Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca camí riberenc, n m
es camino ribereño
en riverside path

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definición

Camí que segueix la vorera d'un corrent fluvial.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca camí rural, n m
es camino rural
fr chemin rural
en path
en track

<Construcció > Urbanisme>

Definición

Camí públic d'interès local que depèn administrativament d'un municipi.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca camí rural, n m
es camino rural

Definición

Via pavimentada, o de terra, de circulació permanent, construïda per a la millora de les infraestructures agrícoles, ramaderes i forestals, que serveix per a unir infraestructures agrícoles, ramaderes i forestals, per a unir localitats o per a accedir a cases o nuclis de població situats en zones rurals.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Podríem dir que a Barcelona gairebé no queda cap camí rural, si tenim en compte la superfície total del municipi.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca camí veïnal, n m
es camino vecinal

Definición

Camí construït i conservat pel municipi.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Els camins veïnals fan possible la mobilitat quan els desplaçaments són obligats per raó de residència, feina i accés a equipaments sanitaris, educatius, comercials o administratius situats als nuclis urbans.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

ca camí veïnal, n m
es camino vecinal
fr chemin vicinal
en byroad
en byway
en subsidiary road

<Trànsit > Via > Tipologia>

Definición

Camí a càrrec d'un municipi.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca camí virtual, n m
ca VP, n m sigla
es camino virtual
es VP sigla
en virtual path
en VP sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definición

Connexió entre dos terminals d'una xarxa de ^commutació de paquets^, sense que hi hagi cap circuit físic definit entre l'un i l'altre i, generalment, agrupant diversos circuits virtuals.

Nota

La sigla VP correspon a la denominació anglesa virtual path.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca candelera, n f
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca salvió, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca blenera, n f alt. sin.
ca blens de frare, n m pl alt. sin.
ca cerruda, n f alt. sin.
ca clavellet de pastor, n m alt. sin.
ca clavellinera de pastor, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cua de gat, n f alt. sin.
ca gresolera de camí, n f alt. sin.
ca gresolera groga, n f alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de la inflamació, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca herbeta blanqueta, n f alt. sin.
ca matablat, n m alt. sin.
ca orella de conill, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca sàlvia borda, n f alt. sin.
ca sàlvia de bosc, n f alt. sin.
ca sàlvia groga, n f alt. sin.
ca salvió blener, n m alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca canelera, n f var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gat blanc, n m var. ling.
ca rabo de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat mascle, n m var. ling.
ca rabo de llop, n m var. ling.
nc Phlomis lychnitis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca circuit eulerià, n m
ca camí eulerià, n m sin. compl.
es camino euleriano
es circuito euleriano
fr cycle eulérien
fr graphe eulérien
en Eulerian path
en Eulerian trail

<Matemàtiques / Informàtica>

Definición

Circuit que recorre tots els vèrtexs d'un graf passant una sola vegada per cadascuna de les arestes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca coeficient de camí, n m
es coeficiente de camino
es coeficiente de sendero
fr coefficient de cheminement
fr coefficient de dépendance
fr coefficient de piste
it coefficiente di connessione
it coefficiente di percorso
pt coeficiente de caminho
pt coeficiente de percurso
pt coeficiente de trajetória
en path coefficient

Definición

Coeficient que, en l'equació estructural d'una anàlisi de camins, mesura la influència directa d'una variable exògena sobre una variable endògena.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "cami��" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición