Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "caos" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card calapeter, n m
- ca card calapoter, n m var. ling.
- nc Tyrimnus leucographus (L.) Cass.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card calapeter, n m
- ca card calapoter, n m var. ling.
- nc Tyrimnus leucographus (L.) Cass.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardigassa, n f
- ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
- ca calcida, n f alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca caps de lloba, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassa vera, n f alt. sin.
- ca carsos, n m pl alt. sin.
- ca espitllera, n f alt. sin.
- ca lloba, n f alt. sin.
- nc Cirsium eriophorum (L.) Scop.
- nc Cirsium ferox auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardigassa, n f
- ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
- ca calcida, n f alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca caps de lloba, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassa vera, n f alt. sin.
- ca carsos, n m pl alt. sin.
- ca espitllera, n f alt. sin.
- ca lloba, n f alt. sin.
- nc Cirsium eriophorum (L.) Scop.
- nc Cirsium ferox auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca de Sant Joan, n f
- ca cotonet de mar, n m alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de Bona, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de renegat, n f alt. sin.
- ca herba de ronya, n f alt. sin.
- ca herba de Trucadors, n f alt. sin.
- ca herba del renegat, n f alt. sin.
- ca perlerina de mar, n f alt. sin.
- ca perlina, n f alt. sin.
- ca perlina blanca, n f alt. sin.
- ca perlina marina, n f alt. sin.
- nc Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
- nc Diotis candidissima Desf. var. ling.
- nc Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca de Sant Joan, n f
- ca cotonet de mar, n m alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de Bona, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de renegat, n f alt. sin.
- ca herba de ronya, n f alt. sin.
- ca herba de Trucadors, n f alt. sin.
- ca herba del renegat, n f alt. sin.
- ca perlerina de mar, n f alt. sin.
- ca perlina, n f alt. sin.
- ca perlina blanca, n f alt. sin.
- ca perlina marina, n f alt. sin.
- nc Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
- nc Diotis candidissima Desf. var. ling.
- nc Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carxofera, n f
- ca carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
- ca carxofer, n m sin. compl.
- ca escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
- ca escarxofera, n f sin. compl.
- ca card de senyora, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardolera, n f alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera cultivada, n f alt. sin.
- ca carxoferes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes, n f pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofer, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca alcarxofera, n f var. ling.
- ca cars, n m pl var. ling.
- nc Cynara scolymus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carxofera, n f
- ca carxofa (inflorescència), n f sin. compl.
- ca carxofer, n m sin. compl.
- ca escarxofa (inflorescència), n f sin. compl.
- ca escarxofera, n f sin. compl.
- ca card de senyora, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardolera, n f alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera cultivada, n f alt. sin.
- ca carxoferes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes, n f pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofer, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca alcarxofera, n f var. ling.
- ca cars, n m pl var. ling.
- nc Cynara scolymus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Al País Valencià s'anomena penquera mentre no es produeix la floració (quan encara no fa la carxofa). Durant aquest temps, se n'obté la penca, tija o fulla pelada d'ús culinari. Les penques també s'obtenen de Cynara cardunculus.