Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "caos" dentro de todas las áreas temáticas

case mix [en] case mix [en]

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  case mix [en], n m
  • es  case-mix
  • es  casuística
  • es  mezcla de casos
  • fr  case-mix
  • en  case mix

<Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública>

Definición
Casuística de pacients atesos en un determinat centre assistencial.
Casos Casos

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Casos, n m pl

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definición
Col·lecció privada de dret consuetudinari feudal català de mitjan segle XIII atribuïda al jurista Pere Albert.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Aquest recull de costums és format per nou capítols o apartats, sense rubricar, amb l'encapçalament següent: Los casos en les quals lo senyor no és tengut segons les Usatges de Barcelona e observància de Cathalunya, retre la po[te]stat presa de castell, ne emparament de feu a son castlà o vassall (abreujadament, Casos). És un text d'usos judicials que la tradició manuscrita situa juntament amb els quaranta-tres capítols de les Costumes generals de Cathalunya, que es van unificar amb el text anterior sota el títol de Commemoracions de Pere Albert, per tal com la fixació s'atribueix a aquest jurista barceloní.
    Els Casos sintetitzen o abreugen amb exemples concrets el que exposen les Costumes generals, especialment en els capítols de l'1 al 20, corresponents al nucli originari de la col·lecció i dedicats a les relacions jurídiques entre el senyor i el vassall emanades de la tinença del castell o feu; la finalitat dels Casos podria ser facilitar el coneixement de les Costumes generals i la pràctica judicial en la cúria. La denominació de Casos per a aquesta col·lecció jurisdiccional consuetudinària reflecteix la influència a Catalunya de l'escola de glossadors de Bolonya, en la qual es formà el seu suposat redactor, Pere Albert. El cas era un determinat gènere o tipus literari del ius commune que exposava el supòsit de fet i la solució de la llei estudiada o glossada amb la finalitat pràctica de comprendre-la millor. La presència de catalans a l'escola jurídica bolonyesa ja era intensa al segle XIII, i ells van ser els veritables protagonistes de la recepció romanocanonicofeudal al Principat.
    La suposada dependència temàtica dels Casos respecte de les Costumes generals i el fet que ambdues col·leccions formessin posteriorment una unitat, les Commemoracions de Pere Albert, no van impedir que la redacció dels Casos aparegués com una obra independent i que es difonguessin inicialment de manera autònoma.
    Amb un estil directe i imperatiu, els Casos estableixen un seguit de normes sobre exemples relatius a la mala conducta del vassall respecte del seu senyor; per mitjà de la casuística, enumeren les motivacions que justifiquen l'embargament o la recuperació del feu donat pel senyor a causa de l'incompliment dels deures del vassall i de la ruptura de la fidelitat deguda al primer. En conjunt, els Casos manifesten, com les Costumes generals, una estructura piramidal feudal de la qual es desprèn la figura del príncep com a màxim representant i vertebrador juridicopúblic del Principat. En ordenar les relacions feudovassallàtiques, el redactor va afavorir un poder unitari fort presidit pel príncep, d'acord amb la tendència del dret feudal comú europeu.
    Els Casos, escrits en llatí, ben aviat es van traduir al català, i ambdues versions van tenir una gran difusió i acceptació com a dret general de la terra i es van integrar, juntament amb les Costumes generals, en les Commemoracions. Les Commemoracions van ser formalment oficialitzades com a dret general en les Corts de Montsó de 1469-1470, sota el regnat de Joan II de Catalunya-Aragó, tot i que, possiblement, aquest reconeixement s'havia produït molt abans. La primera recopilació catalana de 1495 ja incorporava les Commemoracions al final dels deu llibres. De la mateixa manera, aquests textos feudals privats es van incloure en les recopilacions posteriors (la privada del 1495 i les oficials de 1588-1589 i 1704), en la primera part o volum, en la qual es recollia el dret regi pactat.
  • V. t.: Albert, Pere n m
  • V. t.: Commemoracions de Pere Albert n f pl
  • V. t.: Costums generals de Catalunya n m pl
CEOS CEOS

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  CEOS, n m
  • ca  Committee on Earth Observation Satellites, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definición
Acrònim de Committee on Earth Observation Satellites, 'Comitè de Satèl·lits d'Observació de la Terra'.

Organització creada l'any 1984 per a coordinar les observacions satel·litàries civils de la Terra.

Està formada per 28 agències espacials i 20 organitzacions nacionals i internacionals. De les seves publicacions destaca el CEOS Earth Observation Handbook.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  CEOS, n m
  • ca  Committee on Earth Observation Satellites, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definición
Acrònim de Committee on Earth Observation Satellites, 'Comitè de Satèl·lits d'Observació de la Terra'.

Organització creada l'any 1984 per a coordinar les observacions satel·litàries civils de la Terra.

Està formada per 28 agències espacials i 20 organitzacions nacionals i internacionals. De les seves publicacions destaca el CEOS Earth Observation Handbook.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
CEOS CEOS

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  CEOS, n m
  • ca  Committee on Earth Observation Satellites, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definición
Acrònim de Committee on Earth Observation Satellites, 'Comitè de Satèl·lits d'Observació de la Terra'.

Organització creada l'any 1984 per a coordinar les observacions satel·litàries civils de la Terra.

Està formada per 28 agències espacials i 20 organitzacions nacionals i internacionals. De les seves publicacions destaca el CEOS Earth Observation Handbook.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
CEOS Earth Observation Handbook CEOS Earth Observation Handbook

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  CEOS Earth Observation Handbook, n m

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definición
Manual publicat pel CEOS que conté informació actualitzada sobre plataformes, programes espacials i sensors, que es revisa aproximadament cada 3 anys.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
CEOS Earth Observation Handbook CEOS Earth Observation Handbook

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  CEOS Earth Observation Handbook, n m

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definición
Manual publicat pel CEOS que conté informació actualitzada sobre plataformes, programes espacials i sensors, que es revisa aproximadament cada 3 anys.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
CEOS Earth Observation Handbook CEOS Earth Observation Handbook

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  CEOS Earth Observation Handbook, n m

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres>

Definición
Manual publicat pel CEOS que conté informació actualitzada sobre plataformes, programes espacials i sensors, que es revisa aproximadament cada 3 anys.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
clos clos

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  clos, n m
  • ca  cru, n m sin. compl.
  • ca  rodal, n m sin. compl.
  • es  bodega
  • es  explotación vinícola
  • es  hacienda
  • es  mancha
  • es  pago
  • es  rodal
  • fr  château
  • fr  clos
  • fr  cru
  • fr  domaine
  • fr  endroit
  • en  château
  • en  clos
  • en  patch

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definición
Possessió especialitzada en el cultiu de vinya i en l'elaboració de vi, definida per unes característiques pròpies -ubicació, sòl, etc.-, amb arrels històriques i amb un renom reconegut comercialment, en què hi ha un celler i la casa pairal i que sol donar nom a la collita que s'hi fa.

Nota

  • En francès el clos fa més aviat referència a l'extensió de terra i el château al conjunt d'edificis (casa pairal i cellers), per bé que a la pràctica són intercanviables en molts contextos.
clos | closa clos | closa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  clos | closa, n m, f
  • es  cerrado

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definición
Cap de bestiar de més de quatre anys que ha completat la muda de la dentició i ja té les dents definitives.