Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "campaneig" dentro de todas las áreas temáticas

0 CRITERI campaments o campament? 0 CRITERI campaments o campament?

<Ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI campaments o campament?
  • es  campamento, n m
  • fr  camp, n m
  • en  camp, n

<Ciències socials > Educació>

Definición
Tant campaments com campament (noms masculins, en el primer cas amb un plural lexicalitzat) es consideren formes adequades, encara que l'ús tendeix a especialitzar-les amb significats diferents:

- Uns campaments són, sobretot, una activitat lúdica i educativa per a nens i joves, sovint en tendes de campanya com a allotjament, que consisteix a conviure a l'aire lliure durant uns quants dies, amb l'objectiu de fomentar la responsabilitat personal, el tracte amb els companys i el contacte amb la natura.
. Per a aquest significat també és possible la forma singular campament, tot i que és menys freqüent.
. L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.

- Un campament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és, sobretot, l'espai on es porta a terme aquesta activitat, sovint un conjunt de tendes de campanya.
. Per a aquest significat també és possible la forma lexicalitzada en plural campaments, tot i que és menys freqüent.
. L'equivalent castellà és campamento; el francès, camp, i l'anglès, camp.

Nota

  • 1. Podeu consultar la fitxa completa de campament al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: campaments, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/07/29/termedelasetmana-campaments//).
  • 2. Per a ampliar la informació sobre els plurals lexicalitzats, podeu consultar les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (4): Plurals lexicalitzats (identificació) i CRITERI Categoria lèxica nom (5): Plurals lexicalitzats (tractament).
úvula úvula

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úvula, n f
  • ca  campaneta, n f sin. compl.
  • ca  galet, n m sin. compl.
  • ca  gargamelló, n m sin. compl.
  • ca  plectre, n m sin. compl.
  • es  úvula
  • fr  luette
  • fr  uvule
  • en  uvula

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Definición
Nom donat a diverses estructures semblants a un gra de raïm, a un penjoll. Emprat sense adjectiu fa referència a l'úvula palatina.

Nota

  • La denominació úvula prové del llatí uvula, diminutiu de uva 'raïm'.
  • La denominació galet s'usava antigament.
  • La denominació plectre prové del grec plêktron 'qualsevol objecte per a donar cops'.
úvula palatina úvula palatina

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  úvula palatina, n f
  • ca  campaneta, n f sin. compl.
  • ca  estafili, n m sin. compl.
  • ca  gargamelló, n m sin. compl.
  • ca  paladar pèndul, n m sin. compl.
  • ca  úvula, n f sin. compl.
  • es  estafilión
  • en  staphylion

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Definición
Prolongació vertical de forma cilíndrica o cònica, que es desprèn de la part mediana de la vora posterior del vel del paladar; és formada pel múscul palatoestafilí, teixit connectiu i membrana mucosa.

Nota

  • La denominació úvula prové del llatí uvula, diminutiu de uva 'raïm'.
  • La denominació estafili es considera obsoleta.
abútilon abútilon

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abútilon, n m
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  soja borda, n f alt. sin.
  • nc  Abutilon theophrasti Medik.
  • nc  Abutilon avicennae Gaertn. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abútilon, n m
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  soja borda, n f alt. sin.
  • nc  Abutilon theophrasti Medik.
  • nc  Abutilon avicennae Gaertn. var. ling.

<Botànica > malvàcies>

acompanyant | acompanyanta acompanyant | acompanyanta

<Equipament de la llar > Ocupacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acompanyant | acompanyanta, n m, f
  • ca  dama de companyia, n f sin. compl.
  • ca  senyora de companyia, n f sin. compl.
  • es  acompañante
  • es  ama de compañía [f]
  • es  dama de compañía [f]
  • es  señora de compañía [f]
  • fr  accompagnant
  • fr  demoiselle de compagnie [f]
  • fr  monsieur de compagnie [m] | dame de compagnie [f]
  • en  companion
  • en  lady-companion [f]

<Equipament de la llar > Ocupacions>

Definición
Persona que presta diversos serveis personals i acompanya la persona per a la qual treballa en les seves visites i desplaçaments, o participa amb aquesta en diverses activitats.
agulletes de font agulletes de font

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

agulletes de font agulletes de font

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

allassa de primavera allassa de primavera

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  allassa de primavera, n f
  • es  campanilla de primavera
  • fr  nivéole printanière
  • it  campanella de primavera
  • en  spring snowflake
  • de  Märzenbecher
  • de  Märzglöckchen
  • nc  Leucojum vernum L.

<Botànica>

Definición
Planta vivaç de la família de les amaril·lidàcies, de bulb gros, fulles linears i una gran flor blanca que surt d'una espata membranosa, generalment solitària, pèndula i olorosa, amb els tèpals amplament ovats terminats bruscament en una punta verda, que apareix a l'inici de la primavera a les zones humides de l'estatge montà.
animal de companyia animal de companyia

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de companyia, n m
  • es  animal de compañía
  • fr  animal de compagnie
  • en  pet

<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>

Definición
Animal domèstic que es té a casa perquè acompanyi les persones que hi viuen amb la seva presència i la seva actitud.