Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "catafurna" dentro de todas las áreas temáticas

Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

<Dret públic>, <Institució>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, n f
  • es  Academia de Jurisprudencia y Legislación de Cataluña

<Dret públic>, <Institució>

Definición
Corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, fundada el 1840 per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i restaurada el 1954, que té per finalitat l'estudi i la investigació del dret, la col·laboració en la reforma de la legislació i el foment de la cultura jurídica.

Nota

  • L'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya té per objectius l'estudi i el debat doctrinal; la col·laboració en els treballs científics d'altres institucions; l'anàlisi de les disposicions legals per a orientar-ne l'aplicació i formular propostes de reforma; l'elaboració d'informes i dictàmens; l'organització de congressos i de conferències, i la publicació de treballs. La integren trenta-sis acadèmics numeraris, els acadèmics d'honor i els acadèmics corresponents. Els primers reben el tractament de il·lustríssim senyor i usen com a distintiu la medalla acadèmica. L'Acadèmia és regida i representada per la Junta de Govern, que és composta pel president, el vicepresident, el censor, el tresorer, el secretari i el vicesecretari.
    Fou fundada el 6 de juny de 1840 en el marc de recuperació de la consciència nacional, de ressorgiment cultural i científic i de la febre legislativa fruit de les revolucions burgeses. Tanmateix, té els antecedents en l'Academia de Jurisprudencia Theórico-práctica, establerta el 1777 per Carles III, a petició dels advocats barcelonins Francesc Estalella, Miquel Solà, Vicenç Domènec i Joan Salvat, els quals, un cop desaparegut l'antic col·legi d'advocats de tradició medieval amb el Decret de Nova Planta, emprengueren aquesta acció col·lectiva per aprofundir en el coneixement del dret. Tanmateix, aquesta primera Acadèmia perdurà només fins a la Guerra del Francès. El 1833 es fundà el Col·legi d'Advocats de Barcelona i una comissió impulsà la instauració de l'Acadèmia, sorgida com a resposta a la voluntat que els juristes de la ciutat tinguessin un espai des del qual influir en l'empresa legislativa liberal aleshores tot just estrenada. I el maig del 1840 s'elegí la primera Junta de Govern, presidida per Ramon Roig i Rey, canonge de la Catedral i rector de la Universitat de Barcelona.
    Davant el cos viu i actiu del Col·legi, que recollia les aspiracions professionals dels advocats, la vida de l'Acadèmia seguí una evolució desigual. Després d'uns primers anys d'una certa estagnació, anà consolidant-se i entrà en plena vigoria vers el 1860, en el moment de revifalla social i cultural de la ciutat. Sota la influència de l'escola jurídica de Savigny, l'Acadèmia inicià aleshores també la seva lluita més transcendent sobre la codificació, a més de tractar molts altres temes en l'àrea del dret civil, processal i administratiu.
    En l'estudi del Projecte de Codi civil espanyol, desplegà un paper destacat com a centre d'anàlisi, de crítica i de debat, des de la dècada dels seixanta fins a la promulgació de la segona edició del Codi civil del 1889, i encara després, en la redacció dels apèndixs. Coincidint amb el final d'una intensa etapa codificadora, el 1893 es dictaren uns nous estatuts, amb l'objectiu de revitalitzar la institució, i dos anys després, el 1895, aparegué la Revista Jurídica de Catalunya, nascuda com a òrgan oficial d'expressió tant del Col·legi d'Advocats com de l'Acadèmia. Amb aquestes transformacions, que coincidien amb l'inici del tercer i darrer mandat de Manuel Duran i Bas, amb el final d'una intensa etapa codificadora i amb el que es conceptua com a època de traspàs del positivisme al modernisme, l'Acadèmia entrà en una nova fase de ressorgiment, que perdurà fins al 1936. Tot i continuar en la línia d'una institució oberta i no de numerus clausus, pretenia esdevenir una corporació més elitista i d'alt nivell, d'acord amb els corrents nous del segle XX que inspiraven aquestes institucions. A partir del 1924, les activitats acadèmiques minvaren a causa de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que ocasionà greus enfrontaments amb el Col·legi d'Advocats, i durant un període de més de quatre anys (1926-1930) l'Acadèmia quedà en una situació anòmala, no jurídicament abolida, però sí clausurada, és a dir, suspesa.
    Els canvis polítics i socials obrats al país amb l'adveniment de la Segona República necessàriament van tenir conseqüències en la vida corporativa de l'entitat que, durant aquest breu període, s'anomenà Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Amb el règim autonòmic, la corporació esdevingué un instrument útil per als nous serveis que l'aplicació de l'autonomia podia reclamar, com també un instrument creador de noves formes de dret demanades tant per l'Administració com per la societat. Aleshores, l'Acadèmia tingué una intervenció notable en temes cabdals, com ara l'estatut universitari de Catalunya o el mateix Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932. Són remarcables l'organització i l'edició dels cicles de conferències sobre aquest darrer tema i també sobre les varietats comarcals del dret civil català. Igualment, durant els anys 1934-1935 edità la revista mensual Legislació i Jurisprudència de Catalunya, destinada a publicar les disposicions de la Generalitat, les resolucions del Tribunal de Cassació de Catalunya i la jurisprudència social derivada del Consell de Treball. Tanmateix, l'aportació més transcendent fou l'organització del Primer Congrés Jurídic Català, celebrat el maig del 1936, que tingué per finalitat bàsica fixar l'abast de l'autonomia legislativa del país i orientar sobre la reforma del dret civil català.
    Tot just acabada la Guerra Civil espanyola, el 1939, l'Acadèmia fou suprimida i el seu restabliment no es produí fins al 6 d'abril de 1954, gràcies sobretot als esforços de Francesc d'Assís Condomines i Valls, degà del Col·legi d'Advocats, i de Carles Trias i Bertran. La nova corporació restaurada, que recollia el llegat espiritual de l'antiga Acadèmia, mantenia els seus objectius tradicionals d'investigació i d'estudi del dret i de col·laboració en la tasca legislativa de l'Estat. Però naixia com una entitat de numerus clausus, amb trenta acadèmics numeraris, que havien de ser llicenciats o doctors en dret i haver-se destacat en el camp de la investigació, l'estudi o la pràctica jurídica. El càrrec de president recaigué en Antoni Borrell i Soler, un dels juristes aleshores de més prestigi. En els primers vint-i-cinc anys de l'Acadèmia restaurada, i fins als canvis substancials que representà la implantació del nou règim democràtic de l'Estat espanyol, l'Acadèmia desplegà una activitat notable. I ho feu sota la presidència de figures destacades del món jurídic català: des d'Antoni Borrell i Soler (1954-1955), fins al mateix Francesc d'Assís Condomines i Valls (1969-1977), passant per personatges tan significatius com Joan Ventosa i Calvell (1955-1959), Josep M. Trias de Bes i Giró (1959-1965) i Ramon M. Roca i Sastre (1965-1969). Durant aquest període, l'Acadèmia esdevingué una corporació de dret públic (1966), recuperà la denominació de Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1975) i augmentà de trenta a trenta-sis el nombre dels seus acadèmics numeraris (1976). Com a activitats més rellevants, més enllà del tractament de nombrosos temes, cal remarcar: la contribució decisiva en la Compilació del dret civil de Catalunya, aprovada per les Corts el 1960; la col·laboració en les tasques de preparació i de promulgació de la Constitució espanyola del 1978 i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de l'any següent, i l'organització del Segon Congrés Jurídic Català, celebrat els mesos d'octubre i novembre del 1971, amb la finalitat d'analitzar l'aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya i de difondre'n el contingut.
    En els darrers decennis, l'Acadèmia ha continuat desplegant amb vigoria l'activitat que li és pròpia, d'acord amb els objectius que es recullen en els estatuts vigents del 1988. Els darrers presidents que han dirigit aquesta institució acadèmica han estat també personatges rellevants del món jurídic català: Miquel Casals i Colldecarrera (1977-1984), Josep Joan Pintó i Ruiz (1984-1988), Lluís Figa i Faura (1988-1992), Josep-Delfí Guàrdia i Canela (1992-2000 i des del 2008) i Robert Follia i Camps (2000-2008). Entre les activitats dutes a terme i els temes tractats durant aquest últim període, cal destacar la col·laboració en la tasca legislativa de la Generalitat en matèria de dret civil, sobretot en la reforma de la Llei de successió intestada i la de les llegítimes, la reforma del Reglament hipotecari, el Projecte de llei orgànica del poder judicial, el Codi de família de Catalunya o el Codi de dret patrimonial, sempre en la línia clara i decidida de defensa del dret català. Per aquesta tasca meritòria li fou concedida el 1996 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El fons documental de l'Acadèmia es troba ubicat a la mateixa seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona. L'any 2000 l'Acadèmia edità un llibre que recull la seva història i, des del 2007, publica una revista titulada Annals de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Administració de la Generalitat de Catalunya Administració de la Generalitat de Catalunya

<Dret > Dret administratiu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  Administració de la Generalitat de Catalunya, n f
  • es  Administración de la Generalidad de Cataluña, n f

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definición
Administració autonòmica que exerceix les funcions executives que li atribueix l'Estatut d'autonomia en l'àmbit territorial de Catalunya.
Administració de la Generalitat de Catalunya Administració de la Generalitat de Catalunya

<Dret públic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Administració de la Generalitat de Catalunya, n f
  • es  administración de la Generalidad de Cataluña

<Dret públic>

Definición
Administració del Govern de Catalunya que exerceix en territori català les competències que té atribuïdes.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La normativa que regula l'Administració de la Generalitat de Catalunya està formada per la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, el president i el Consell Executiu; la Llei 13/1989, del 14 del desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, i la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, com també pel Decret 200/2010, del 25 de desembre.
    L'Administració de la Generalitat està composta per un president; si escau, un primer conseller, i diversos departaments al capdavant dels quals hi ha un conseller (actualment, de Presidència, Governació, Economia, Ensenyament, Salut, Interior, Territori, Cultura, Agricultura, Benestar, Empresa i Justícia). El Decret 280/1986, del 9 de setembre, regula les delegacions territorials de la Generalitat. Cat destacar també la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, i el Decret 146/2007, del 3 de juliol, pel qual es crea la Comissió de Coordinació Corporativa.
    Com a administració institucional dependent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la Llei 4/1985, del 29 de març, a més dels decrets legislatius 9/1994, del 13 de juliol, i 2/2002, del 24 de desembre, i la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa, i la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres, existeix el Registre del Sector Públic de Catalunya, on figuren les entitats que l'integren i el règim de funcionament. Com a òrgans consultius, hi ha el Consell de Garanties Estatutàries i la Comissió Jurídica Assessora (Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatuàries, i Llei 5/2005, del 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, i el Decret 69/2006, de l'11 d'abril). Correspon al primer dictaminar preceptivament en matèria d'adequació a la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de les disposicions legislatives i reglamentàries locals, després de plantejar processos d'inconstitucionalitat o conflictes de competències.
    D'altra banda, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. El Consell Audiovisual de Catalunya, finalment, és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada i actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions, per bé que una llei del Parlament ha d'establir els criteris d'elecció dels membres i els àmbits específics d'actuació. Dependents del Parlament, desenvolupen llur funció el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.
    El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya i les lleis. Està compost pel president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. Els actes, disposicions generals i normes que emanen del Govern o de l'Administració de la Generalitat han de ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El president o presidenta pot nomenar i separar per decret un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de retre compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern i té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. El Decret 118/2013, del 26 de febrer, de reestructuració del Departament de la Presidència, atorga a aquesta conselleria la Secretaria del Govern.
    L'Administració de la Generalitat és l'organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per l'Estatut d'autonomia de Catalunya a la Generalitat. Té la condició d'administració ordinària d'acord amb el que estableixen l'Estatut d'autonomia de Catalunya i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l'Administració local. Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret, d'acord amb els principis de coordinació i transversalitat, d'integració de les polítiques públiques, de transparència i de desconcentració i descentralització territorial.
    El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d'assistir a les reunions del Ple del Parlament i de les comissions parlamentàries i prendre la paraula. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l'exercici de les seves funcions. També pot requerir-ne la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
    El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de manera solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l'eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
    L'article 75 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya disposa que posen fi a la via administrativa les resolucions del Govern de la Generalitat i el seu president o presidenta, com també del conseller primer o consellera primera i els consellers, i, en matèria de personal, dels secretaris generals i els directors generals.
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 5a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, n f
  • ca  AQU Catalunya, n f
  • es  Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Cataluña, n f
  • es  AQU Catalunya, n f
  • en  AQU Catalunya, n
  • en  Catalan University Quality Assurance Agency, n

<Gestió universitària > Departaments, serveis i altres institucions / Departments, services and other institutions>

baguet amb fuet baguet amb fuet

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  baguet amb fuet
  • es  baguette con fuet
  • fr  sandwich de baguette au fuet (saucisse fine de porc assaisonnée typique de la Catalogne)
  • it  baguette imbottita con fuet (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
  • en  fuet baguette (Catalan dry cured pork sausage)
  • de  Baguette mit Fuet (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

braç carregador de bales braç carregador de bales

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  braç carregador de bales, n m
  • es  brazo cargador de catapulta
  • es  brazo cargador de pacas
  • fr  catapulte
  • fr  chargeur de balles à balancier
  • it  caricaballe a catapulta
  • en  bale catapult
  • de  Ballenschleuder
  • de  Ballenwerfer

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Braç telescòpic regulable que de manera automatitzada eleva les bales fins a l'alçada del remolc.
Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya

<Documentació jurídica>, <Dret públic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, n m
  • ca  BOPC, n m sigla

<Documentació jurídica>, <Dret públic>

Definición
Publicació periòdica del Parlament de Catalunya que recull tots els documents parlamentaris que entren a la cambra o n'emanen.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • En el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya es pot seguir la tramitació d'una proposta i les modificacions posteriors, fins que s'esdevé la resolució definitiva.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cagamuja, n f
  • ca  catapúcia de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cuca, n f alt. sin.
  • ca  herba del frare, n f alt. sin.
  • ca  herba ratera, n f alt. sin.
  • ca  herba sopera, n f alt. sin.
  • ca  herba talpera, n f alt. sin.
  • ca  herba vomitòria, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  cagamoix, n m var. ling.
  • ca  cagamoixa, n f var. ling.
  • ca  cagamuix, n m var. ling.
  • ca  cagamuixa, n f var. ling.
  • ca  cagamutja, n f var. ling.
  • ca  cagamutxo, n m var. ling.
  • ca  cataprúcia, n f var. ling.
  • ca  cataprusa, n f var. ling.
  • ca  catapussia, n f var. ling.
  • ca  lletatresa, n f var. ling.
  • ca  lletreresa, n f var. ling.
  • ca  tàrtago, n m var. ling.
  • nc  Euphorbia lathyris L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • El nom catapúcia és un llatinisme de CATAPUCIA, que en evolució popular ha donat cagamuja, amb nombroses variants (cf. DCVB-E s. v. cagamuja).
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f sin. compl.
  • ca  massota, n f sin. compl.
  • ca  assa dolça, n f alt. sin.
  • ca  canya, n f alt. sin.
  • ca  fenollassa, n f alt. sin.
  • ca  fèrula, n f alt. sin.
  • ca  làser, n m alt. sin.
  • ca  canya fèl·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafel, n f var. ling.
  • ca  canyafèlere, n f var. ling.
  • ca  canyafel·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafèl·lera, n f var. ling.
  • ca  canyafenu, n f var. ling.
  • ca  canyafèrlera, n f var. ling.
  • ca  canyaferna, n f var. ling.
  • ca  canyafètlera, n f var. ling.
  • ca  fel·la, n f var. ling.
  • ca  fèl·lera, n f var. ling.
  • ca  fèrlara, n f var. ling.
  • ca  fètlera, n f var. ling.
  • nc  Ferula communis L.
  • nc  Ferula hispanica auct. var. ling.
  • nc  Ferula nodiflora L. var. ling.
  • nc  Ferula tingitana auct. val. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

catàfora catàfora

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  catàfora, n f
  • es  catáfora
  • fr  cataphore
  • en  cataphora

<Lingüística>

Definición
Procediment sintàctic per mitjà del qual un element és interpretat en remetre a un altre element posterior del discurs.

Nota

  • La catàfora és una remissió progressiva o anticipatòria. En l'oració Quan el van veure entrar, tots anaren a saludar Joan, per exemple, el pronom feble el remet catafòricament al nom propi Joan. Contrasta amb anàfora.