Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "carxofa" dentro de todas las áreas temáticas

al·lèrgia a la carxofa al·lèrgia a la carxofa

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la carxofa, n f
  • ca  al·lèrgia a l'escarxofa, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al fruit de la carxofera (Cynara scolymus), n f sin. compl.
  • es  alergia a alcachofa (Cynara scolymus), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 87951000135104
barrinador de la carxofa barrinador de la carxofa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barrinador de la carxofa, n m
  • ca  riquer de la carxofa, n m sin. compl.
  • ca  trepant de la carxofa, n m sin. compl.
  • es  taladro de la alcachofa
  • fr  noctuelle de l'artichaut

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Lepidòpter, Gortyna (Hydroecia) xanthenes, les erugues del qual penetren pel nervi central de la fulla o de la carxofera per la tija.
barrinador de la carxofa barrinador de la carxofa

<Zoologia > Insectes>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barrinador de la carxofa, n m

<Zoologia > Insectes>

barriol barriol

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barriol, n m
  • ca  escarabat de la carxofa, n m sin. compl.
  • es  altica de la alcachofa
  • fr  altise de l'artichaut
  • en  leaf beetle

<Agricultura > Fitopatologia>

Definición
Coleòpter, Sphaeroderma rubidum, que ataca la carxofa.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bracera bracera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card burral card burral

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card burral, n m
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  card marià, n m sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  angelets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  animetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  borriols (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  card calapatós, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de burro, n m alt. sin.
  • ca  card de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card de Santa Maria, n m alt. sin.
  • ca  card gros, n m alt. sin.
  • ca  card tacat, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardots, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  escardot gros, n m alt. sin.
  • ca  espinot, n m alt. sin.
  • ca  molinets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  pinta-raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  auelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  auelos (papus), n m pl var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo borriquero, n m var. ling.
  • ca  cardo de rostoll, n m var. ling.
  • ca  praó, n f var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  uelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  uelos (papus), n m pl var. ling.
  • nc  Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card burral card burral

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card burral, n m
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  card marià, n m sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  angelets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  animetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  borriols (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  card calapatós, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de burro, n m alt. sin.
  • ca  card de formatjar, n m alt. sin.
  • ca  card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  card de Maria, n m alt. sin.
  • ca  card de Santa Maria, n m alt. sin.
  • ca  card gros, n m alt. sin.
  • ca  card tacat, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardots, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
  • ca  escardot gros, n m alt. sin.
  • ca  espinot, n m alt. sin.
  • ca  molinets (papus), n m pl alt. sin.
  • ca  pinta-raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  presó, n f alt. sin.
  • ca  auelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  auelos (papus), n m pl var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo borriquero, n m var. ling.
  • ca  cardo de rostoll, n m var. ling.
  • ca  praó, n f var. ling.
  • ca  presor, n f var. ling.
  • ca  uelets (papus), n m pl var. ling.
  • ca  uelos (papus), n m pl var. ling.
  • nc  Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card marià card marià

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  card marià, n m
  • ca  card burral, n m sin. compl.
  • ca  card calapatós, n m sin. compl.
  • ca  card clapat, n m sin. compl.
  • ca  card gallofer, n m sin. compl.
  • ca  card lleter, n m sin. compl.
  • ca  cardassa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  carxofa de burro, n m sin. compl.
  • ca  carxofera de burro, n f sin. compl.
  • ca  escardot, n m sin. compl.
  • ca  escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
  • ca  escardot gros, n m sin. compl.
  • ca  espinot, n m sin. compl.
  • nc  Silybum marianum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.
cardassa blanca cardassa blanca

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardassa blanca, n f
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card blanc, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de burro, n f alt. sin.
  • ca  escardassa, n f alt. sin.
  • ca  escardassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  escardasses blanques, n f pl alt. sin.
  • nc  Onopordum acaulon L.
  • nc  Onopordum acaule auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>