agullat xato

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat xato, n m
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullat fosc, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  mussola quissona, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  xato, n m sin. compl.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  quelva, n m var. ling.
  • ca  ullado, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus blainville
  • nc  Squalus blainvillei var. ling.
  • nc  Squalus fernandinus var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  galludo, n m
  • fr  aiguillat coq
  • fr  aiguillat-coq
  • en  longnose spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agullat xato (FAUNAICT): Tarragona

    - aullat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullado (EMMDENIA): Dénia

    - ullat (EMMDENIA): Dénia
agullat xato agullat xato

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat xato, n m
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullat fosc, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  mussola quissona, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  xato, n m sin. compl.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  quelva, n m var. ling.
  • ca  ullado, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus blainville
  • nc  Squalus blainvillei var. ling.
  • nc  Squalus fernandinus var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  galludo, n m
  • fr  aiguillat coq
  • fr  aiguillat-coq
  • en  longnose spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agullat xato (FAUNAICT): Tarragona

    - aullat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullado (EMMDENIA): Dénia

    - ullat (EMMDENIA): Dénia
atrapar atrapar

<Esport > Ciclisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atrapar, v tr
  • ca  caçar, v tr
  • es  atrapar
  • es  capturar
  • es  cazar
  • es  dar caza
  • fr  attraper
  • fr  chasser
  • en  chase, to
  • en  take, to

<Esport > Ciclisme>

Definición
Agafar, un corredor, un o més corredors escapats.
baca baca

<Components d'automoció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  baca, n f
  • es  baca
  • fr  galerie
  • en  basket carrier

<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>

baca baca

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baca
  • ca  bongo sin. compl.
  • ca  nubaca sin. compl.
  • ca  yambasa del sud sin. compl.
  • de  Baca
  • de  Bango sin. compl.
  • de  Bongo sin. compl.
  • de  Nubaca sin. compl.
  • en  Baca
  • en  Bongo sin. compl.
  • en  Nubaca sin. compl.
  • en  Yambasa del sur sin. compl.
  • es  baca
  • es  bongo sin. compl.
  • es  nubaca sin. compl.
  • es  yambasa del sur sin. compl.
  • eu  baca
  • eu  bongo sin. compl.
  • eu  nubaca sin. compl.
  • eu  yambasa del sur sin. compl.
  • fr  nubaca
  • fr  baca sin. compl.
  • fr  bango sin. compl.
  • fr  bongo sin. compl.
  • fr  yambassa du Sud sin. compl.
  • gl  baca
  • gl  bongo sin. compl.
  • gl  nubaca sin. compl.
  • gl  yambasa do sur sin. compl.
  • it  baca
  • it  bongo sin. compl.
  • it  nubaca sin. compl.
  • it  yambasa del sur sin. compl.
  • nl  Baca
  • nl  Bango sin. compl.
  • nl  Bongo sin. compl.
  • nl  Nubaca sin. compl.
  • pt  baca
  • pt  bongo sin. compl.
  • pt  nubaca sin. compl.
  • pt  yambasa del sur sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Camerun>

Definición
El baca és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el baca; el kalong, el mmala i l'elip; i el gunu. El territori tradicional del baca se situa al poble de Bongo, al cantó de Yangben.

Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.

El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.
baca baca

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  baca, n f
  • es  baca, n f
  • es  portaequipaje, n m
  • es  portaequipajes, n m
  • fr  galerie, n f
  • fr  porte-bagages, n m
  • en  luggage rack, n
  • de  Dachgepäckträger, n m

<Turisme > Transports>

Definición
Plataforma que s'acobla damunt el sostre d'un automòbil per a transportar-hi l'equipatge.
baca baca

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  baca, n f
  • es  baca
  • es  portaequipaje
  • es  portaequipajes
  • fr  galerie
  • fr  porte-bagages
  • en  luggage rack

<Trànsit > Vehicle > Elements de seguretat>

Definición
Plataforma que s'acobla damunt el sostre d'un vehicle per a transportar-hi l'equipatge.