Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "catafurna" dentro de todas las áreas temáticas

Cort Arbitral de Catalunya Cort Arbitral de Catalunya

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  Cort Arbitral de Catalunya, n f
  • ca  CAC, n f sigla
  • es  Corte Arbitral de Cataluña, n f
  • es  CAC, n f sigla
  • en  Arbitration Court of Catalonia, n

<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 02.Organismes i institucions>

Definición
Institució impulsada pel Consell de Cambres de Catalunya i el Col·legi de Notaris de Catalunya amb l'objectiu de promocionar i gestionar l'arbitratge arreu de Catalunya, amb especial dedicació als assumptes derivats del món de l'empresa i de la relació amb les administracions públiques.

Nota

  • La Generalitat de Catalunya ha designat la Cort Arbitral de Catalunya per a administrar els arbitratges que es plantegin com a solució als conflictes que apareguin en els seus contractes en l'àmbit de la contractació pública, com a alternativa a la via judicial.
Costums generals de Catalunya Costums generals de Catalunya

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Costums generals de Catalunya, n m pl
  • es  Costumbres generales de Cataluña

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definición
Col·lecció privada de dret consuetudinari feudal català que forma part, juntament amb els Casos, de les Commemoracions de Pere Albert, per tal com, cap a mitjan segle XIII, la redacció s'atribuí tradicionalment a aquest jurista.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Els Costums generals de Catalunya i els Casos són textos clarament desiguals: el primer, amb el títol usual de Costumes generals de Cathalunya entre senyors e vasalls tenents castels per senyors, ho altre feus, està format per quaranta-tres capítols rubricats i es tendeix a identificar-lo amb les Commemoracions de Pere Albert; en el segon, el títol del qual és Los casos en los quals lo senyor no és tengut, segons los Usatges de Barcelona e observància de Cathalunya, retre la postat presa de castell, ne emparament, de feu a son castlà o vassall, de nou en apartats sense rubricar, se sintetitza o es compendia amb exemples concrets i pràctics el que s'ha exposat en els capítols de les Costumes generals; això fa pensar que aquest segon opuscle d'usos judicials de les Commemoracions potser no va ser escrit per Pere Albert.
    Les Costumes generals constitueixen una fixació de costums feudals catalans adaptats i harmonitzats amb els usos feudals del dret comú. Utilitzant una conceptualització romanista, en aquest cos normatiu es va buscar la coordinació entre el dret propi de la terra i el dret nou i innovador de la recepció, el ius proprium amb el ius commune, dins una renovació jurídica de les institucions feudals catalanes i llur adaptació a situacions noves per la via del dret comú. El contingut se centra en la regulació jurídica de les relacions feudovassallàtiques, a partir del codi dels Usatges de Barcelona, que complementa i desenvolupa.
    El cos dels Usatges, fonament politicojurídic del Principat de Catalunya, acumulà normes molt diverses quant al contingut i la procedència durant el llarg procés constitutiu que es va iniciar a mitjan segle XII; les normes feudals reguladores de les relacions entre senyors i vassalls que conté van trobar en les Costumes generals una continuïtat, una ampliació normativa i una actualització interpretativa.
    Cal evitar la confusió entre les Costumes generals, nucli de les Commemoracions, i els Costumas de Cathalunya, una altra col·lecció privada de pràctiques feudals, de catorze capítols, fixada durant els primers anys de la segona meitat del segle XIII. Els Costumas de Cathalunya, obra més breu i d'autoria desconeguda, presenten coincidències clares amb els capítols de les Commemoracions: regulació jurídica del feu respecte de figures com ara la tinença de castells, l'alienació i indivisibilitat del feu, la prestació de l'homenatge o la successió feudal -regulació que significa un increment i un desenvolupament dels Usatges-; ajustament al ius commune feudal; tradició manuscrita normalment conjunta; oficialització i incorporació al dret general de Catalunya, i altres elements.
    Les Costumes generals de Cathalunya són integrades per tres blocs normatius redactats en diferents unitats de temps. El nucli originari correspon al primer bloc (capítols 1 al 20) i regula els vincles de dependència privats (relacions jurídiques entre el senyor i els vassalls originades per la tinença del feu). El segon bloc (capítols 21 al 29) ofereix solucions jurídiques en matèria de dret feudal successori. I el tercer bloc (capítols 30 al 43) estableix els vincles de dependència públics, centrats en la protecció del senyor als seus vassalls i la fidelitat i l'obediència d'aquests a aquell. De la valoració d'aquests tres blocs transcendeix una estructura juridicopública que respon al pensament de qui la va redactar respecte de la renovació del sistema feudal. Per Pere Albert, l'ordenament d'aquestes relacions feudovassallàtiques va configurar la jurisdicció territorial del príncep, que representava, vertebrava i dirigia l'engranatge feudal com a primer senyor del Principat.
    El text de les Costumes generals va ser escrit originalment en llatí, i es va traduir al català durant el mateix segle XIII. Ambdues versions manuscrites van obtenir una gran difusió com a costums generals del Principat; en molts casos, juntament amb els Usatges, cosa que prova l'acceptació d'aquesta obra privada de caràcter pràctic.
    Les Commemoracions (capítols i Casos) es van oficialitzar en les Corts de Montsó del 1470, sota el regnat de Joan II de Catalunya-Aragó, encara que és molt probable que aquest reconeixement formal s'hagués produït molt abans. De fet, el text ja va quedar fixat en la primera compilació catalana de 1413-1422; els compiladors la van incorporar al final dels deu llibres, juntament amb l'altre text consuetudinari anònim, els Costumas de Cathalunya. De la mateixa manera, aquestes col·leccions feudals es van incloure en la primera part de les altres recopilacions (1495, 1588-1589 i 1704) en què es va compilar el dret regi pactat.
    L'any 2006, les Commemoracions de Pere Albert van ser objecte d'un profund estudi monogràfic elaborat per la professora Elisabet Ferran i Planas, la publicació del qual ha estat duta a terme per l'Institut d'Estudis Catalans (dins la col·lecció «Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica», LXVII) amb el títol El jurista Pere Albert i les 'Commemoracions'.
  • V. t.: Albert, Pere n m
  • V. t.: Casos n m pl
  • V. t.: Commemoracions de Pere Albert n f pl
daus de llonganissa de Pasqua daus de llonganissa de Pasqua

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  daus de llonganissa de Pasqua
  • es  tacos de longaniza de Pascua
  • fr  dés de llonganissa de Pâques (saucisse catalane de viande de porc assaisonnée)
  • it  dadi di salsiccia di Pasqua (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
  • en  easter llonganissa cubes (dry-cured Catalan pork sausage)
  • de  Oster-Llonganissa-Würfel (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>

Diari de Sessions del Parlament de Catalunya Diari de Sessions del Parlament de Catalunya

<Documentació jurídica>, <Dret públic>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, n m
  • ca  DSCP, n m sigla

<Documentació jurídica>, <Dret públic>

Definición
Publicació periòdica del Parlament de Catalunya on es transcriuen literalment totes les intervencions, els acords i les incidències que es produeixen en les reunions del Ple del Parlament, de la Diputació Permanent i de les comissions.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La publicació del Diari de Sessions del Parlament de Catalunya es fa en paper i per Internet.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, n m
  • ca  DOGC, n m sigla
  • es  Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña, n m
  • es  DOGC, n m sigla
  • en  Official Gazette of the Government of Catalonia, n

<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>

dixi catafòrica dixi catafòrica

<Llengua > Lingüística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  dixi catafòrica, n f
  • es  deixis catafórica
  • fr  deixis cataphorique
  • en  cataphoric deixis

<Lingüística>

Definición
Dixi textual que es caracteritza per l'ús d'expressions que remeten a elements que apareixeran posteriorment en el discurs.

Nota

  • Expressions del tipus com s'assenyalarà més tard o en el capítol següent tenen aquesta funció.
entrepà de fuet entrepà de fuet

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  entrepà de fuet
  • es  bocadillo de fuet
  • fr  sandwich au fuet (saucisse fine de porc assaisonnée typique de la Catalogne)
  • it  panino imbottito di fuet (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
  • en  fuet sandwich (Catalan dry cured pork sausage)
  • de  Brötchen mit Fuet (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

entrepà de llonganissa entrepà de llonganissa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  entrepà de llonganissa
  • es  bocadillo de longaniza
  • fr  sandwich à la llonganissa (saucisse catalane de viande de porc assaisonnée)
  • it  panino imbottito con llonganissa (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
  • en  llonganissa sandwich (Catalan dry-cured pork sausage)
  • de  Brötchen mit Llonganissa (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

espetec espetec

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  espetec
  • es  espetec (fuet)
  • fr  espetec (saucisse fine de porc assaisonnée typique de la Catalogne)
  • it  espetec (salsiccia di maiale stagionata tipica della Catalogna)
  • en  espetec (Catalan dry cured pork sausage)
  • de  Espetec (katalanische luftgetrocknete Wurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>

Estatut d'autonomia de Catalunya Estatut d'autonomia de Catalunya

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  Estatut d'autonomia de Catalunya, n m
  • ca  Estatut de Catalunya, n m
  • ca  EAC, n m sigla
  • oc  Estatut d'autonomia de Catalonha, n m
  • oc  Estatut de Catalonha, n m
  • oc  EAC, n m sigla
  • es  Estatuto de autonomía de Cataluña, n m
  • es  Estatuto de Cataluña, n m
  • es  EAC, n m sigla
  • fr  Statut d'autonomie de Catalogne, n m
  • fr  Statut de Catalogne, n m
  • en  Statute of Autonomy of Catalonia, n
  • en  Statute of Catalonia, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Funció legislativa>

Definición
Norma institucional bàsica constitutiva de l'autogovern de Catalunya que conté els aspectes fonamentals de la regulació del sistema jurídic i polític de la Generalitat de Catalunya.

Nota

  • 1. L'Estatut d'autonomia de Catalunya es tramita al Parlament per un procediment legislatiu especial, se sotmet a referèndum del poble de Catalunya i s'aprova a les Corts Generals com a llei orgànica.
  • 2. Vegeu també "Consell de Garanties Estatutàries", "llei de desplegament bàsic de l'Estatut" i "reforma de l'Estatut".