Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cadarn" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar? 0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?

<Indumentària. Confecció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?
  • es  (amira) al-amira, n f
  • es  (burca) burka, n m
  • es  (hijab) hidjab, n m
  • es  (hijab) hijab, n m
  • es  (khimar) khimar, n m
  • es  (nicab) niqab, n m
  • es  (xador) chador, n m
  • es  (xaila) shayla, n f
  • fr  (amira) al-amira, n f
  • fr  (hijab) hidjab, n m
  • fr  (hijab) hidjäb, n m
  • fr  (khimar) khimar, n m
  • fr  (nicab) niqab, n m
  • fr  (xador) tchador, n m
  • fr  (xaila) shayla, n f
  • en  (amira) al-amira, n m
  • en  (burca) bourkha, n
  • en  (burca) burka, n
  • en  (burca) burkha, n
  • en  (hijab) hijab, n
  • en  (khimar) khimar, n
  • en  (nicab) niqab, n
  • en  (xador) chadar, n
  • en  (xador) chaddar, n
  • en  (xador) chador, n
  • en  (xador) chuddar, n
  • en  (xador) chudder, n
  • en  (xaila) shayla, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definición
Tant burca (nom masculí), com hijab (nom masculí), com nicab (nom masculí), com xador (nom masculí), com xaila (nom femení), com amira (nom femení) i com khimar (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a peces diverses de la indumentària musulmana femenina; en canvi, no es considera adequada la forma *niqab.

- Un burca (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos, que té una reixeta o una obertura a l'altura dels ulls per a veure-hi.
. L'equivalent castellà és burka, i els equivalents anglesos, bourkha, burka i burkha.

- Un hijab (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. Els equivalents castellans són hidjab i hijab; els francesos, hidjab i hidjäb, i l'anglès, hijab.

- Un nicab (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.
· Els motius de la tria d'aquesta forma enfront de *niqab és l'analogia amb el tractament donat a altres arabismes, en què la q s'ha adaptat en c. (Per exemple, baclaua i burca.)
. L'equivalent castellà és niqab; el francès, niqab, i l'anglès, també niqab.

- Un xador (forma també recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
. L'equivalent castellà és chador; el francès, tchador, i els anglesos, chadar, chaddar, chador, chuddar i chudder.

- Una xaila és un mocador rectangular amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i les espatlles.
. L'equivalent castellà és shayla; el francès, shayla, i l'anglès, també shayla.

- Una amira és un mocador de dues peces amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. L'equivalent castellà és al-amira; el francès, al-amira, i l'anglès, també al-amira.

- Un khimar és un mocador llarg semblant a una capa amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells, el coll, el pit i les espatlles.
. L'equivalent castellà és khimar; el francès, khimar, i l'anglès, també khimar.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de burca, xador, xaila, amira i khimar al Cercaterm i de hijab i nicab al Cercaterm i la Neoloteca.
ànec ànec

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ànec, n m
  • ca  tiró, n m sin. compl.
  • es  pato
  • fr  canard
  • en  duck

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Ocell domèstic de la família dels anàtids, de potes curtes i bec aplanat, que s'explota per la carn i les plomes.

Nota

  • Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.
ànec ànec

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ànec, n m
  • ca  morell, n m sin. compl.
  • es  pato, n m
  • fr  canard, n m
  • pt  pato, n m
  • en  duck, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Carnisseria i xarcuteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  boix bord, n m sin. compl.
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  acader, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  aladern ver, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  boixos bords, n m pl alt. sin.
  • ca  camacruix, n f alt. sin.
  • ca  corronyera, n f alt. sin.
  • ca  coscolleta, n f alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  dineret, n m alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  grana d'Avinyó, n f alt. sin.
  • ca  llampuguera, n f alt. sin.
  • ca  llor mascle, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  mombrú, n m alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivastre, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  punxeta, n f alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  ram dolç, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  sanguinyol, n m alt. sin.
  • ca  sofraira, n f alt. sin.
  • ca  trocaperols, n m/f alt. sin.
  • ca  adern, n m var. ling.
  • ca  alabern, n m var. ling.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  allor mascle, n m var. ling.
  • ca  ernesto, n m var. ling.
  • ca  ladern, n m var. ling.
  • ca  llampadol, n m var. ling.
  • ca  llampredell, n m var. ling.
  • ca  llampugo, n m var. ling.
  • ca  llampúgol, n m var. ling.
  • ca  mampúdol, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  meste, n m var. ling.
  • ca  mesto, n m var. ling.
  • ca  mompúdol, n m var. ling.
  • ca  nesto, n m var. ling.
  • ca  nestro, n m var. ling.
  • ca  niesto, n m var. ling.
  • ca  nyesto, n m var. ling.
  • ca  nyéstol, n m var. ling.
  • ca  nyèstol, n m var. ling.
  • ca  nyestolera, n f var. ling.
  • ca  nyestro, n m var. ling.
  • ca  nyisto, n m var. ling.
  • ca  nyistro, n m var. ling.
  • ca  palinesto, n m var. ling.
  • ca  palo santo, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  palomesto de roca, n m var. ling.
  • ca  palomesto roquer, n m var. ling.
  • ca  saflaina, n f var. ling.
  • ca  soflaina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

al·liària al·liària

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  al·liària, n f
  • ca  allenc, n m sin. compl.
  • ca  herba d'all, n f sin. compl.
  • ca  allera, n f alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  alliària, n f var. ling.
  • nc  Alliaria petiolata (M. Bieb.) Cavara et Grande
  • nc  Alliaria officinalis Andrz. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  anca, n f
  • ca  galta del cul, n f sin. compl.
  • ca  natja, n f sin. compl.
  • es  cadera
  • es  nalga
  • fr  fesse
  • fr  hanche
  • en  breech
  • en  buttock
  • en  hip
  • en  natis
  • la  clunis
  • TA  nates

<Anatomia>

Definición
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l'arrel de l'extremitat inferior. És constituïda per una estructura esquelètica (el maluc o articulació de l'anca o coxofemoral), una massa muscular, teixit adipós i subcutani i pell.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  babol, n m
  • ca  badabadoc, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  quiquiriquic, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  bada badoc, n m var. ling.
  • ca  cacare quel, n m var. ling.
  • ca  cacarequel, n m var. ling.
  • ca  cararequecs, n m pl var. ling.
  • ca  fanfanó, n m var. ling.
  • ca  quiquirequics, n m pl var. ling.
  • nc  Papaver sp. pl.

<Botànica > papaveràcies>

bororo bororo

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bororo
  • ca  boróro sin. compl.
  • ca  borôro sin. compl.
  • cod  boe wadaru
  • ar  بورورو
  • cy  Bororo
  • cy  Boróro sin. compl.
  • cy  Borôro sin. compl.
  • de  Bororo
  • de  Boróro sin. compl.
  • de  Borôro sin. compl.
  • en  Bororo
  • en  Boe sin. compl.
  • en  Boróro sin. compl.
  • en  Borôro sin. compl.
  • es  bororo
  • es  boróro sin. compl.
  • es  borôro sin. compl.
  • eu  bororoera
  • eu  boróro sin. compl.
  • eu  borôro sin. compl.
  • fr  bororo
  • fr  boróro sin. compl.
  • fr  borôro sin. compl.
  • gn  vororo
  • gn  borôro sin. compl.
  • gn  voróro sin. compl.
  • it  bororo
  • it  boróro sin. compl.
  • it  borôro sin. compl.
  • ja  ボロロ語
  • nl  Bororo
  • nl  Boróro sin. compl.
  • nl  Borôro sin. compl.
  • pt  bororo
  • pt  boróro sin. compl.
  • pt  borôro sin. compl.
  • ru  Бороро
  • ru  Боэ sin. compl.
  • zh  波洛洛语
  • zh  博洛罗、博劳罗 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Bororo>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Brasil>

Definición
El bororo és l'última llengua viva de la família bororo. Ha estat considerada integrant del tronc macro-je. Fins la dècada de 1970 al Mato Grosso es parlava també umutina, una altra llengua bororo substituïda pel portuguès.

Els bororos s'autodenominen boe. El gentilici bororo significa 'pati del poble' i els el van assignar els colonitzadors europeus. Els primers contactes amb els colonitzadors van ser al segle XVII amb l'arribada de missioners jesuïtes. Al segle XVIII van entrar a la zona els explotadors de mines d'or. En aquest moment els bororos es van escindir en dos grups, orientals (o coroados) i occidentals (o campanha), que no van reprendre mai més els contactes.

Els bororos occidentals es van extingir a mitjan segle XX (a Bolívia se'n comptaven només quatre els anys 1970). Durant dècades, els bororos orientals van treballar al costat dels colonitzadors per protegir les explotacions d'or dels atacs d'altres pobles indígenes, com els panaràs. En alguns dels poblats bororos la llengua va ser substituïda pel nheengatú.

Ja al segle XX, les tasques pacificadores i evangelitzadores dels salesians van continuar l'extermini cultural i lingüístic de la comunitat bororo del Brasil. Entre d'altres mesures, la llengua va ser prohibida a les escoles. Actualment és vigent el sistema educatiu intercultural bilingüe, de manera que els infants i joves aprenen bororo a l'escola, tot i que l'interès per emprar-lo és ben baix. El portuguès és la llengua de prestigi coneguda per tot el grup i emprada sobretot en relacions interètniques.
borratxo borratxo

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  borratxo, n m
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna ordinària, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafelet, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • es  escarcho
  • es  rubio
  • fr  grondin camard
  • fr  grondin strié
  • en  rock gurnard
  • en  streaked gurnard
  • nc  Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza

<Peixos>

Definición
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels tríglids, que té el cos de color rosa i les aletes pectorals violàcies amb taques fosques.
botieta blanca botieta blanca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  botieta blanca, n f
  • ca  botja d'escombres, n f sin. compl.
  • ca  guixola, n f sin. compl.
  • ca  socarrell, n m sin. compl.
  • es  bocha blanca, n f
  • es  mijediega, n f
  • fr  dorycnie à cinq feuilles, n f
  • en  prostrate Canary clover, n
  • nc  Dorycnium pentaphillum

<Enginyeria forestal>