Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "catafurna" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyaferla, n f
- ca ferla, n f sin. compl.
- ca massota, n f sin. compl.
- ca assa dolça, n f alt. sin.
- ca canya, n f alt. sin.
- ca fenollassa, n f alt. sin.
- ca fèrula, n f alt. sin.
- ca làser, n m alt. sin.
- ca canya fèl·lera, n f var. ling.
- ca canyafel, n f var. ling.
- ca canyafèlere, n f var. ling.
- ca canyafel·lera, n f var. ling.
- ca canyafèl·lera, n f var. ling.
- ca canyafenu, n f var. ling.
- ca canyafèrlera, n f var. ling.
- ca canyaferna, n f var. ling.
- ca canyafètlera, n f var. ling.
- ca fel·la, n f var. ling.
- ca fèl·lera, n f var. ling.
- ca fèrlara, n f var. ling.
- ca fètlera, n f var. ling.
- nc Ferula communis L.
- nc Ferula hispanica auct. var. ling.
- nc Ferula nodiflora L. var. ling.
- nc Ferula tingitana auct. val. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca catàfora, n f
- es catáfora
- fr cataphore
- en cataphora
<Lingüística>
Definición
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca catàfora, n f
- es catáfora
- fr cataphore
- en cataphora
<Lingüística>
Definición
Nota
- La catàfora és una remissió progressiva o anticipatòria. En l'oració Quan el van veure entrar, tots anaren a saludar Joan, per exemple, el pronom feble el remet catafòricament al nom propi Joan. Contrasta amb anàfora.
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Catàleg de Residus de Catalunya, n m
- es Catálogo de residuos de Cataluña
<Dret ambiental>
Definición
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El Catàleg de Residus de Catalunya s'aprova i es regula en el Decret 34/1996, del 9 de gener, i té per objecte la classificació i la codificació de residus, i també la determinació de la gestió correcta que ha de tenir cadascun dels residus. Els residus es classifiquen en tres categories: residus especials, residus no especials i residus inerts.
El contingut del Catàleg de Residus de Catalunya no és fix, sinó que té caràcter dinàmic.
El Catàleg pot variar i incorporar, modificar o anul.lar les determinacions dels residus catalogats, seguint el procediment establert en el Decret. Tanmateix, els residus s'han de gestionar obligatòriament d'acord amb les determinacions establertes. El Catàleg de Residus de Catalunya s'estructura en dinou grups, els quals responen a processos o a activitats que generen els residus o bé a famílies importants de residus. Cada grup es divideix en subgrups, segons les afinitats que té. Per a cada residu consignat en el Catàleg de Residus de Catalunya s'indica de manera genèrica quin és el seu origen, la classificació, la codificació, la gestió i l'índex de perillositat -aquest últim assignat només als residus especials.
Per tal de determinar la gestió en les plantes autoritzades de gestors de residus per a cada residu, s'estableix una codificació de sis dígits; els dos primers dígits indiquen el grup a què pertanyen, el tercer i el quart indiquen el subgrup i el cinquè i el sisè indiquen el tipus de residus. A cada residu se li assigna el codi que reflecteix millor les seves característiques, composició i origen. En el cas que un residu pugui ser designat amb més d'un codi, s'ha d'aplicar el que s'ajusti més a les instruccions d'ús del Catàleg. En cas de dubte, es fa la caracterització del residu i l'Agència de Residus de Catalunya en decideix la classificació.
És important citar l'Ordre ministerial del 7 de desembre de 2001 pel que fa a la regulació del Catàleg de Residus de Catalunya, atès que aquesta norma prohibeix la utilització, la producció i la comercialització a l'Estat espanyol de l'amiant, un mineral àmpliament utilitzat en la indústria i en l'àmbit domèstic que és classificat com a residu especial i que, a causa dels riscos que pot comportar per a la salut humana, requereix una manipulació i un tractament especials. També és important en la catalogació i en la classificació de residus, la transcendència de l'aplicació del Reial decret 1481/2001, del 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant el dipòsit en abocadors. Ambdues disposicions identifiquen el contingut de les categories de residus. - V. t.: residu especial n m
- V. t.: residu inert n m
- V. t.: residu no especial n m
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca catànies, carquinyolis, xocolatines i mistela
- es catànies, carquiñoles, chocolatinas y mistela (dulces típicos de Cataluña)
- fr catànies, carquinyolis, chocolats et mistella (sucreries typiques de la Catalogne)
- it catànies, carquinyolis, cioccolatini e mistella (dolci tipici della Catalogna)
- en catànies, carquinyolis, chocolates and mistella (typical sweets of Catalonia)
- de Catànies, Carquinyolis, Schokolade und Mistela (typisch katalanische Süßigkeiten)
<Plats a la carta. Postres>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca catacumba, n f
- es catacumba
<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>
Definición
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca catacumba, n f
- es catacumba
- en catacomb
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definición
Nota
- Usat generalment en plural.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca catafàsia, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>
Definición
<Neurologia>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca catafòria, n f
<Neurologia>, <Oftalmologia>
Definición
Nota
- La denominació cataforisme està formada a partir de cata- i del grec phéro 'portar'.
<Neurologia>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca catafrènia, n f
<Neurologia>, <Salut mental>
