Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "calent" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques

<Criteris>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definición
A més de les qüestions generals, de la sinonímia i de l'abreujament de les formes, hi ha diverses qüestions específiques amb relació a les denominacions de les vacunes que convé tenir en compte: l'expressió del nom i el nombre dels diferents serotips o serogrups en les vacunes polivalents, la utilització del plural de les malalties en les vacunes polivalents i les vacunes combinades i, finalment, l'expressió de la naturalesa conjugada de determinades vacunes.

A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B

Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B

B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.

B1. Denominacions completes

B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent

B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent

B2. Denominacions abreujades

El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13

C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES

En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B

D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES

En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques

<Ciències de la salut>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
  • ca  A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
  • ca  B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
  • ca  B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
  • ca  C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
  • ca  D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definición
A més de les qüestions generals, de la sinonímia i de l'abreujament de les formes, hi ha diverses qüestions específiques amb relació a les denominacions de les vacunes que convé tenir en compte: l'expressió del nom i el nombre dels diferents serotips o serogrups en les vacunes polivalents, la utilització del plural de les malalties en les vacunes polivalents i les vacunes combinades i, finalment, l'expressió de la naturalesa conjugada de determinades vacunes.

A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B

Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B

B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT

En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.

B1. Denominacions completes

B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent

B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent

B2. Denominacions abreujades

El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13

C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES

En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B

D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES

En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
acumulador d'aigua calenta acumulador d'aigua calenta

<Energia > Energia solar>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acumulador d'aigua calenta, n m
  • es  acumulador de agua caliente
  • fr  accumulateur d'eau chaude
  • fr  ballon d'eau chaude
  • fr  réservoir à eau chaude
  • en  hot water tank

<Energia solar>

Definición
Aparell que serveix per emmagatzemar l'aigua calenta produïda pel captador solar d'un escalfador solar d'aigua.
agulla calenta agulla calenta

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  agulla calenta, n f
  • es  aguja caliente
  • fr  aiguille chaude
  • it  ago caldo
  • en  hot needle
  • de  Warmnadel

<Gemmologia > Aparells i complements>

Definición
Barreta de metall acabada en punta que, escalfada, s'utilitza per a punxar l'ambre i l'atzabeja i determinar l'olor dels gasos que se'n desprenen.
aigua calenta corrent aigua calenta corrent

<Energia > Energia solar>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua calenta corrent, n f
  • ca  ACC, n f sin. compl.
  • es  ACD
  • es  ACS
  • es  agua caliente doméstica
  • es  agua caliente sanitaria
  • fr  eau chaude domestique
  • fr  eau chaude sanitaire
  • fr  ECD
  • fr  ECS
  • en  DHW
  • en  domestic hot water
  • en  hot domestic water

<Energia solar>

Definición
Aigua calenta utilitzada per a finalitats domèstiques, higièniques, industrials, etc.

Nota

  • És una de les aplicacions més habituals de l'energia solar, ja que la seva temperatura d'ús s'assoleix fàcilment per mitjà de captadors solars. S'ha preferit entrar el terme aigua calenta corrent, malgrat que es troben més documentats els termes aigua calenta domèstica i aigua calenta sanitària, perquè permet una definició més àmplia que no exclou altres aplicacions possibles, com ara els usos industrials. Les equivalències respecten, però, els termes documentats.
aigua calenta corrent aigua calenta corrent

<Energia > Energia solar>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aigua calenta corrent, n f
  • ca  aigua calenta sanitària, n f
  • ca  ACC, n f sigla
  • ca  ACS, n f sigla
  • es  agua caliente doméstica, n f
  • es  agua caliente sanitaria, n f
  • es  ACD, n f sigla
  • es  ACS, n f sigla
  • fr  eau chaude domestique, n f
  • fr  eau chaude sanitaire, n f
  • fr  ECD, n f sigla
  • fr  ECS, n f sigla
  • en  domestic hot water, n
  • en  hot domestic water, n
  • en  DHW, n sigla

<Energia > Energia solar>

Definición
Aigua calenta utilitzada per a finalitats domèstiques, higièniques o industrials.

Nota

  • L'aigua calenta corrent és una de les aplicacions més habituals de l'energia solar, ja que la temperatura d'ús s'assoleix fàcilment per mitjà de captadors solars.
aigua calenta corrent aigua calenta corrent

<Energia > Energia solar>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aigua calenta corrent, n f
  • ca  aigua calenta sanitària, n f
  • ca  ACC, n f sigla
  • ca  ACS, n f sigla
  • es  agua caliente doméstica, n f
  • es  agua caliente sanitaria, n f
  • es  ACD, n f sigla
  • es  ACS, n f sigla
  • fr  eau chaude domestique, n f
  • fr  eau chaude sanitaire, n f
  • fr  ECD, n f sigla
  • fr  ECS, n f sigla
  • en  domestic hot water, n
  • en  hot domestic water, n
  • en  DHW, n sigla

<Energia > Energia solar>

Definición
Aigua calenta utilitzada per a finalitats domèstiques, higièniques o industrials.

Nota

  • L'aigua calenta corrent és una de les aplicacions més habituals de l'energia solar, ja que la temperatura d'ús s'assoleix fàcilment per mitjà de captadors solars.
alopècia de pinta calenta alopècia de pinta calenta

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alopècia de pinta calenta, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definición
Alopècia observada en dones negres que s'estiren els cabells amb pintes de ferro calentes i petrolat, materials que produeixen una lesió tèrmica dels fol·licles pilosos que pot ésser irreversible. Apareix característicament a la coroneta i s'estén perifèricament.
anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos calents anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos calents

<Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anèmia hemolítica autoimmunitària per anticossos calents, n f

<Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Definición
Anèmia hemolítica autoimmunitària caracteritzada per la presència d'autoanticossos generalment del tipus immunoglobulina G i, menys sovint, immunoglobulina M o A, que actuen a la temperatura normal de l'organisme.

Nota

  • L'indret on es produeix l'hemòlisi és principalment esplènic. Pot ésser idiopàtica o secundària a hemopaties (leucèmia limfàtica crònica, limfoma, limfoadenopatia angioimmunoblàstica), tumors sòlids (adenocarcinoma gastrointestinal, seminoma, sarcoma de Kaposi, càncer de pulmó, adenocarcinoma renal, tumor ovàric) i lupus eritematós sistèmic.
ansa calenta ansa calenta

<Cirurgia > Cirurgia oncològica>, <Material mèdic i ortopèdic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ansa calenta, n f
  • ca  nansa calenta, n f
  • ca  ansa galvanocàustica, n f sin. compl.
  • ca  nansa galvanocàustica, n f sin. compl.

<Cirurgia > Cirurgia oncològica>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definición
Nansa metàl·lica escalfada amb corrent galvànic que hom empra en l'acte quirúrgic per a coagular i extirpar, simultàniament, formacions tumorals.