Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "cairell" dentro de todas las áreas temáticas

castanya d'aigua castanya d'aigua

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanya d'aigua, n f
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • ca  cadell (fruit), n m alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cairells, n m pl alt. sin.
  • ca  nou d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cairella, n f var. ling.
  • nc  Trapa natans L.

<Botànica > trapàcies>

castanya d'aigua castanya d'aigua

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanya d'aigua, n f
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • ca  cadell (fruit), n m alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cairells, n m pl alt. sin.
  • ca  nou d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  cairella, n f var. ling.
  • nc  Trapa natans L.

<Botànica > trapàcies>

castanya d'aigua castanya d'aigua

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  castanya d'aigua, n f
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  cairells, n m pl sin. compl.
  • ca  nou d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • nc  Trapa natans

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, que es fa en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries. Als Països Catalans únicament habita als aiguamolls de l'Empordà. Les llavors tenen propietats astringents.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fajol bord, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de llei, n f alt. sin.
  • ca  corretjola sense flor, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  fesolera falsa, n f alt. sin.
  • ca  herba fesolera, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum convolvulus L.
  • nc  Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
  • nc  Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

fajol bord fajol bord

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fajol bord, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjola de llei, n f alt. sin.
  • ca  corretjola sense flor, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  fesolera falsa, n f alt. sin.
  • ca  herba fesolera, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum convolvulus L.
  • nc  Fallopia convolvulus (L.) Á. Löve sin. compl.
  • nc  Bilderdykia convolvulus (L.) Dumort. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

passacamins passacamins

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  almetleret, n m var. ling.
  • ca  altamandria, n f var. ling.
  • ca  ammetleret bord, n m var. ling.
  • ca  centinodi, n m var. ling.
  • ca  cenyut, n m var. ling.
  • ca  corrihuela, n f var. ling.
  • ca  corrijoles, n f pl var. ling.
  • ca  herba de cent nussos, n f var. ling.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • ca  herba de les calentures, n f var. ling.
  • ca  llengua de mixó, n f var. ling.
  • ca  sentinodi, n m var. ling.
  • ca  trababous, n m var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L.
  • nc  Polygonum monspeliense Pers. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

passacamins passacamins

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • ca  almetleret, n m var. ling.
  • ca  altamandria, n f var. ling.
  • ca  ammetleret bord, n m var. ling.
  • ca  centinodi, n m var. ling.
  • ca  cenyut, n m var. ling.
  • ca  corrihuela, n f var. ling.
  • ca  corrijoles, n f pl var. ling.
  • ca  herba de cent nussos, n f var. ling.
  • ca  herba de cent nuus, n f var. ling.
  • ca  herba de les calentures, n f var. ling.
  • ca  llengua de mixó, n f var. ling.
  • ca  sentinodi, n m var. ling.
  • ca  trababous, n m var. ling.
  • nc  Polygonum aviculare L.
  • nc  Polygonum monspeliense Pers. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tríbol, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  obriülls, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  abriüll, n m alt. sin.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  boets, n m pl alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cairells, n m pl alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  canets, n m pl alt. sin.
  • ca  caputxina, n f alt. sin.
  • ca  cavallets, n m pl alt. sin.
  • ca  cigronera, n f alt. sin.
  • ca  cigrons imperials, n m pl alt. sin.
  • ca  claus de gos, n m pl alt. sin.
  • ca  coixagossos, n m/f alt. sin.
  • ca  creu de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  creus de Sant Antoni, n f pl alt. sin.
  • ca  espins, n m pl alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gateres, n f pl alt. sin.
  • ca  gatets, n m pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de gatet, n f alt. sin.
  • ca  herba de gatets, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gatets, n f alt. sin.
  • ca  marietes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  nuc, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pedra de ronyó, n f alt. sin.
  • ca  picatalons, n m alt. sin.
  • ca  punxa-rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  punxa-rodes, n m alt. sin.
  • ca  punxaclaus, n m alt. sin.
  • ca  punxapeus, n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  revetó, n m alt. sin.
  • ca  revetons, n m pl alt. sin.
  • ca  rodet, n m alt. sin.
  • ca  rodets, n m pl alt. sin.
  • ca  tríbol terrestre, n m alt. sin.
  • ca  abriojo, n m var. ling.
  • ca  abrujó, n m var. ling.
  • ca  abrull, n m var. ling.
  • ca  abrulls, n m var. ling.
  • ca  asota cristos, n m var. ling.
  • ca  gatarabiosa, n f var. ling.
  • ca  neüc, n m var. ling.
  • ca  obrasuls, n m var. ling.
  • ca  obre-els-ulls, n m var. ling.
  • ca  obrelsulls, n m var. ling.
  • ca  obreull, n m var. ling.
  • ca  obreüll, n m var. ling.
  • ca  obriüills, n m var. ling.
  • ca  pedra de rinyó, n f var. ling.
  • ca  queixals de uela, n m pl var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  trebul terrestre, n m var. ling.
  • nc  Tribulus terrestris L.

<Botànica > zigofil·làcies>

tríbol tríbol

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tríbol, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  obriülls, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • ca  abriüll, n m alt. sin.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  boets, n m pl alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cairells, n m pl alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  canets, n m pl alt. sin.
  • ca  caputxina, n f alt. sin.
  • ca  cavallets, n m pl alt. sin.
  • ca  cigronera, n f alt. sin.
  • ca  cigrons imperials, n m pl alt. sin.
  • ca  claus de gos, n m pl alt. sin.
  • ca  coixagossos, n m/f alt. sin.
  • ca  creu de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  creus de Sant Antoni, n f pl alt. sin.
  • ca  espins, n m pl alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gateres, n f pl alt. sin.
  • ca  gatets, n m pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de gatet, n f alt. sin.
  • ca  herba de gatets, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gatets, n f alt. sin.
  • ca  marietes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  nuc, n m alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  pedra de ronyó, n f alt. sin.
  • ca  picatalons, n m alt. sin.
  • ca  punxa-rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  punxa-rodes, n m alt. sin.
  • ca  punxaclaus, n m alt. sin.
  • ca  punxapeus, n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  revetó, n m alt. sin.
  • ca  revetons, n m pl alt. sin.
  • ca  rodet, n m alt. sin.
  • ca  rodets, n m pl alt. sin.
  • ca  tríbol terrestre, n m alt. sin.
  • ca  abriojo, n m var. ling.
  • ca  abrujó, n m var. ling.
  • ca  abrull, n m var. ling.
  • ca  abrulls, n m var. ling.
  • ca  asota cristos, n m var. ling.
  • ca  gatarabiosa, n f var. ling.
  • ca  neüc, n m var. ling.
  • ca  obrasuls, n m var. ling.
  • ca  obre-els-ulls, n m var. ling.
  • ca  obrelsulls, n m var. ling.
  • ca  obreull, n m var. ling.
  • ca  obreüll, n m var. ling.
  • ca  obriüills, n m var. ling.
  • ca  pedra de rinyó, n f var. ling.
  • ca  queixals de uela, n m pl var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  trebul terrestre, n m var. ling.
  • nc  Tribulus terrestris L.

<Botànica > zigofil·làcies>

tríbol tríbol

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  tríbol, n m
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  picatalons, n m sin. compl.
  • ca  punxaclaus, n m sin. compl.
  • ca  queixals de llop, n m pl sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  ull de bou, n m sin. compl.
  • nc  Tribulus terrestris

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les zigofil·làcies, ajaguda, de 10 a 60 cm, que creix en camps, ermassos, vores de camins, vies de trens i solars suburbans, arreu dels Països Catalans. La part aèria, en infusió o en decuit, ha estat emprada contra la litiasi renal. Com a ús extern, també ha estat utilitzada contra ferides i erupcions cutànies.